OBSERVATORI DE L'EST

L'inquietant alcalde de Budapest

Gergely Karácsony, que porta tres mesos al càrrec, apareix com l'única oposició creïble a Orbán, en plena onada d'exhibició nacionalista del primer ministre

Pocs s’esperaven que Gergely Karácsony, de 44 anys i posat juvenil, escollit alcalde de Budapest l’octubre passat per la centrista Coalició Demòcrata, trigués només tres mesos a despertar expectatives d’arrabassar-li el poder al populista ultra Viktor Orbán, que aviat complirà deu anys al poder. Un dels moments més impactants de Karácsony va ser el 16 desembre, quan va organitzar una fotografia de grup amb els alcaldes de Varsòvia, Praga i Bratislava, tres homes de la mateixa generació amb els quals comparteix la convicció que l'Europa Central i Oriental –allò que encara en diem l’Est– s’ha de treure de sobre la toxicitat il·liberal que la podria deixar paralítica.

La presència de Gergely Karácsony al capdavant de Budapest potser encara no li ha tret a Viktor Orbán hores de son, però sí que és ben probable que li hagi afegit malestar en un moment en què el primer ministre hongarès vol consolidar les seves posicions antieuropeïstes amb tota mena de litúrgies commemoratives i aliances.

Primer de tot, Viktor Orbán s’afanya a intensificar la seva relació amb Vladímir Putin, amb qui s’ha reunit deu cops els últims nou anys. Ara intenta blindar l’anomenada obertura d’Hongria a l’Est, tot i que per formular-la Orbán aprofiti la desmemòria i eviti esmentar el pes dels anys soviètics sobre Hongria, i sobretot l’entrada a sang i foc dels tancs russos a Budapest la tardor del 1956. Orbán s’estima més parlar amb Putin de com rebre petroli a bon preu. I de com engrandir l’única central nuclear hongaresa, en part finançada per Moscou. I, sobretot, mirar de quina manera pot fer la guitza a Brussel·les i que Putin se senti satisfet per haver estat rebut amb tots els honors en un país de l’OTAN, com va passar l’octubre passat, justament quan Karácsony acabava d’arribar a l’alcaldia de Budapest.

Astúcia i paciència

Per arrodonir aquest panorama anticomunitari i euroescèptic, Orbán té davant l’oportunitat de desencadenar una nova onada nacionalista amb la commemoració dels cents anys del Tractat de Trianon, pel qual Hongria va pagar reparacions de guerra i va permetre la independència de pobles centreeuropeus equivalents a les dues terceres parts del seu territori imperial. Possiblement va ser la nostàlgia el que va empènyer Orbán a eliminar el títol República del text de la nova constitució del 2011. El país es diu Hongria, i prou.

Al llarg d’aquests gairebé deu anys d’autoritarisme postdemocràtic, Orbán ha tingut barra lliure per imposar el seu model etnicista i ultraliberal sense cap oposició estratègicament articulada. Els socialistes són residuals i l’activisme social-liberal finançat pel magnat George Soros ha anat reculant. Només l’alcalde Karácsony genera esperances de futur, però periodistes i intel·lectuals alerten: Orbán se las sap totes i, si cal, deixarà sota mínims els pressupostos de Budapest per ensorrar el seu carismàtic alcalde. I també, si cal, esbombarà que la dona de Karácsony, l’eurodiputada de la Coalició Democràtica Klára Dobrev, prové d’una notòria família comunista dels temps de János Kádár: l’home que va deixar el poder el 1988 havent creat les condicions per al sorgiment de 400.000 petites empreses, fet insòlit a l’Est. 

Amb tot, Orbán encara té recorregut i qui el coneix de prop diu que és un pávatánc –és a dir, un “ball de galls dindis”– i que, quan el collen molt, promet fer tots els canvis que després no farà. I l’alcalde Karácsony, que sap tot això, haurà de tenir astúcia i paciència.