La meitat de la superfície del sud d'Europa està en risc de desertificació

Brussel·lesEl territori en alt (i molt alt) risc de desertificació al sud, centre i est d'Europa ha augmentat un 75% entre 2008 i 2017. Així ho recull un informe del Tribunal de Comptes Europeu (ECA, en les seves sigles en anglès) amb dades de l'Agència Europea del Medi Ambient fet per un equip d'investigadors romanesos. Segons aquestes dades s'ha passat de 244.000 km2 de superfície en alt i molt alt risc de desertificació el 2008 a 411.000 km2 el 2017. Això suposa que un 25% del territori té un elevat risc de convertir-se en un desert. El percentatge s'eleva al 48% si s'hi afegeix el territori en risc moderat.

Però aquesta és una de les poques dades que l'ECA ha aconseguit trobar amb una metodologia consistent al llarg del temps que mesuri aquest problema. L'organisme ha elaborat un informe publicat aquest dimarts en què constata una falta de metodologia i de coherència a l'hora de mesurar l'impacte de la desertificació a Europa, a més d'una legislació que ajudi a combatre-la.

Les dades mostren un augment considerable de la desertificació que afecta principalment el sud d'Europa però també països com Bulgària i Letònia. Concretament se'n veuen principalment afectats països com Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia, Xipre i Romania. Però també afecta zones del sud de França i Bulgària. Segons les dades de l'Agència Europea del Medi Ambient, només un 24% de tota aquesta superfície està en risc molt baix de desertificació. I un total del 48% de la superfície està en risc moderat, alt i molt alt de convertir-se en un desert.

De fet, les xifres que recull l'informe constaten que gairebé en tots els països mencionats anteriorment més de la meitat de la superfície està en aquesta situació. Pe exemple, un 50% de Portugal ho estava amb dades del 2016, un 74% d'Espanya amb dades del 2008 i un 50% d'Itàlia, amb dades també del 2008. És particularment greu la situació de Xipre, amb un 90% de la superfície en perill de desertificació. Tot i això, el Tribunal de Comptes no ha aconseguit trobar dades coherents entre elles per poder seguir l'evolució. "Els països fan servir colors, metodologies i marcs diferents a l'hora d'elaborar aquests estudis, encara que siguin cofinançats per la UE", constaten des de l'ECA.

El Tribunal de Comptes Europeu ha viatjat a aquests països i ha demanat i estudiat la metodologia que fan servir per estudiar aquest problema, però s'ha trobat amb una falta de cohesió i coherència a l'hora de recollir les dades que fan difícil un estudi de l'evolució del fenomen i l'elaboració d'un pla d'acció per combatre'l.

Un dels membres de l'ECA, Phil

Wynn Owen ha recordat, a més, que la Comissió es va comprometre a assolir els objectius de degradació neutral del sòl el 2030, i ha criticat que de la manera com es recullen les dades i sense una directiva comuna es fa difícil assolir cap objectiu. "La Comissió hauria de detallar com ho farà i informar periòdicament de l'evolució i del progrés, hauria de donar suport als estats membres i ajudar a identificar mesures objectives", ha afirmat. Per exemple, és paradigmàtic el cas de Xipre, que va elaborar els informes per ordre de la UE però no ha aplicat cap mesura per solucionar el problema malgrat tenir un 90% del territori en risc de desertificació.