Els iranians mantenen el pols malgrat la violència policial
Rouhani afirma que els ciutadans tenen dret a protestar contra el govern
BarcelonaLa falta d’expectatives laborals, l’estancament de l’economia -tot i ser un país productor de petroli- i l’augment dels preus han sigut el desencadenant de les protestes més multitudinàries que ha viscut l’Iran d’ençà que el 2009 un ampli moviment popular va desafiar també el règim clerical per denunciar frau per afavorir la reelecció de l’ultra Mahmud Ahmadinejad i perjudicar les possibilitats del reformista Hussein Mussavi. Els analistes no s’atreveixen encara a dir si, com fa gairebé una dècada, les actuals manifestacions acabaran amb la gent tornant a casa sense alterar el rígid sistema clerical o, per contra, són una petita llavor que alguna cosa canvia.
La comprensió de Rouhani
Forces especials i més repressió contra les protestes
centenars de persones, la majoria joves, van tornar a protestar a Teheran i altres ciutats del país, ignorant les amenaces de “mà dura” de les autoritats policials i les crides a la calma i la relativa comprensió mostrada pel president, el moderat Hassan Rouhani, que havia dit que reconeixia el dret dels ciutadans a protestar contra el govern sempre que fos de manera pacífica. La policia va intensificar la repressió, amb l’ús de bales i el desplegament de forces especials amb grans carros, segons alguns testimonis. El balanç de sis dies de mobilitzacions és d’una vintena de manifestants i un policia morts i més de 400 detinguts. El bloqueig de les xarxes socials més populars i indispensables per a l’organització de les convocatòries està fent difícil l’arribada d’imatges i de testimonis verificats.
L’origen de les protestes
Pressió dels conservadors al moderat Rouhani
La primera protesta es va produir dijous passat a Maixhad, la segona ciutat del país i un bastió dels conservadors xiïtes, i tenia en els problemes econòmics el seu lema: l’augment de la inflació, la corrupció i la falta de feina. Rouhani ha imposat des del 2013 retallades i pressupostos austers que han complicat, encara més, el dia a dia de la ciutadania, ofegada per les sancions dels Estats Units. Però el fet que precisament fos en aquest punt l’origen es llegeix en clau d’un avís cap a la política moderada de Rouhani, reelegit el passat mes de maig amb un programa de reformes tímides amb les llibertats. Però l’endemà les mobilitzacions s’escampen per moltes ciutats de l’Iran i també de la capital, on els estudiants s’atreveixen a trencar el tabú nacional de qüestionar l’opulència i el poder total dels clergues i fins i tot del líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei.
Un lideratge incert
La icona d’una dona desconeguda sense hijab
Tampoc no ha sorgit cap lideratge ni un sector que aparentment dirigeixi les protestes, a diferència del que va passar amb les revoltes del 2009, encapçalades pel Moviment Verd, que va tenyir d’aquest color els carrers de Teheran. A falta d’un líder públic i conegut, les xarxes socials s’han omplert de la imatge d’una jove sense l’obligatori hijab i amb una bandera blanca a les mans. És la icona virtual perquè no es coneix ni la identitat ni el lloc on es troba, tot i que alguns usuaris de Twitter afirmaven que era una de les detingudes. Tot i que Rouhani ha suavitzat l’estricte codi de vestimenta i ha eliminat les multes per no complir-lo, les dones encara continuen patint discriminacions, en una societat on abans de la Revolució Islàmica dels aiatol·làs omplien les aules de les universitats i vestien amb llibertat segons gustos i modes.
