Mor el veterà senador republicà Bob Dole

Havia estat un quart de segle a la Cambra forjant consensos

Katharine Q. Seelye, The New York Times

3 min

Imatge d'arxiu del senador republicà Bob Dole quan va ser candidat presidencial el 1996 REUTERS

Nova YorkBob Dole, l'orador directe i veterà de la Segona Guerra Mundial que va arribar a líder republicà al Senat i a candidat a la presidència el 1996, ha mort aquest diumenge als 98 anys. És una de les figures polítiques de més llarga trajectòria del segle passat, amb un quart de segle com a senador.

Dole, que havia sigut tinent a la 10a Divisió de Muntanya de l'exèrcit i va quedar tan malferit el 1945 a la batalla de Castel d’Aiano (Itàlia) que el van donar per mort, va arribar a personificar la capacitat de resistència de la seva generació. Després de retirar-se de la política, es va dedicar a recaptar fons per al Memorial de la Segona Guerra Mundial a Washington. En una de les seves últimes aparicions públiques, el desembre del 2018, es va unir a la cerimònia del Capitoli de comiat de l'expresident George Bush, que havia sigut el seu rival polític: mentre un ajudant l'ajudava a aixecar-se de la cadira de rodes, Dole va saludar amb la mà esquerra (havia perdut la mobilitat al braç dret per les ferides de metralla) el taüt amb la bandera de l'últim president que va servir a la Segona Guerra Mundial.

Políticament, Dole va ser un home de recursos, i va sobreviure durant més de tres dècades als nivells més alts del seu partit, tot i que de vegades estava en desacord ideològic amb altres líders republicans. Va liderar el Partit Republicà quan Richard Nixon era president, a principis dels anys setanta; va ser candidat a la vicepresidència amb el president Gerald R. Ford el 1976; president del Comitè de Finances del Senat durant la presidència de Ronald Reagan als anys vuitanta, i abanderat presidencial durant la "revolució" de Newt Gingrich a mitjans dels anys noranta, quan els republicans van aconseguir la majoria a la Cambra per primera vegada en 40 anys i van capgirar la dinàmica de poder al Capitoli. Dole es va postular com a candidat en tres ocasions i, finalment, va guanyar la nominació el 1996, només per perdre davant el president Bill Clinton després d'una campanya històricament desastrosa.

Va guanyar la nominació el 1996, només per perdre davant el president Bill Clinton després d'una campanya desastrosa

Més recentment, va ser un dels pocs membres de la vella guàrdia republicana que va avalar Donald J. Trump a les presidencials del 2016, després que els seus candidats preferits haguessin caigut en el camí. La vigília del seu 93è aniversari, va ser l'únic republicà que havia sigut candidat a president que va aparèixer a la convenció del partit a Cleveland, on Trump va ser nominat.

Com a líder republicà, va ajudar a negociar compromisos que van determinar bona part de la política domèstica i exterior nord-americana. Estava molt orgullós d'haver ajudat a rescatar la Seguretat Social el 1983, d'impulsar la històrica llei de discapacitats del 1990 i de reunir una majoria de republicans reticents per donar suport al pla impopular de Clinton d'enviar tropes americanes a Bòsnia el 1995.

Elogis a Nixon

Quan Nixon va morir el 1994, Dole va pronunciar un colpidor elogi, sense amagar les llàgrimes, i va recordar un consell de l'expresident caigut pel Watergate: "Fracassar és trist, però més trist és no intentar-ho". Una frase que l'acompanyaria fins a la seva derrota davant l'aleshores molt popular Bill Clinton dos anys més tard. A les seves memòries, recordant la desastrosa campanya (va obtenir el 41% del vot popular davant el 49% del demòcrata), va escriure: "Perdre vol dir que almenys eres a la cursa, que quan va sonar el xiulet la vida no et va trobar mirant des de la banda".