Internacional 04/04/2020

Lideratges mundials a prova

La gestió que cada país està fent de la situació pot condicionar el futur immediat d’uns líders que han aplicat estratègies diferents per fer front a la pandèmia

A.moldes / Q.aranda / S.melguizo / C. Pérez Cruz / A. Sans / D.rodríguez / J.piera
9 min
Lideratges mundials a prova del coronavirus

Els primers casos de covid-19 es van detectar a la Xina, però la crisi sanitària no va trigar a fer-se global. Una catàstrofe que està posant a prova els lideratges polítics a mig món. La gestió que cada país està fent de la situació pot condicionar el futur immediat d’uns líders que han aplicat estratègies diferents per fer front a la pandèmia.

Donald Trump

President dels Estats Units

Es va autoconfinar a casa l’11 de març quan la seva dona mostrava símptomes de la malaltia, que es van confirmar l’endemà amb el positiu per covid-19. I, a diferència d’altres líders mundials, no només va respectar estrictament els catorze dies de quarantena sinó que seguirà treballant des de casa fins a l’11 d’abril, tot i que Sophie Trudeau està lliure del virus almenys des del dissabte 28 de març.

“Molts esteu preocupats per la feina, per pagar les factures o per tenir cura dels fills, però sapigueu que nosaltres us cobrirem les espatlles”, deia el 18 de març. Els seus parlamentsdiaris davant la porta de casa-després dels quals respon a la premsa per via telemàtica-s’han fet virals a les xarxes i no només al Canadà. Els experts en oratòria destaquen la seguretat, la tranquil·litat i l’empatia de Trudeau. “Aquest pot ser el moment per al qual va néixer per ser primer ministre”, reflexiona John Ivison, un dels articulistes estrella del National Post. Les enquestes apunten que el 65% dels canadencs aproven la seva gestió, quinze punts més que a l’inici de la pandèmia. I això que no fa ni un any la popularitat de Trudeau havia tocat fons, per sota del 40%, malgrat que a l’octubre ja va ser reelegit primer ministre. Aleix Moldes

Justin Trudeau

Primer ministre del Canadà

Si es valorés objectivament la seva feina, les opcions de reelecció de Donald Trump serien avui inexistents. La gestió que ha fet de la crisi és una mostra de la seva profunda incapacitat per gestionar una realitat que, mal portada, pot costar vides. La seva aprovació, malgrat tot, està en màxims. Encara per sota del 50%, però empesa per un augment del suport dels votants independents. En temps de crisi la ciutadania té tendència a posar-se darrere del president. Però si George W. Bush va pujar 35 punts després de l’11-S, Trump, per ara, només n’ha pujat 5. De la negació va passar a l’acceptació per tornar a la negació i, en últim terme, a l’acceptació de la magnitud de la tragèdia. De menystenir el risc a declarar-se el primer a advertir l’adveniment d’una pandèmia, passant, això sí, per atribuir-la a un muntatge dels mitjans i l’oposició demòcrata. Tot això en boca d’un president les intervencions del qual són considerades paraula de Déu per milions de fanàtics a qui potencialment ha posat en risc. La seriositat ha sigut cosa d’una colla de governadors, la majoria demòcrates. Només quan Trump va empal·lidir davant les previsions de fins a 240.000 morts, els seus servils governadors republicans van començar a reaccionar. Carlos Pérez Cruz

Emmanuel Macron

President de França

Enmig de la tempestat del covid-19, Emmanuel Macron es fa fort. La popularitat del president francès ha pujat com el suflé des de l’inici de la pandèmia. Un dels últims sondejos, fet per l’institut Ifop, dona al cap de l’executiu un augment d’11 punts al mes de març. El president no treia aquestes bones notes des de l’abril del 2018, abans que esclatés el cas Benalla, seguit per la crisi dels armilles grogues i la reforma de les pensions. Macron, que des del començament del seu mandat opta per l’hiperlideratge, ha multiplicat els seus desplaçaments: ja sigui a l’hospital de campanya de Mulhouse -una de les zones més afectades- o bé a una residència de gent gran a París. Aquestes visites van acompanyades d’un discurs, distintiu de la marca Macron, basat en l’escenificació i la comunicació directa amb la ciutadania. De fet, des de just abans del confinament, el president va suprimir qualsevol acte de l’agenda que no estigués relacionat amb la crisi sanitària. Paradoxalment, la confiança dels francesos en el govern liderat per Édouard Philippe va a la baixa, segons altres enquestes. Tant és així que un col·lectiu de metges ha denunciat el primer ministre i l’exministra de Salut per no haver pres a temps les mesures necessàries. Alícia Sans

Xi Jinping

President de la Xina

La imatge de Xi Jinping inclinant-se en senyal de respecte per les víctimes del coronavirus simbolitza el relat que vol transmetre. S’honora els morts com si fossin les víctimes d’una guerra i no d’una crisi sanitària mal gestionada. El missatge és que la Xina, gràcies al sacrifici de la seva població, està guanyant la batalla al virus. L’epidèmia es dona per superada gràcies a l’esforç de la sanitat xinesa i les estrictes quarantenes. Segons aquest relat, ara el perill ve de l’exterior, que no ha sabut aprofitar les solucions del gegant asiàtic. Xi està aconseguint construir un missatge vencedor sobre la pitjor crisi que ha viscut el país en els últims trenta anys. Haver desaparegut totalment de l’escena pública durant les primeres setmanes d’epidèmia li va passar factura. A això s’hi va afegir la indignació de la població per la mort del metge Li Wenliang, perseguit per haver alertat sobre l’epidèmia. Però l’aparell de propaganda ha imposat la versió oficial: que el govern ha pilotat la solució i els errors els van cometre dirigents locals. La campanya s’escampa a l’exterior. La Xina es presenta com el soci de confiança que ofereix ajuda i cooperació, enfront de l’aïllacionisme dels EUA i la divisió d’Europa. Si aconsegueix recuperar l’economia, Xi Jinping en sortirà reforçat. Dolors Rodríguez

