El primer ministre holandès no pensa demanar perdó per l'esclavisme: "Els vius no són responsables del passat"

Mark Rutte assegura que una disculpa oficial "polaritza" la societat 

Tant la monarquia belga com el govern federal del país han entonat el mea culpa aquesta setmana pels abusos colonials, en el 60è aniversari de l'alliberament del Congo i just després del debat encetat per les protestes del Black Lives Matter. Però a l'altre costat de la frontera amb els Països Baixos, el govern holandès no pensa fer el mateix. Aquest divendres, el primer ministre, Mark Rutte, ha deixat clar davant el seu Parlament a l'Haia que no pensa demanar perdó pel paper d'Holanda en el comerç d'esclaus perquè no es pot "responsabilitzar els vius d'avui del passat", segons recull l'agència Efe.  

El Parlament holandès ha debatut aquesta setmana sobre la discriminació i el racisme al país després que dos dels quatre partits de la coalició del govern proposessin demanar perdó pel paper dels Països Baixos en l'esclavisme. Rutte, però, ja ha deixat clar que no té cap intenció de fer-ho i fins i tot ha avisat que cal anar amb compte de "titllar les persones com a racistes quan ni ho són ni ho volen ser". 

Rutte, que ja va expressar "el seu profund penediment" per l'esclavisme en l'anterior legislatura, creu que amb això ja n'hi va haver prou. "Entenc la petició i sé el que significaria una disculpa oficial. Però la pregunta és: «Es pot responsabilitzar les persones que estan vives avui del que va passar en el passat?»"

Carrers i estàtues de Bèlgica enalteixen encara el rei genocida

Rutte ha assegurat que aquest debat genera "polarització" i considera que la violència racial als Països Baixos no és comparable a la situació dels Estats Units. El primer ministre, de la família política liberal, ha admès, però, que en la societat neerlandesa encara "importa el color de pell que té una persona", però des del seu punt de vista la solució no és disculpar-se per l'esclavitud, sinó demostrar "comprensió i empatia". 

L'imperi neerlandès va tenir sota el seu domini Indonèsia, Surinam, les Antilles Neerlandeses i Sri Lanka, i els colons holandesos van ser dels primers a arribar a Sud-àfrica, però van acaba perdent territoris en favor dels britànics. 

D'altra banda, Rutte s'ha escudat en el fet que el govern holandès ha creat una comissió especial per investigar l'esclavisme i el seu impacte en els holandesos. El primer ministre ha dit que una vegada vegin les conclusions d'aquesta investigació podrà plantejar-se oferir una disculpa oficial, però mentrestant es manté en el no. 

Després de les protestes antiracistes que van esclatar amb el moviment Black Lives Matter, Europa també està vivint una onada de revisionisme crític que busca analitzar el passat colonial i esclavista de molts països europeus, com ara Bèlgica i el Regne Unit, on s'han tombat estàtues de reis i comerciants d'esclaus. I d'aquest debat Catalunya no en queda exempta. L'espai públic català també enalteix l'esclavisme amb estàtues i noms de carrers d'un passat esclavista gairebé desconegut.