Internacional 12/05/2018

Els iraquians voten entre els Estats Units i l'Iran

La jornada electoral s'ha desenvolupat en una calma relativa. Els resultats se sabran dilluns

Ethel Bonet
2 min
Electors fan cua davant d'un col·legi de Mossul, alliberat fa poc de l'Estat Islàmic.

BeirutLa sensació d'inseguretat –tot i el desplegament de desenes de milers de forces de seguretat i del toc de queda vigent– el mal temps i l'apatia generalitzada cap a la classe governant van ser les causes principals de la baixa afluència a les legislatives d'ahir a l'Iraq. Els iraquians han estat més preocupats per l'atur, la seguretat i la corrupció que per les divisions sectàries. Molts tenen poques esperances que aquestes eleccions aconsegueixin estabilitzar un país colpejat per la guerra, la crisi econòmica i la corrupció. Els resultats se sabran dilluns.

El nou sistema de vot electrònic va portar més complicacions que facilitats als electors. Els primers comicis després de la derrota de l’Estat Islàmic, que havia ocupat importants ciutats del país, també han estat marcats per les irregularitats.

El gran absent de la jornada electoral va ser la població desplaçada de les ciutats sunnites que van estar sota el jou dels jihadistes. Tot i que el primer ministre sortint, Haider al-Abadi, va garantir que els els desplaçats podrien registrar-se i votar allà on es trobessin, la majoria no van exercir el seu dret perquè el seu nom no estava registrat o a causa del descontentament d'una població que se sent oblidada.

Violència de l'Estat Islàmic

Tot i que la jornada va transcórrer amb relativa tranquil·litat, es van produir atemptats en diferents províncies de l'Iraq, que es van saldar amb sis morts. Dos dels atacs van ser perpetrats per l'Estat Islàmic, que havia amenaçat les eleccions. A la província de Saladí hi van morir quatre membres de la milícies xiïtes Hashd al-Shaabi i tres més van resultar ferits per l'explosió d'una bomba al pas d'una patrulla de la milícia, que formava part del dispositiu per assegurar els comicis.

El que està en joc no és qui obtindrà el lideratge nacional sinó si l'Iraq es mantindrà en l'eix iranià o si els Estats Units recuperaran la seva influència al país àrab. Dos líders decidiran cap a quin costat s'orientarà en els pròxims quatre anys la política iraquiana: el primer ministre en funcions, Haider al-Abadi, més pròxim a occident, o Haidar al-Ameri, líder de les Hashd al-Shaabi, controlades per l'Iran. El paper predominant dels voluntaris xiïtes a la guerra contra l'Estat Islàmic ha convertit aquestes milícies en un poder emergent a l'Iraq que podria prendre-li popularitat i vots a Al-Abadi. El seu altre gran rival és el seu predecessor, Nuri al-Maliki, amb la seva renovada coalició. Un altre factor que podria restar vots al primer ministre sortint és la retirada dels Estats Units de l'acord nuclear iranià, cosa que farà Abadi més vulnerable i li donarà més opcions a l'Iran. Molts iraquians temen les conseqüències de la decisió de Trump i que el seu país es converteixi en escenari del conflicte entre Washington i Teheran.

stats