Immigrants centreamericans que han aconseguit creuar la frontera de Guatemala amb Mèxic fan una parada abans de seguir viatge.

El mur de Trump es trasllada al sud de Mèxic

El govern de López Obrador atura amb gasos lacrimògens les caravanes de migrants centreamericans

Immigrants centreamericans que han aconseguit creuar la frontera de Guatemala amb Mèxic fan una parada abans de seguir viatge. / Juan Carlos Tomasi / MSF

Un jove hondureny aixeca el seu nebot de vuit mesos davant de la tanca fronterera que separa Guatemala i Mèxic al pont Rodolfo Robles. A la banda guatemalenca, prop de 3.000 persones s'amunteguen esperant un gest de govern de Manuel López Obrador perquè els deixin continuar el camí cap als Estats Units. Però a l'altra banda els esperen milers d'agents de la Guàrdia Nacional i de l'exèrcit que no tenen la més mínima intenció de deixar-los passar. El pare del nadó, Kevin Buto, de 18 anys, no perd l'esperança que Mèxic obri les portes: "Estem lluitant per ell i volem que vegin aquí el meu nadó i s'adonin que no volem entrar per fer cap mal al país, que només busquem aconseguir un futur millor als EUA".

Buto formava part de l'última caravana migrant que intenta arribar als EUA, que va sortir de la ciutat hondurenya de San Pedro Sula el 14 de gener i que no va poder avançar més enllà de Frontera Hidalgo, al sud de Mèxic, on va ser desmantellada per la Guàrdia Nacional mexicana. Després d'un primer intent fallit de creuar a Mèxic pel riu Suchiate, on van ser rebuts amb gasos lacrimògens, els milers d'emigrants ho van tornar a intentar dies després colant-se per un punt cec on no hi havia presència militar. Ho van aconseguir, però l'alegria els va durar ben poc. Després de recórrer a peu 20 quilòmetres, el 23 de gener la caravana va ser envoltada per centenars d'agents de la Guàrdia Nacional i l'exèrcit de Mèxic, que van posar fi als seus somnis.

Amb llàgrimes als ulls, i després de rebre cops i gasos lacrimògens, els migrants van ser conduïts a un centre de detenció a Tapachula, i dies després van ser deportats amb avió i autobusos a Hondures. Només uns quants van aconseguir escapar del setge militar i van continuar el viatge cap als EUA ja sense la força de la caravana migrant, a diferència del que va passar el 2018, quan 7.000 persones van aconseguir recórrer tot Mèxic fins arribar a Tijuana, a la frontera amb els EUA. En aquell moment governava Enrique Peña Nieto, que va permetre que la primera caravana migrant seguís el seu camí cap al mur que separa Mèxic dels EUA, construït per l'administració de Bill Clinton el 1994.

Després d'arribar Manuel López Obrador (AMLO) al poder, Mèxic va canviar d'estratègia. Durant la primera caravana a la qual es va enfrontar, el gener de 2019, va decidir atorgar un visat humanitari a més de 12.000 migrants, amb la finalitat que poguessin establir-se i treballar per un any a Mèxic. Però poc després va posar fi a la iniciativa i va endurir la seva política migratòria amb batudes massives a grups de centreamericans que travessaven el país de camí cap als EUA. Havien fet efecte les pressions del president dels EUA, Donald Trump, que va arribar a amenaçar de tancar la frontera i fixar aranzels a les exportacions mexicanes si no es posava fre a les caravanes.

Així, Mèxic va comunicar al juny de 2019 als EUA el desplegament a la frontera amb Guatemala de 6.000 efectius de la Guàrdia Nacional, a fi d'evitar que els migrants travessin el país per viatjar cap al nord per complir el seu "somni americà".

El "gran amic" Donald Trump

Aquesta nova política de traslladar un invisible mur al sud de Mèxic va acontentar Trump, que el 28 de gener va arribar a elogiar el seu "gran amic" Manuel López Obrador pel "fantàstic" treball fet a la frontera sud amb Guatemala i va remarcar que "el mur el paga en última instància i molt bé Mèxic".

La bona relació la va confirmar el mateix president mexicà, quan en una de les seves rodes de premsa diàries va assegurar: "No volem barallar-nos", i va advocar per l'"amor i pau". AMLO va defensar que la Guàrdia Nacional havia respectat en tot moment els drets humans dels migrants i va explicar que "se'ls està donant l'opció de refugi i que puguin treballar al país", amb l'oferta de 4.000 llocs de treball a les persones que integraven l'última caravana.

L'última mesura polèmica del govern mexicà va ser prohibir l'entrada de les ONG als centres de detenció de migrants, però finalment el president la va derogar.

"No es deixi enganyar. No és un fet que els EUA li atorgarà asil", repetia un altaveu des del costat mexicà, mentre Kevin Buto alçava el seu nadó davant de la tanca fronterera, com si aquest missatge pogués dissuadir els milers de migrants que cada any fugen de la violència endèmica i la misèria que arrasen Hondures, Guatemala i El Salvador.