El miracle d'un Trump obedient

BarcelonaDonald Trump va fer cas per fi als seus assessors i es va contenir. En el segon i últim debat televisat amb el seu rival demòcrata, Joe Biden, va adoptar un to i una actitud presidencial, sense exabruptes i sense interrompre constantment els seus interlocutors. Tot un canvi respecte del primer cara a cara, el més brut que es recorda en la història política nord-americana. Si ho ha fet per intentar tornar a pujar en les enquestes, és un misteri perquè fa massa temps que Biden l'avantatja en els sondejos, de manera que "podria haver canviat d'estratègia molt abans", apunta la investigadora del Real Instituto Elcano Carlota Garcia.

El que queda clar, segons els analistes, és que no ho ha fet de motu proprio, sinó per indicació dels assessors. Però que finalment els hagi fet cas és ja tot un miracle. "Realment m'ha sorprès perquè jo pensava que faria de nou de les seves", coincideix José Antonio Gurpegui, de l'Institut Franklin-UAH d'estudis nord-americans.

Però tot i la tornada al civisme, ningú s'atreveix a donar cap dels dos candidats com a guanyador i potser cal recórrer al tòpic que qui ha guanyat és la democràcia perquè finalment s'han pogut expressar civilitzadament les idees, totalment contraposades, de l'un i l'altre i les propostes polítiques, més concretes per part de Biden que de Trump.

Una altra guanyadora de la nit és la presentadora, Kristen Welker, periodista de la NBC que ha sabut conduir el diàleg amb claredat i contundència. Certament ho ha tingut força més fàcil que el moderador del primer debat, el periodista de la Fox Chris Wallace, que va haver d'enfrontar-se a un Trump totalment diferent, díscol i replicaire. "Jo crec que Welker és la gran guanyadora de la nit", diu Garcia, sense donar la victòria a cap dels candidats. També Gurpegui hi veu un empat entre els dos candidats que es batran a les urnes el 3 de novembre.

Biden s'ha lluït en diverses ocasions, amb sortides enginyoses com quan ha anomenat Trump "aquest Abraham Lincoln d'aquí" per dir que "és el president més racista" que ha tingut els Estats Units. O també amb la resposta que li ha donat a Trump quan deia que caldria aprendre a conviure amb la pandèmia: "Que aprenguem a conviure-hi? La gent està aprenent a morir amb això. Hi ha gent a casa amb una cadira buida a la seva taula de la cuina aquest matí". O amb l'emoció que ha transmès quan parlava de la política "criminal" de separar nens migrants dels seus pares i deixar-los sols. Però el candidat demòcrata mai ha destacat precisament per la seva oratòria i tendeix a enfarfollar-se amb algunes paraules.

Amb tot, ha sigut el que més propostes concretes ha explicat, com la regularització massiva d'immigrants que vol impulsar. "Biden no ha ficat la pota, que és qui més s'hi jugava", diu Gurpegui, i ha sortit airós davant dels intents de Trump de fer-lo veure com un candidat vell i cansat. Amb tot, el president no ha parat de matxacar la idea que Biden porta 47 anys en la política nord-americana i no ha fet res de tot allò que ara promet que farà.

Per la seva banda, Trump ha fet bé de tornar al to presidencial "per no espantar els seus electors més centristes" amb sortides de to com les del primer debat, i fins i tot ha sigut capaç de dir que "assumia tota la responsabilitat" per la gestió de la pandèmia, tot i que amb un aclariment: "No és culpa meva que arribés aquí [el covid-19], és culpa de la Xina; i tampoc és culpa de Joe que arribés aquí, és culpa de la Xina".

Tanmateix, amb només entre un 5% i un 7% del vot encara indecís en aquestes eleccions, segons les enquestes (amb Hillary Clinton era un 12%), les posicions entre els dos bàndols estan força assentades i el debat no haurà servit per canviar cap decisió de vot. Potser el retorn a la correcció política de Trump no li servirà, en definitiva, per capgirar les enquestes. Però també potser tampoc no li durarà més que unes poques hores.