AMÈRICA LLATINA
Internacional 29/12/2017

La joia del petroli veneçolà està a punt d’ensorrar-se

Petrolis de Veneçuela (PDVSA) està fent fallida per culpa de la situació al país i la mala administració

K. Semple / C. Krauss
4 min
Veneçuela, en altres èpoques un dels principals productors de petroli del món, ha limitat la venda de gasolina per la crisi que viu el país. A la imatge, cotxes particulars fent cua en una gasolinera per obtenir combustible el 27 de desembre a Maracaibo.

'The New York Times'Un general sense experiència en el sector energètic és ara el director de Petrolis de Veneçuela (PDVSA). Després d’una onada d’arrestos, acomiadaments i emigració desesperada, els millors talents de la indústria n’han marxat. Les instal·lacions petrolieres s’enfonsen i la producció se’n va en orris. Mentre la resta de productors de petroli del món es recuperen gràcies a l’enfortiment dels preus, la situació de Veneçuela empitjora per la seva deficient administració, la corrupció i una desgastant crisi econòmica. Els problemes cada vegada més greus de la petroliera estatal, el pilar econòmic de Veneçuela, amenacen de desestabilitzar el país, que s’enfronta a una terrible recessió, una inflació altíssima i un context delictiu sense aturador, a més d’una greu escassetat d’aliments i de medicaments.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Quan els preus de l’energia van començar a desplomar-se fa alguns anys, Veneçuela i altres països dependents del petroli es van veure afectats. Ara que els preus van a l’alça, altres estats del sector petrolier es van recuperant. L’Aràbia Saudita està eliminant el seu dèficit i fins i tot països ineficients com Líbia i l’Iraq s’han dedicat a extreure’n i exportar-ne en grans quantitats. Però això no passa a Veneçuela, el país amb les principals reserves provades de tot el món. PDVSA està a punt d’ensorrar-se i tots els seus problemes són els símptomes i les causes de l’espiral econòmica descendent que experimenta Veneçuela.

Els motius són evidents a l’àmplia refineria petroliera de Punto Fijo, a la costa del Carib. Era la joia de la indústria veneçolana perquè no només impulsava la pròspera economia del país, sinó que també produïa en abundància diversos tipus de gasolina i dièsel per a l’exportació. Avui, el complex està molt deteriorat. Segons els crítics, la falta d’inversió, combinada amb problemes de flux d’efectiu i una escassetat crònica de recanvis, ha afectat les operacions. Al tancament de l’any, el complex funciona només al 20% de la seva capacitat, amb 76 de les seves 84 plantes paralitzades, indica Iván Freites, líder sindical crític amb el govern. El centre no compta amb el programari necessari per diagnosticar els seus problemes de producció i, en tot cas, tampoc té els diners per arreglar-los. “Va morint a poc a poc”, comenta.

Menys producció

Amb instal·lacions en mal estat a tot el país, la producció cau entre 20.000 i 50.000 barrils al dia cada mes, i ara està al nivell més baix que ha tingut en tres dècades. “La producció s’ha reduït a un ritme sostingut; hem caigut en una espiral en què cada vegada hi ha menys efectiu, menys inversió i menys producció”, explica Francisco Monaldi, un veneçolà expert en matèria petroliera que treballa a la Universitat Rice de Houston. “No crec que cap altra petroliera nacional hagi experimentat mai una reducció d’aquesta magnitud en el seu flux d’efectiu”.

Els problemes de producció s’han vist agreujats pels temps turbulents que viuen els líders del país. Els últims mesos, el govern de Nicolás Maduro ha arrestat per presumpta corrupció un gran nombre d’empleats de PDVSA que ocupaven càrrecs administratius. Maduro afirma que s’han pres aquestes mesures per depurar l’empresa, però els seus crítics consideren que l’embat és una purga política amb què intenta consolidar el seu poder abans de les eleccions presidencials de l’any que ve.

Durant anys, PDVSA va complir totalment les promeses de les reserves petrolieres de Veneçuela, va finançar la revolució nacional inspirada en idees socialistes i va convertir el país en un dels més rics de l’Amèrica Llatina. Però recentment la producció va caure fins al punt de no poder cobrir la demanda interna de dièsel i gasolina, i el país s’ha vist obligat a importar cada vegada més aquests dos productes. Fins i tot als Estats Units.

Les exportacions de cru també han baixat dràsticament. Els embarcaments als EUA -el mercat estranger més important de PDVSA- van caure un terç l’any passat. Maduro ha amenaçat de suspendre completament les exportacions de cru als EUA i vendre’n més a la Xina i l’Índia, però les exportacions a la Xina també han baixat (prop d’un 15% el 2016). El petroli veneçolà és ara de menys qualitat i la Xina ha començat a comprar-ne més als EUA.

PDVSA també s’enfonsa sota la pressió del seu enorme deute. De fet, incompleix els seus bons no garantits per valor de 26.500 milions de dòlars des de principi de novembre i deu uns 60.000 milions de dòlars més a les empreses de serveis que perforen i mantenen els seus camps petrolífers. Maduro ha insistit que la seva intenció és pagar els deutes, i els inversors han sigut molt tolerants amb les demores, però la salut financera de PDVSA és tan precària que Cuba, l’aliat més pròxim de Veneçuela, va acabar prenent possessió fa poc del 49% de l’empresa en una refineria cubana com a pagament d’alguns deutes pendents.

Un malson per als treballadors

Veure com es desintegren les refineries desanima molts empleats. Segons l’Emilio, que treballa a la refineria Cardón i demana que s’ometi el seu cognom per por de represàlies, els empleats ja no tenen cap interès i es limiten a marcar l’entrada i la sortida. Els augments del salari han sigut molt per sota de la inflació, de manera que el seu poder adquisitiu ha disminuït dràsticament. Alguns empleats expliquen que s’han vist obligats a vendre’s els guants i cascos per portar aliments a casa. Ja no senten cap orgull per estar vinculats a PDVSA.

L’empresa ha reduït dràsticament el nombre de treballadors, però segons Iván Freitas la producció és tan lenta que fins i tot els empleats assalariats tenen poca feina i molts es passen el dia jugant a cartes i dòmino. El José, un altre empleat, diu que cada dia que va a la feina es pregunta quin dels seus col·legues serà l’últim a anar-se’n. En la seva opinió, PDVSA és ara una closca buida.

stats