INDONÈSIA

“En el moment del terratrèmol vam sentir que moriríem”

Turistes catalans relaten el seu calvari durant el sisme de Lombok

Quan va notar el terratrèmol, Josep Molina va pensar que li havia arribat l’hora. “Mai havíem patit per la nostra vida, i en el moment del sisme vam sentir que moriríem”, explica, encara consternat, a l’ARA. Ell i la seva parella, dos joves catalans, són part dels milers de turistes que van viure en primera persona el fort terratrèmol, de magnitud 6,9, que diumenge va sacsejar l’illa de Lombok, a Indonèsia, i que ja ha deixat almenys 319 morts i més de 1.500 ferits. És una de les pitjors tragèdies que es recorden a la zona i, ahir, es va registrar un altre sisme de magnitud 5,9 que va causar dos morts més: el tercer, ja que fa dues setmanes un primer va causar la mort de 16 persones i més de 300 van resultar ferides. De fet, des del terratrèmol de diumenge hi ha hagut almenys 355 rèpliques, fet que ha provocat que la majoria de turistes hagin decidit anul·lar les seves vacances a la regió.

“Vam venir aquí per gaudir d’un paisatge idíl·lic, i hem acabat passant dos dels pitjors dies de la nostra vida”, assegura Molina, que també ha agafat un vol i ha cancel·lat la seva ruta per aquesta illa volcànica, una de les més visitades d’Indonèsia. Mentrestant, però, els equips de rescat continuen inspeccionant la zona per localitzar víctimes o supervivents que hagin pogut quedar sota els milers d’edificis ensorrats. No descarten que encara es puguin repetir episodis similars i demanen a la població que extremi la precaució. Sobretot als veïns de l’illa, ja que, segons les autoritats locals, la immensa majoria de les víctimes són habitants de Lombok -les seves cases, sovint construïdes amb materials menys resistents, són més vulnerables-. Al mateix temps, bona part dels habitants han sigut evacuats a illes properes, com Bali.

A més, el nombre de víctimes podria augmentar en els pròxims dies: els equips de rescat, desplegats des de diumenge, no han aconseguit encara arribar a alguns punts propers a l’epicentre a causa de les dificultats d’accés, i no poden entrar a diverses àrees perquè les carreteres estan molt malmeses al nord i a l’est de Lombok, lluny de les zones més turístiques.

El calvari dels afectats

Gairebé una setmana després, els afectats encara tenen fresques les imatges de diumenge. “Érem a la nostra habitació, preparant-nos per sortir a sopar i, de sobte, tot va començar a tremolar. Vam sortir al carrer i gairebé no ens podíem aguantar drets”, recorda Molina. A fora, les imatges de pànic es repetien: tothom cridava i corria sense saber ben bé on anar. “Vam veure que la gent anava a la muntanya, perquè hi podia haver un tsunami. Hi havia moltes persones, i tot era fosc”. Van passar la nit al turó -sense pràcticament aigua ni menjar, i on van trobar un grup de vuit catalans més-, i quan es va fer de dia van baixar al poble per agafar la motxilla i marxar.

“Estava literalment destrossat: molts edificis havien caigut, també la mesquita, els carrers estaven aixecats, els vidres trencats...”, explica el noi. Llavors es van dirigir a la platja, on milers de turistes i també veïns de l’illa esperaven ser evacuats. “Hi havia molts nervis, tothom volia marxar i gairebé no arribaven vaixells: els policies i militars estaven desbordats, no feien res per posar ordre”, denuncia el mateix Josep Molina, que apunta que a la sorra es podien veure ferits i cadàvers. Després d’esperar més de vuit hores van pujar a una de les embarcacions, que els va portar a l’illa de Bali, des d’on han volat fins a Kuala Lumpur, a Malàisia. “Hem canviat el nostre viatge. Ens feia por continuar, no ens sentíem segurs”.

El Marc i l’Anna, dos catalans més que eren a Lumbok durant el terratrèmol de diumenge, també han abandonat la regió. “En el nostre cas, estava planificat: ja teníem els bitllets per continuar la ruta cap al Vietnam. Ara bé, si no hagués sigut així, igualment hauríem marxat. Sentíem angoixa de pensar que hi podia tornar a haver un sisme en qualsevol moment”.

Més continguts de