El discurs de la seguretat guanya la batalla als drets

Les llibertats i els drets desapareixen sense que els governs facin res per protegir-los. Human Rights Watch (HRW) i Freedom House han pres la temperatura democràtica del planeta en dos informes publicats aquest dijous

Les llibertats i els drets desapareixen sense que els governs facin res per protegir-los.  Human Rights Watch (HRW) Freedom House han pres la temperatura democràtica del planeta en dos informes publicats avui. Tots dos coincideixen a assenyalar que el malalt es debilita a cada visita, fins al punt que, avui, la situació és la pitjor dels últims 25 anys.

“Sembla que el món s’enfonsa”; així il·lustra la situació el director de HRW, Kenneht Roth, en el seu escrit. La conclusió és que els governs prenen part en el conflicte tot atacant, minimitzant o abandonant els drets essencials.

Des de Nova York, Emma Daly apunta que “els governs es comporten com si els drets fossin un luxe de cara a un temps millor”. Per això aproven a corre cuita legislacions restrictives o apliquen la mà dura quan veuen a venir una amenaça. Tot, en nom de la seguretat nacional. “No s'adonen que s’equivoquen. És al revés, els drets humans protegeixen dels abusos i el seu compliment evita el fet de caure en més crisis”, adverteix aquesta responsable de l’organització internacional.

L’excusa

Hi ha menys llibertat perquè amb “l’excusa” de les amenaces terroristes –de tipus jihadista, bàsicament– i les pors que se’n deriven, els estats no tenen miraments a l’hora de posar fre a les llibertats individuals i col·lectives, alerta l’informe de l’entitat. Seguretat per drets o seguretat contra llibertat, aquesta és la qüestió que es planteja ara el món i que, d'acord amb els resultats de les anàlisis, guanya la segona opció. Però no s'ha triat correctament, defensa Daly, perquè “sense la llibertat d’expressió, de premsa o d’investigar els abusos dels governs, els drets bàsics se'n ressenten”.

Els factors

L’estudi, presentat a diferents ciutats del món, apunta directament a l’Estat Islàmic, els conflictes oberts que ha deixat el fracàs de la Primavera Àrab i el clima de Guerra Freda ocasionat per la invasió russa a Ucraïna. Amb aquest panorama, no hi ha cap regió que millori, segons el balanç de Freedom House, que alerta que el nombre de països que han empitjorat la seva situació és el doble dels que han pogut avançar pel camí dels drets. En xifres, 61 contra 33, cosa que explica el pessimista diagnòstic fet per l’organització. És més, l’estudi assenyala un canvi de paradigma perquè, fins ara, els dictadors tenien un discurs aperturista pel que fa als drets humans quan en parlaven fora del seu país, però durant l’any passat, les condicions geopolítiques van empitjorar i això va fer que els governants siguin autoritaris dins i fora del seu país.

La situació a Europa

Ni la Unió Europea se’n salva, denuncien les organitzacions. HRW no dubta a mostrar la seva “decepció” pel fet que els líders dels Vint-i-vuit no han dubtat a posar sobre la taula la possibilitat de restringir els moviments dins de la frontera comunitària, en resposta a l’arribada d’estrangers sense regularitzar i pel fet d'haver d'imposar noves polítiques de migració i asil. “Europa continua sent un lloc d’exclusió, discriminació i patiment per a moltes persones”, recull l’informe.


No cal anar gaire enrere. Arran dels atemptats a París de fa dues setmanes, tota la UE ha reaccionat amb el mateix discurs: que cal sacrificar alguns drets per evitar mals majors. En paraules de Daly, “el risc d’atacs terroristes ha suposat criminalitzar milers de ciutadans pel sol fet de ser musulmans”. L'estat d’histèria és tal que la policia francesa va interrogar durant mitja hora un nen de 8 anys que durant els homenatges a les víctimes dels atacs contra Charlie Hebdo es va mostrar més proper als jihadistes suïcides que no als morts. El director de la seva escola en va donar avís i, un a comissaria, el menor va haver de respondre què era per a ell un terrorista. “No ho sé”, va admetre, segons recollia ahir el diari 'Le Monde'.

Supervigilància

La solució, assenyala la responsable de HRW, no passa ni per respondre als abusos amb abusos, com ha quedat clar en recents atemptats, ni a fer de grans germans. La despesa és massa alta a l'hora de controlar la ciutadania, el poble, mentre que s’hauria d'invertir més en l'elaboració d'anàlisis més adequades, i així contrastar dades i filtrar més bé els objectius. En paraules de Daly, “no paga la pena fer cerques indiscriminades, és molt complicat” i, en aquest sentit, recorda que els terroristes de París eren coneguts per la policia.

L’amenaça de l’EI

La presència de l’Estat Islàmic és el “repte més gran” del Pròxim Orient i té enormes repercussions globals. A HRW subratllen que la seva amenaça no és, però, un factor que surt “del no-res” sinó que té un origen enrevessat. Les guerres tribals a l’Iraq es van multiplicar després de la invasió dels Estats Units, quan la inseguretat va augmentar al mateix ritme que els conflictes sectaris entre xiïtes i sunnites, recorda Daly. D’aquestes variables sorgeix la impossibilitat de crear un govern d’unitat que aglutini la varietat religiosa. Això ha provocat que molts xiïtes se sentin castigats en el seu propi país i vegin la violència com una vàlvula d’escapament. “Tot això ha ajudat al creixement i enfortiment de l’Estat Islàmic”, sosté.

La tardor àrab

Què en queda de la Primavera Àrab, que fa quatre anys va aportar un bri d’esperança a una de les regions més problemàtiques i reprimides? “A Tunísa hi continuem veient la llum, però a Egipte no hi veiem res de bo”, respon Daly. Efectivament, els governants autòcrates de la zona només han tingut una manera d'afrontar les protestes populars que van omplir els carrers a Tunis, el Caire o Sanà. L’analista assegura que Occident “ha sacrificat el respecte als drets humans per la seguretat i el manteniment de seva aliança” amb un govern amic en matèria antiterrorista. Així s’explica que la Unió Europea o els Estats Units mirin cap a una altra banda amb les violacions de drets al país dels faraons però també a les riques petromonarquies del Golf.

Rússia

L’organització va presentar el seu informe a Moscou i des d’allà va denunciar “les noves limitacions a la llibertat d’expressió” imposades pel govern de Vladímir Putin, que han afectat els “crítics independents”, declarats “enemics de l’Estat". Lluny de millorar, la situació a Rússia empitjora amb el tracte amb els homosexuals, que pateixen discriminacions i atacs violents.

El sud-est asiàtic

Segons afirma HWR, el sud-est asiàtic va experimentar l’any passat un “retrocés” pel que fa a l'aplicació dels drets humans. Aquest fet s’atribueix a la política, el poder i la corrupció de les classes dirigents. A la regió hi ha preocupants controls d’internet, de les manifestacions i de la llibertat d’expressió.