El “miracle” de l’accident de Durango
Tots els passatgers de l’avió estavellat es van salvar i expliquen com se’n van poder sortir
Durango (mèxic)El reverend Esequiel Sánchez estava inquiet des d’abans de l’enlairament del vol de Durango cap a Ciutat de Mèxic d’aquest dimarts, 31 de juliol, a les 15.30 hora mexicana. Havia començat a ploure quan l’avió de passatgers rodava per la pista i les gotes queien cada vegada amb més força. El va sorprendre que l’avió aconseguís enlairar-se. “Pressentia que seria un vol turbulent”, va dir. L’aeronau va començar l’ascens i el pare Sánchez va notar des de la finestreta del seu seient, l’1D, que ja no hi havia gens de visibilitat. Llavors l’avió va començar a baixar, i els passatgers a cridar. El reverend explica que no estava segur de si moririen tots a bord, però ell va decidir “preparar-se per si de cas”. Va resar en silenci: “Senyor, ajuda’ns per favor. I perdona’ns a tots els que som a l’avió”. Uns moments després l’aeronau va picar contra terra, primer amb el morro. Contra tot pronòstic, les 103 persones a bord van sobreviure: els quatre integrants de la tripulació i els 99 passatgers.
El vol 2431, un jet Embraer ERJ-190 AR, es va aturar a gairebé 300 metres de l’aeroport General Guadalupe Victoria. Entre el fum i la pudor àcida de combustible, la tripulació va obrir les portes d’emergència mentre alguns passatgers sortien per un forat prop d’una ala. Sánchez explica que va ajudar un auxiliar de vol a escortar la gent cap a fora del jet. Va veure el pilot a terra: estava ferit però viu, i encara continua ingressat en estat crític juntament amb una nena, que pateix greus cremades.
“Si l’avió hagués sigut més llarg crec que ara no estaríem parlant”, va dir via telefònica mentre es preparava per ser operat per posar-li una placa de titani al braç esquerre a causa d’una fractura. “Si l’avió hagués anat més de pressa, no totes les persones n’hauríem sortit amb vida. Així doncs, sí, ho atribueixo a un miracle”.
Un altre supervivent de l’accident és Rudy Díaz, un mexicà-nord-americà de 36 anys. “Encara no em puc creure que tots en sortíssim vius”, explicava poc després des del vestíbul d’un hotel a Durango. “Mai t’imagines que una cosa així et pugui passar i que puguis viure per explicar-ho. Gràcies a Déu, que ens va donar una segona oportunitat i no va deixar que voléssim més alt. Si no, no seríem aquí”. Díaz viatjava amb la seva filla de set anys a l’avió i recorda haver sentit un fort esclat que va provocar que l’avió se sacsegés amunt i avall. Es va donar un cop al cap amb el fuselatge i, en veure que hi havia flames, es va descordar el cinturó de pressa.
“Va ser horrible, la gent cridava i els nens petits ploraven; les dones grans no podien caminar pel fang que hi havia a terra i jo intentava ajudar que quedéssim tots com més lluny millor del fuselatge de l’avió, que ja estava en flames”, relata Díaz. Quan se li pregunta si està d’acord amb aquells que descriuen com un miracle el fet que tots hagin sobreviscut, contesta: “No sé si creia en els miracles abans, però ara i tant que sí”.
És el que diuen alguns dels mitjans mexicans, com Milenio, que es fan ressò del testimoni dels supervivents i que consideren que l’actuació del pilot, Carlos Galván Meyran, de 38 anys, i de la tripulació va ajudar a salvar vides. Sobre la causa de l’accident, ahir es van localitzar les dues caixes negres de l’avió i encara es trigarà a conèixer el resultat de la investigació. De moment, els funcionaris locals havien avançat dimecres que la causa de l’accident podia haver sigut una ràfega inusual de vent que va colpejar el jet i en va provocar la caiguda, impulsant-lo cap a l’esquerra de la pista.
Aviation Safety, un lloc web que revisa els accidents i incidents aeris, va explicar que els dos motors es van desprendre durant el lliscament per terra i que l’avió es va aturar just després de la part asfaltada de la pista.
Un miner asturià, entre els supervivents
Més de la meitat dels 99 passatgers de l’avió que es va estavellar dimarts a l’aeroport internacional General Guadalupe Victoria de Durango, a Mèxic, eren estrangers. La majoria, 65, eren de nacionalitat nord-americana, encara que molts tenien arrels mexicanes, i també hi havia un colombià i un espanyol. Es tracta de José Manuel Pulgar Hidalgo, un miner asturià que havia anat a Durango, d’on és originària la seva dona, al casament del seu cunyat. Ell havia de tornar abans perquè el dia 1 d’agost se li acabaven les vacances. En declaracions a Efe ha reconstruït el moment de l’accident. Segons explica, poc després d’enlairar-se hi va haver un primer cop lleu, després un de més fort i finalment un altre que va provocar que totes les maletes caiguessin dels compartiments. Quan va veure que l’avió ja era a terra va començar a sentir calor a l’espatlla i, veient que hi havia foc, va localitzar la sortida per intentar sortir-ne corrents. Però diu que quan ja era a la porta, “alguna cosa” el va fer tornar per ajudar la seva companya de seient, una dona gran, i una família amb fills petits. A l’espera de l’alta mèdica -té lesions lleus però encara està en observació-, no vol pensar en l’avió de tornada.
