La primera mesquita ecològica d'Europa es converteix en una atracció turística

L'edifici és a Cambridge, s'ha construït amb fusta sostenible i té grans claraboies i energia solar

Ara no només cal visitar Cambridge, una de les dues ciutats universitàries més famoses d’Anglaterra i del món, per admirar la bellesa de la capella del King’s College o per navegar amb barca pel riu Cam i passar per sota del no menys famós pont de les Matemàtiques. Des de fa alguns mesos, al gran nombre de joies arquitectòniques que la ciutat ofereix als passavolants se n’hi ha afegit una altra: és tracta d’un edifici icònic per al segle XXI, la Mesquita Central, la primera del Regne Unit i d’Europa construïda sota principis de sostenibilitat i de respecte pel medi ambient.

Fer realitat el projecte, que ha tingut un cost de quasi 27 milions d’euros sufragats amb 10.000 donacions –amb importants aportacions dels governs de Turquia i de Qatar–, s’ha allargat durant onze anys. L’edifici és obra del matrimoni d’arquitectes format per David Marks i Julia Barfield, autors d’un altre dels punts d’obligada visita de Londres, la gran sínia del London Eye, aixecada provisionalment per celebrar l’arribada de l’any 2000 i ara monument arquitectònic i atracció turística inexcusable, també testimoni de la febrada tecnològica del tombant del mil·lenni.

Des que es va inaugurar la mesquita, la primavera passada, a banda de l’assistència contínua dels fidels, més de 5.000 persones han visitat l’edifici en els tours que s’hi promouen setmanalment. La xifra pot semblar petita, però cal pensar que només és oberta per a aquesta finalitat una hora i mitja cada dissabte. Com sosté el gran impulsor del projecte, el catedràtic de la universitat i degà del Cambridge Muslim College, Timothy Winter –rebatejat amb el nom d'Abdal Hakim Murad des que fa quaranta anys es va convertir a l’islam–, el repte és “situar la mesquita dins el circuit establert d’atraccions turístiques de la ciutat”, que visiten no menys de 7,6 milions de persones anualment.

Tot i la gran diferència d’estils i materials utilitzats al London Eye i a la Mesquita Central, els dos projectes tenen en comú les formes estilitzades. En el cas de la mesquita, l’esforç de disseny s’ha concentrat en les setze columnes de fusta sostenible, semblants a un arbre, que amb les seves branques, que s’estenen i s’entrellacen al cimall, serveixen per suportar el sostre de la gran sala de pregàries, amb capacitat per a mil persones.

L’estructura de les branques i l’espai que deixen entre si permet obrir unes grans claraboies que fan innecessari l’ús de llum elèctrica durant les hores de sol. Les columnes, o arbres, formen també una estructura de volta de creueria octogonal entrellaçada, que evoca la típica del gòtic anglès, que té en la ja esmentada capella del King’s College el seu gran referent. I també recull una certa inspiració de l’estructura de la mesquita de Còrdova.

Característiques del projecte

Les característiques materials del bosc de columnes de fusta de la sala de pregàries no són l’únic atribut sostenible de l’edifici. També disposa de plaques solars, aprofita l’aigua de la pluja per mantenir el reg del jardí que hi ha a l’entrada i en una part del sostre, i les esmentades claraboies permeten una circulació de l’aire que, amb les bombes de calor que s’hi han instal·lat, fa innecessari l’ús de calefacció convencional i a l’estiu permet refrescar l’ambient de manera natural.

Fins ara, la població musulmana de Cambridge, unes 6.000 persones, no tenia cap lloc específic per pregar i s’havia d’escampar per uns quants espais, sovint poc adequats per al res.

El background social i cultural de Timothy Winter –fill d’un arquitecte i urbanista, John Winter, molt preocupat per la funció de l’arquitectura com a vehicle d’integració social– explica, en bona mesura, el caràcter que ha volgut donar a l’edifici, un espai “espiritualment molt obert”, segons les seves paraules, que facilita una millor entesa entre les persones devotes de la fe musulmana i les que no ho són, bé perquè no en tenen cap o perquè tenen altres creences.

La inauguració de l’anomenada ecomesquita –com es coneix a Cambridge el nou edifici– és un pas més en la conscienciació ecològica dels musulmans del Regne Unit. L’any passat, l’Associació Musulmana de Londres va organitzar un iftar (el dinar després de la posta de sol que trenca el dejuni diari durant el període del Ramadà) que van qualificar de verd perquè no incloïa carn i s'hi va evitar l'ús de plàstics i el malbaratament d'aliments. Conceptes que, d’altra banda, apunta Winter, “entronquen amb la idea alcorànica del khilafa: que el paper de l’ésser humà és administrar i tenir cura i pietat tant del medi com de la societat”.

Més continguts de