La milionària africana que controla mig Portugal

Isabel dos Santos, filla del president angolès, se la coneix a Lisboa com "propietària de tot això"

No acostuma a concedir entrevistes i poc se sap de la seva vida personal. Però, l'angolesa Isabel dos Santos és considerada la dona més rica d'Àfrica, amb Portugal com a principal camp d'operacions fora del seu país.

Filla del president angolès, -en el càrrec des de fa 35 anys-, Dos Santos és ja una de les figures amb més pes en l'economia lusitana, amb participacions en múltiples companyies de diferents sectors, des de la banca fins a l'energia, passant per les telecomunicacions.

Se li atribueix tal poder que alguns ja la tracten a Portugal com la nova DDT, les sigles en portuguès de "Propietària de Tot Això", una expressió utilitzada en l'ambient periodístic lusità per referir-se a Ricardo Salgado, antic president del Banc Espírito Santo (BES), ara caigut en desgràcia.

La revista Forbes quantifica la fortuna d'Isabel dos Santos en 3.000 milions d'euros gràcies a les seves inversions, el que la situa en la vuitena posició en la llista dels més rics del continent. La primera, si es restringeix a les dones.

"És una persona molt discreta, a la qual no li agrada molt estar en públic (...) En la major part de les seves empreses té persones delegades encarregades de donar la cara", han explicat a Efe membres de la comunitat angolesa a Lisboa coneixedors de la seva trajectòria.

Aquest perfil contrasta amb l'espectacularitat de la seva gana inversor, l'últim exemple torna a produir-se en sòl lusità. Isabel dos Santos va presentar fa dies una oferta de 1.210 milions d'euros per Portugal Telecom (PT) SGPS, una firma sense activitat operativa però amb un percentatge rellevant d'accions en la signatura brasilera Oi, la qual cosa li permetria tenir veu i vot en la companyia .

Als seus 41 anys, en menys de dues dècades ha passat d'acabar d'estudiar enginyeria a Londres a gestionar una fortuna colossal.

Mentre que alguns veuen el seu com un cas d'èxit empresarial, altres apunten al seu progenitor com a veritable artífex del seu ascens i l'acusen de beneficiar-se d'un règim titllat de "corrupte" per diferents organismes internacionals.

Només a Portugal compta amb participacions en la petroliera Galp, en el Banc Portuguès d'Inversions (BPI) i en l'empresa de telecomunicacions ENS, tres firmes "de bandera" per a l'antiga metròpoli.

Angola, antiga colònia portuguesa, ha crescut en l'última dècada amb força -alguns exercicis fins als dos dígits-, tot i que presenta "elevats índexs de pobresa", en paraules del seu propi president, José Eduardo dos Santos.

El país és considerat el segon major productor de petroli de tot Àfrica i té una gran riquesa natural, però segueix sent un dels països amb menor esperança de vida del món (55 anys) i presenta elevades taxes de mortalitat infantil.

Entitats com l'ONG Transparència Internacional o Human Rights Watch denuncien la corrupció al país i acusen el seu president d'impedir el desenvolupament d'una democràcia real.