La marea a favor de legalitzar l’avortament arriba a Xile

L’oposició presenta un projecte de llei amb aquest objectiu

Xile trepitja els talons a l’Argentina per aprovar una llei d’avortament. Un grup de diputades de l’oposició -d’esquerra, però també del considerat centreesquerra- van presentar ahir un projecte de llei a la Cambra de Diputats per despenalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs fins a les 14 setmanes de gestació.

“El projecte no obliga ningú a avortar, sinó que impedeix que una dona vagi a la presó per una maternitat no desitjada”, va dir Maite Orsini, diputada de la coalició d’esquerra Front Ampli i una de les impulsores de la iniciativa. “Que s’acabi la criminalització de les dones que avorten i que els equips mèdics no hagin de denunciar-les. ¿Algú de vostès estaria disposat a denunciar una germana, amiga o veïna per això?”, va preguntar la diputada Camila Rojas, de la mateixa coalició.

La proposta, que es va presentar enmig d’un clima de forta tensió amb el sector antiavortista, arriba en ple debat sobre el dret de les dones a decidir sobre els seus propis cossos al continent llatinoamericà, en països com el Brasil o l’Argentina. De fet, fa just un any el govern de l’expresidenta Michelle Bachelet va aprovar un projecte de despenalització de l’avortament sota tres condicions bàsiques -risc per a la dona, inviabilitat fetal i violació-, que es va convertir en una de les fites socials i polítiques més emblemàtiques del seu mandat. Una llei, però, que avui les feministes consideren “de mínims” i “insuficient”. Amb Sebastián Piñera, de tendència liberal i conservadora, a la presidència des del mes de març, pràcticament tota la implementació de la normativa ha quedat en mans de la nova administració, que ha intentat revertir els pocs avenços que les dones havien aconseguit.

L’objecció de consciència

El ministre de Salut, Emilio Santelices, va modificar el protocol que regulava l’objecció de consciència dels professionals de la salut i va aprovar per decret un nou text per facilitar les condicions de l’objecció de consciència. A més de reduir els tràmits burocràtics, la proposta del ministre permetia que els centres de salut concertats poguessin negar-se a practicar avortaments.

Però la jugada de Santelices, que afavoria el lobi de la salut privada, va quedar-se en un simple intent. Diversos partits de l’oposició van sol·licitar una revisió del text a la Contraloría de la República [tribunal de comptes], que va declarar-lo “no ajustat al dret”. Sense més opcions, el titular de Salut va haver de restablir l’anterior protocol, que redueix l’objecció als centres de salut privats i als professionals a títol individual.

Creences religioses

Els metges que es neguen a fer un avortament per creences morals o religioses s’han convertit en el principal obstacle que impedeix l’accés real i efectiu a un dret emmarcat en les tres circumstàncies establertes per la llei. “Quasi la meitat dels obstetres dels hospitals públics no estan disposats a interrompre un embaràs en cas de violació”, explica a l’ARA Camila Maturana, advocada de la Corporación Humanas, que acaba de presentar un informe amb les dades sobre l’impacte de l’objecció de consciència a Xile. “Dels 66 centres públics del país, només 12 no presenten riscos significatius per avortar en cas de violació”, afegeix Maturana.

La societat xilena es posa a prova per obrir un debat que ha estat silenciat durant 30 anys, des de la dictadura de Pinochet. La discussió, però, ha despertat les pitjors passions dels sectors més conservadors. El 25 de juliol, durant una massiva manifestació que reclamava el dret a un avortament legal, lliure i gratuït, tres dones van ser apunyalades i un grup d’extrema dreta va provocar diversos incidents violents.

A nivell polític, els partits de la coalició de govern ja han anunciat una “ofensiva parlamentària” consistent a impulsar diversos projectes de llei -un dels quals, crear un cementiri per a fetus- per demostrar el seu “compromís amb la vida”. Però res d’això espanta les activistes, que tenen clar que el tema interessa a la ciutadania i insistiran a parlar-ne, tant als carrers com al Parlament.

Més continguts de