IMMIGRACIÓ

Criatures mortes sota custòdia de la policia a la frontera dels EUA

Almenys sis nens han mort des del setembre després de ser detinguts

El 29 de setembre passat, una nena de 10 anys del Salvador moria en un hospital de Nebraska, sis mesos després de travessar el mur que separa Mèxic dels Estats Units amb la seva família. Les autoritats nord-americanes no n’han volgut revelar el nom i potser mai no sabrem la seva història. Només que va arribar “amb un estat de salut delicat”, oficialment amb un problema congènit, que la van haver d’operar, que va patir una complicació que la va deixar en coma i que va ser traslladada dos cops, fins que va morir per “febre i problemes respiratoris”. No es va saber fins ahir, però va ser la primera criatura morta sota custòdia de les autoritats migratòries dels Estats Units des del 2010.

Amb ella són almenys sis els menors migrants que han mort després de ser detinguts per la policia fronterera (CPB) des del setembre. L’últim va ser Carlos Hernández Vázquez, un guatemalenc de 16 anys que va morir dilluns en un centre de detenció a Texas: tot i que el protocol diu que els menors només poden estar-se 72 hores en aquests albergs, ell hi portava sis dies, i la infermera que el va atendre li va diagnosticar grip A. La nit de Nadal moria Felipe Gómez Alonso, un nen de 8 anys de Guatemala que havia estat hospitalitzat després de passar-se sis dies en un altre centre: li van donar l’alta amb una pauta d’antibiòtics i segons les autoritats guatemalenques va morir a causa d’una infecció respiratòria. Va ser només unes setmanes després que el primer cas sortís a la llum pública: Jakelin Caal Maquin, una nena de 7 anys de Guatemala, va morir en un hospital de Texas l’endemà de ser detinguda amb el seu pare en un garatge de Nou Mèxic mentre esperaven el transport al centre de detenció. Dos menors més han mort poc després de ser posats en llibertat: Juan de León Gutiérrez, un noi guatemalenc de 16 anys, que va morir d’una infecció severa al lòbul frontal després de passar dos dies en un centre d’acollida. I un nen sense identificar de dos anys i mig que va morir en un hospital d’El Paso, a causa, segons The Washington Post, d’una pneumonia.

“Les criatures venen de països que pateixen sequeres, pobresa extrema i desnutrició, i les condicions del trajecte migratori, el temps que s’han d’esperar en els punts d’entrada als ponts de Mèxic i la massificació dels centres de detenció empitjoren el seu estat de salut físic i psicològic, ja prou fràgil”, explica a l’ARA Jodi Berger Cardoso, experta en infància i migracions de la Universitat de Houston.

L’abril passat unes 99.000 persones van arribar a la frontera entre els Estats Units i Mèxic, dels quals més de la meitat eren famílies amb nens i uns 9.000 eren menors que anaven sense els seus pares. Les autoritats asseguren que estan desbordades, però en realitat el nombre d’arribades es manté en mínims històrics: l’any passat la policia fronterera va detenir 400.000 persones que intentaven passar sense papers la frontera sud dels Estats Units, mentre que l’any 2000 van ser gairebé 1,7 milions. És cert, però, que el tancament de les oficines per demanar asil ha empès més famílies cap a les vies irregulars, que són més perilloses. I els centres de detenció estan pensats per empresonar-hi la gent mentre es tramita la seva deportació, no per a estades llargues ni per acollir nens i nenes. Aquesta setmana s’ha arribat a posar en quarantena un centre de detenció a Rio Grande a causa de la propagació d’una infecció.

“El problema és que les autoritats nord-americanes fan servir la detenció com a principal instrument per regular la immigració. Han donat un gran poder a les agències i les empreses privades que hi estan implicades i han creat un sistema que està ple d’abusos, als quals ningú, i encara menys una criatura, hauria d’estar mai exposat, mentre que han restringit dràsticament l’accés a l’asil”, resumeix John Palmer, professor de la Universitat Pompeu Fabra. “Això també crea una imatge de crisi a la frontera que les autoritats federals aprofiten per inflar els pressupostos i incrementar la militarització i que el president utilitza per justificar polítiques cada cop més autoritàries, com ara saltar-se el Congrés per construir aquest absurd mur amb Mèxic”.