La meitat de la superfície del sud d'Europa està en risc de desertificació

La UE no té una metodologia coherent per mesurar-lo ni una legislació per prevenir-lo

El territori en alt (i molt alt) risc de desertificació al sud, centre i est d'Europa ha augmentat un 75% entre 2008 i 2017. Així ho recull un informe del Tribunal de Comptes Europeu (ECA, en les seves sigles en anglès) amb dades de l'Agència Europea del Medi Ambient fet per un equip d'investigadors romanesos. Segons aquestes dades s'ha passat de 244.000 km2 de superfície en alt i molt alt risc de desertificació el 2008 a 411.000 km2 el 2017. Això suposa que un 25% del territori té un elevat risc de convertir-se en un desert. El percentatge s'eleva al 48% si s'hi afegeix el territori en risc moderat.

Però aquesta és una de les poques dades que l'ECA ha aconseguit trobar amb una metodologia consistent al llarg del temps que mesuri aquest problema. L'organisme ha elaborat un informe publicat aquest dimarts en què constata una falta de metodologia i de coherència a l'hora de mesurar l'impacte de la desertificació a Europa, a més d'una legislació que ajudi a combatre-la. 

Les dades mostren un augment considerable de la desertificació que afecta principalment el sud d'Europa però també països com Bulgària i Letònia. Concretament se'n veuen principalment afectats països com Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia, Xipre i Romania. Però també afecta zones del sud de França i Bulgària. Segons les dades de l'Agència Europea del Medi Ambient, només un 24% de tota aquesta superfície està en risc molt baix de desertificació. I un total del 48% de la superfície està en risc moderat, alt i molt alt de convertir-se en un desert. 

De fet, les xifres que recull l'informe constaten que gairebé en tots els països mencionats anteriorment més de la meitat de la superfície està en aquesta situació. Pe exemple, un 50% de Portugal ho estava amb dades del 2016, un 74% d'Espanya amb dades del 2008 i un 50% d'Itàlia, amb dades també del 2008. És particularment greu la situació de Xipre, amb un 90% de la superfície en perill de desertificació. Tot i això, el Tribunal de Comptes no ha aconseguit trobar dades coherents entre elles per poder seguir l'evolució. "Els països fan servir colors, metodologies i marcs diferents a l'hora d'elaborar aquests estudis, encara que siguin cofinançats per la UE", constaten des de l'ECA. 

El Tribunal de Comptes Europeu ha viatjat a aquests països i ha demanat i estudiat la metodologia que fan servir per estudiar aquest problema, però s'ha trobat amb una falta de cohesió i coherència a l'hora de recollir les dades que fan difícil un estudi de l'evolució del fenomen i l'elaboració d'un pla d'acció per combatre'l. 

Un dels membres de l'ECA,  Phil Wynn Owen, ha explicat que "hi ha descoordinació entre la Comissió i els estats membres", i també ha constatat que la mateixa Comissió no té una directiva sobre aquest assumpte. Ha recordat que la Comissió Europea havia tingut una directiva per afrontar el problema de la desertificació que va acabar retirant el 2014 per falta de consens. Des d'aleshores s'han aprovat mesures per a la lluita contra el canvi climàtic que estableixen la creació d'una legislació a l'hora de garantir i conservar la qualitat de l'aire i de l'aigua, i fins i tot de prevenir les inundacions. Però malgrat que tot està relacionat no hi ha prevista cap normativa sobre com frenar o tractar la desertificació de manera concreta ni les inundacions.

Wynn Owen ha recordat, a més, que la Comissió es va comprometre a assolir els objectius de degradació neutral del sòl el 2030, i ha criticat que de la manera com es recullen les dades i sense una directiva comuna es fa difícil assolir cap objectiu. "La Comissió hauria de detallar com ho farà i informar periòdicament de l'evolució i del progrés, hauria de donar suport als estats membres i ajudar a identificar mesures objectives", ha afirmat. Per exemple, és paradigmàtic el cas de Xipre, que va elaborar els informes per ordre de la UE però no ha aplicat cap mesura per solucionar el problema malgrat tenir un 90% del territori en risc de desertificació. 

Què és la desertificació?

Significa la degradació de la terra, que es torna àrida o semiàrida quan era humida o semihumida. Es produeix per diversos factors, com les variacions climàtiques o l'activitat humana. Pot provocar pobresa, problemes de salut a causa de tempestes de sorra i pols, i una caiguda de la biodiversitat. També pot tenir conseqüències demogràfiques i econòmiques, i forçar la població a marxar de les àrees afectades. No fa referència a àrees que ja són deserts sinó a terres que s'assequen. 

Més continguts de