Giuseppe Conte

Primer ministre d' Itàlia

Uns dies abans que la difusió del coronavirus s’acarnissés amb Itàlia, el primer ministre s’enfrontava a una crisi en la coalició que amenaçava amb fer caure el seu govern per segon cop en menys de dos anys. A les tertúlies televisives ja s’especulava amb el nom del seu substitut i la data d’unes noves eleccions. Tanmateix, sis setmanes després que es registrés el primer mort per covid-19 al país, els sondejos confirmen Giuseppe Conte com el polític més ben valorat pels italians, que semblen haver concedit una segona oportunitat a aquest desconegut advocat sense experiència política que va arribar al poder gairebé per accident. Durant aquestes setmanes Conte s’ha enfrontat a xifres rècord de morts, a les tensions amb el govern de la Llombardia, la regió més afectada, i a les crítiques de l’oposició. Matteo Salvini va acusar el govern d’haver reaccionat tard a l’emergència i va denunciar l’excessiu protagonisme del primer ministre, que va arribar a intervenir en diferents programes de televisió fins a 16 cops en un mateix dia. Després d’un canvi radical en l’estratègia de comunicació, la confiança dels italians en les seves institucions i en el primer ministre no deixa d’augmentar. Soraya Melguizo

Jair Bolsonaro

President del Brasil

El Brasil confinat voluntàriament, amb comerços tancats i construint hospitals de campanya per ordre dels governadors, i Jair Bolsonaro fent el fatxenda en un supermercat de Brasília, animant la gent a sortir de casa i anar a treballar. El president ultra, estimulant la confrontació permanent, s’ha empetitit a una velocitat vertiginosa negant-se a acceptar la devastació d’una pandèmia que sí que ha acceptat a temps el seu guru Donald Trump. Embogit, Bolsonaro ha amenaçat amb derogar el confinament i reemplaçar-lo per l’aïllament vertical (només per a la gent gran i els grups de risc) i ha llançat la campanya “ O Brasil não pode parar ”, que la justícia li ha prohibit. Predica el caos i frena la posada en marxa de la renda mínima per als pobres que impulsa el Congrés. L’electorat, estupefacte, li respon ara cada vespre amb cassolades des dels balcons. Mentrestant, el ministre de Sanitat, Luiz Henrique Mandetta, és la veu assenyada de l’executiu amb missatges antagònics que desautoritzen el seu propi líder. Fins i tot Twitter, Facebook i Instagram, impàvids davant el tsunami indecent de fake news durant les eleccions del 2018, ara esborren vídeos presidencials perquè promouen la desinformació. Joaquim Piera

Narendra Modi

Primer ministre de l'Índia

Tot just abans que esclatés la pandèmia, l’Índia vivia un moment molt convuls, amb enfrontaments violents al carrer entre hindús i musulmans amb motiu de la llei de ciutadania aprovada pel govern de Narendra Modi, que discrimina clarament els musulmans. Uns disturbis que havien portat a mínims històrics la populartitat del primer ministre més divisiu que ha tingut mai l’Índia. Però el mínim vol dir un 63% d’aprovació, més o menys la mateixa que li va donar una victòria aclaparadora a les eleccions del maig. Ara hi ha molta gent que l’acusa d’haver actuat tard en la crisi del covid-19 i li retreu que estigui aplicant a cop de porra policial, literalment, un confinament que ja ha generat una crisi humanitària al país, amb centenars de milions d’immigrants interns i treballadors de l’economia submergida malvivint en centres d’acollida temporals i barris de barraques. Però la maquinària mediàtica del líder populista i ultranacionalista, que ja ha aprovat un paquet multimilionar d’ajuda als pobres, es manté forta. Això, afegit al fet que les xifres de contagis al país són encara molt baixes, podria -si aconsegueix mantenir-les- fer que en sortís reforçat. Sònia Sánchez

Boris Johnson

Primer ministre del Regne Unit

Dues enquestes, una a partir d’una anàlisi del Financial Times (31 de març) i una altra d’Ipsos Mori (2 d’abril), aportaven conclusions contradictòries sobre la imatge del premier Boris Johnson, encara autoaïllat per coronavirus. Segons la primera, guanyava en popularitat (72%) a mesura que el país s’enfonsava en la crisi i el seu govern emetia missatges erràtics de com fer-hi front; segons la segona, el 56% dels britànics creien que Johnson va declarar el confinament massa tard. La veritat no es troba en unes dades més volàtils que mai. Dia a dia els morts s’acumulen -avui seran gairebé 5.000, si no se superen- i les crítiques a la gestió de l’executiu omplen les portades de la premsa més fidel. La reiterada falta de protecció i tests per al personal sanitari, la mort de quatre metges i dues infermeres i la promesa de fer 100.000 proves al dia a finals d’abril sabent que és quasi impossible complir-la poden situar Johnson en una posició feble. De moment les crides a “l’esforç nacional”, a la defensa del Sistema Nacional de Salut i el fet d’embolicar-se amb la bandera li permetran surar durant el període més dramàtic de la crisi sanitària. El gran repte vindrà després, quan calgui començar una llarga reconstrucció. Quim Aranda

stats