Qui guanya amb l'acord per intercanviar el soldat Shalit per 1.027 presos palestins?

BarcelonaMés enllà del drama humà al darrere de l'intercanvi de presoners entre Hamàs i Israel, el soldat israelià Gilad Shalit a canvi de 1.027 presoners palestins, l'acord té guanyadors i perdedors a Israel i Palestina. També afectarà el futur del conflicte.

Qui guanya?

Amb l'acord, Hamàs aconsegueix recuperar la iniciativa política dins de Palestina, després que el líder del seu rival de Fatah, Mahmud Abbas, presentés com a president de l'Autoritat Palestina la petició a l'ONU per al reconeixement de l'estat de Palestina. Amb aquest moviment Abbas havia recuperat popularitat als territoris ocupats i havia aconseguit tornar a posar la reivindicació palestina a l'agenda internacional, deixant Hamàs de banda.

Al costat israelià, el primer ministre Benjamin Netanyahu fa un pas endavant. El retorn a casa dels soldats israelians sempre ha tingut un fort component emocional en la societat israeliana, i amb l'acord es fa valer la màxima de "no deixar mai cap soldat enrere", que confirma el pes de les forces de seguretat a la societat. També cal tenir en compte la humiliació que representava per al tot poderós exèrcit israelià tenir un soldat capturat en un lloc tan petit i pobre com la franja de Gaza, després d'haver-ho intentat tot, inclosos els bombardeigs massius de 2009-2010, que van matar 1.417 palestins a la franja. Algunes veus crítiques veuen l'acord com un signe de debilitat, i diuen que instigarà més segrestos.

Què ha destravat l'acord?

La Primavera Àrab ha capgirat el panorama regional i Israel ha perdut aliats clau de les darreres dècades, com el president egipci derrocat, Hosni Mubàrak. Amb la revolta a Síria, a la frontera nord d'Israel, Tel Aviv veu trontollar un règim que no li era afí, però tampoc li posava problemes. El nou rol regional de Turquia, que ha volgut apadrinar les noves democràcies i s'ha presentat davant les masses àrabs com el principal enemic d'Israel, també ha augmentat l'aïllament.

Alhora, el govern de Netanyahu estava molt pressionat internament pel moviment dels indignats que des de l'estiu exigeix millores en l'estat del benestar i una retallada en els pressupostos militars, tot i que no es pronuncia sobre el problema palestí.

Com afectarà el procés de pau?

El procés de pau està congelat des de 2008 i el discurs d'Abbas davant l'ONU, amb el veto al reconeixement de l'Estat palestí anunciat pels Estats Units, no va servir per tornar a asseure els israelians i l'Autoritat Palestina a la taula de negociacions. Les converses segueixen encallades en la negativa d'Israel a congelar la construcció de colònies en els territoris ocupats, la precondició dels representants palestins per reprendre-les. L'intercanvi de presos no servirà per superar aquest bloqueig.