Des que és primer ministre, Abdelilah Benkiran ha començat a portar corbata, però el seu discurs encara és lluny del políticament correcte que, segurament, voldria el règim de Mohamed VI. "Abans el primer ministre s'assabentava per la televisió" del nomenament dels governadors del país -explicava ahir al vespre Benkiran a la sala d'actes de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) a Barcelona-. Aquest cop el rei "li ha comunicat" abans les seves intencions i "d'una llista de 43 governadors n'he pogut canviar un", admetia el cap del govern marroquí com a exemple d'una "reforma que és humana i que per tant no és perfecta".

"He après que contra la voluntat del rei no es pot fer res", confessava el líder de l'islamista Partit per la Justícia i el Desenvolupament, guanyador de les eleccions del novembre passat. Aquest és el model marroquí. El que l'ha mantingut a distància d'unes revoltes àrabs que han forçat canvis de govern al nord de l'Àfrica. Segons Benkiran, "la monarquia és per als marroquins motiu d'estabilitat i unitat" i és per això que la Primavera Àrab s'ha limitat en aquest país a "escalfar la marmita però no l'ha encès".

Però la marmita hi és. Desenes de marroquins l'esperaven a la seu de l'IEMed per agafar el micròfon un cop acabada la seva conferència i recordar-li com és d'imperfecte encara el procés de reformes. Un per un li van anar demanant per la involució en la lluita contra la violència de gènere al Marroc, pels drets de la llengua i la cultura amaziga, o pels periodistes empresonats o els presos polítics. Els estudiants marroquins a Catalunya es queixaven de com l'augment de taxes universitàries penalitzarà ara els joves que vénen de fora de la Unió Europea i de com els preocupa la pèrdua de les targetes sanitàries per als que no tenen papers.

Benkiran té el guió ben après. Cites a l'Alcorà que arrenquen aplaudiments a la sala, i al·lusions directes als amfitrions, que no van poder dissimular algun somriure incòmode. "La violència contra les dones és a tot arreu, oi?", va preguntar Benkiran al secretari d'Afers Exteriors de la Generalitat, Senén Florensa.

El líder marroquí va haver de sortir escortat de la sala mentre la gent se li amuntegava al voltant per fer-li arribar carpetes, papers i sobres amb més peticions. La visita del primer ministre no és oficial, però sí molt política. Aquest cap de setmana lidera a Barcelona una trobada europea del seu partit, Justícia i Desenvolupament, amb representants de 18 països diferents.