DRET INTERNACIONAL HUMANITARI

L’atac a l’hospital de Kunduz: massa preguntes sense resposta

Un mes després del bombardeig, la comissió internacional espera llum verda dels EUA i l’Afganistan

El 3 d'octubre, l’hospital de Metges Sense Fronteres a Kunduz, al nord de l’ Afganistan, va ser atacat per un avió nord-americà, que, durant una hora, va bombardejar només l'edifici principal del complex sanitari. El centre estava en ple funcionament, en un moment en què els xocs entre els talibans i l’exèrcit afganès s’havien intensificat. 30 persones (inclosos 13 membres del personal de l’organització) van morir en l’atac. Després de donar diverses versions contradictòries sobre la motivació de l’atac, el president nord-americà, Barack Obama, va acabar demanant perdó en una conversa privada amb Joanne Liu, presidenta de Metges Sense Fronteres. La Comissió Internacional Humanitària d’Investigació, emparada en la Convenció de Ginebra, s’ha constituït per obrir una investigació internacional. Amb la informació recopilada per l’ONG, reconstruïm què va passar aquell dia.

1.48 h

Hospital a ple rendiment, amb 105 pacients

L’equip de MSF, format per 80 persones, treballava al límit de la seva capacitat, amb 105 pacients ingressats aquella nit. El 28 de setembre els talibans havien pres la ciutat de Kunduz, en el seu principal triomf d’ençà que la invasió nord-americana els va foragitar del poder fa 14 anys. L’hospital de l’ONG era l’únic que podia fer cirurgia de guerra i atendre la població a la regió nord del país. Dos dies abans, com estableix el protocol habitual de MSF, l’organització havia recordat les coordenades del centre a totes les parts en conflicte. A més, l’hospital de Kunduz és gairebé l’únic de la ciutat que està il·luminat a la nit. Segons el testimoni del personal de MSF, no hi havia combats a prop del complex ni tampoc combatents armats dins de l’hospital.

2.08 h

Comença l’atac sobre l’hospital

Un avió nord-americà tipus AC-130U comença a bombardejar l’hospital, volant en cercle sobre l’edifici. La resta de construccions del complex (cuina, tallers, farmàcia, dipòsit de cadàvers...) queden intactes. “Durant 20 o 30 minuts no van parar de caure bombes, i aleshores vaig sentir que algú cridava el meu nom: era un dels infermers de la sala d’emergències”, va relatar després un metge de MSF. “Amb prou feines s’aguantava dret, tenia una ferida molt greu al braç i estava cobert de sang. Em vaig quedar immòbil. A l’habitació de seguretat hi teníem alguns medicaments essencials, però no hi teníem morfina per calmar-li el dolor. Vam fer tot el que vam poder, però no va ser prou”.

2.28 h

Trucades d’emergència a Washington i Kabul

L’equip de MSF informa els responsables militars dels Estats Units i de l’Afganistan, tant a Kabul com a Washington, que els estan bombardejant. L’avió vola en cercle sobre el centre mèdic i continua tirant bombes durant mitja hora més, malgrat els advertiments. L’atac és de gran precisió i només afecta l’edifici principal: la resta d’instal·lacions del complex queden intactes. El personal es mobilitza per traslladar a un lloc segur els pacients de l’hospital, que rebien tractament traumatològic per ferides de guerra.

3.18 h

El bombardeig deixa escenes dantesques

L’atac destrueix tot l’edifici principal de l’hospital: els quiròfans, les unitats de cures intensives, la unitat d’emergències i la de recuperació. Els supervivents de l’equip comencen a tractar els ferits (pacients, col·legues i amics) mentre l’hospital continua en flames. Instal·len un quiròfan d’emergència en una sala que no ha quedat afectada i traslladen els ferits a altres instal·lacions del complex. Un mes després, no s’ha pogut tornar a posar en marxa l’hospital i la població local s’ha quedat sense assistència.

Pendents de la comissió independent

La comissió internacional que investiga les vulneracions del dret humanitari, establerta el 1991 en el marc del Protocol de Ginebra, s’ha activat per primer cop per investigar l’atac a Kunduz. Els Estats Units van donar explicacions contradictòries: primer van dir que només responien als trets de milicians talibans que amenaçaven personal nord-americà; després que havien respost a una demanda de suport de l’exèrcit afganès. La comissió ha demanat permís als EUA i l’Afganistan per iniciar la investigació i no ha obtingut cap resposta. Sense aquest permís, l'organisme no pot treballar.