Publicitat
Publicitat

El nou president de Zimbàbue, un home fort conegut com 'el Cocodril'

Mnangagwa pren possessió per succeir Mugabe, amb qui comparteix crueltat i fam de poder

Emmerson Mnangagwa ha pres possessió aquest divendres com a nou president de Zimbàbue, acabat de retornar de l'exili al qual l'havia desterrat l'anterior president, Robert Mugabe. La dimissió de Mugabe, vuit dies després del cop d'estat militar que va seguir el desterrament del vicepresident, ha convertit Mnangagwa en el segon president de Zimbàbue des de la seva independència el 1980.

Fill d'agricultors, Mnangagwa va ser un lluitador de llibertat amb només 16 anys, es va formar com a advocat i es va convertir en cap del temible servei d'intel·ligència del seu nou país. Conegut com 'el Cocodril', una vegada va explicar el seu sobrenom dient que aquests animals "ataquen en el moment oportú".

F uncionaris i observadors del seu ascens al poder diuen que comparteix alguns dels trets de Mugabe: té fam de poder , és corrupte i un mestre de la repressió. "La seva crueltat és incalculable", diu Peter Fabricius, periodista sud-africà i un dels observadors que temen que Zimbàbue canviï un home fort per un altre.

En atacar Mnangagwa, Mugabe -el líder de Zimbàbue des de la independència el 1980 i, amb 93 anys, el cap d'estat més antic del món fins fa pocs dies- es pot haver extralimitat, enfrontant-se a un antic aliat amb credencials que li venen de la guerra d'alliberament i una àmplia base de poder pròpia .

La destitució es va interpretar com l'intent d'obrir camí perquè la dona de Mugabe, Grace, succeís el seu marit com a presidenta del país, però Grace Mugabe, que no agrada gaire pel seu temperament volàtil i els seus gustos cars, no té gaire suport entre els estaments militars i els serveis d'intel·ligència, que mantenen un gran control sobre el país.



En el moment de l'acomiadament de Mnangagwa, l'enemistat entre el vicepresident i la dona de Mugabe s'havia fet pública o oberta. Ell la va acusar d'haver intentat matar-lo amb un gelat enverinat de la seva granja lletera, una acusació que ella va negar.

La majoria dels ciutadans de Zimbàbue s'han alegrat de la caiguda dels Mugabe, el poder polític dels quals ha arruïnat l'economia i ha alienat gran part de la població. Però molts consideren la presa de control militar com un símptoma de la lluita interna i la divisió generacional que enfronta el partit governant, ZANU-PF, en lloc d'una oportunitat real d'avançar cap a la democràcia i la reforma econòmica.

També es tem Mnangagwa per la seva associació amb alguns punts més foscos de l'era Mugabe: Mnangagwa va ser acusat d'orquestrar una repressió en la dècada dels 1980 en què van morir milers de membres de l'ètnia ndebele. També v a ser un aferrissat partidari de la política econòmica més polèmica de Mugabe: l'expropiació i redistribució de terres controlades per ramaders blancs des de l'època del colonialisme. I va ser acusat d'haver estat darrere de la violència mortal del 2008, un intent de falsejar les eleccions a favor de Mugabe, una acusació que ell nega.

"Hi ha una bona dosi de temor perquè l'home que pren ara el comandament no és el senyor Democràcia", diu Wilf Mbanga, editor de 'The Zimbabwe', un diari online. "El seu historial no és gens bo. Té un passat conflictiu. Està disposat a fer net? No ho sabem", afegia.

"Va néixer dins de la política"

Emmerson Dambudzo Mnangagwa va néixer el 15 de setembre del 1942 a Zvishavane, un poble miner, fill de pagesos políticament actius. El seu pare estava immers en el moviment de resistència contra els colons blancs, i el seu activisme polític va obligar la família a fugir fins a l'actual Zàmbia. "Va néixer dins de la política", explica Víctor Matemadanda, secretari general de l'Associació de la Guerra d'Alliberament Nacional de Zimbàbue, que va prestar servei a les ordres de Mnangagwa a l'exèrcit.

Expulsat de l'escola pel seu activisme, Mnangagwa es va unir al moviment per alliberar el que era llavors Rhodèsia, una colònia britànica, del domini blanc. Va rebre entrenament militar a la Xina i a Egipte.

Als 16 anys va formar part d'una conspiració per fer explotar una línia ferroviària. Els seus còmplices van ser executats sumàriament, però un sacerdot va apel·lar als britànics per evitar el seu processament a causa de la seva edat. Va rebre una condemna de deu anys a la presó, on es va dedicar a estudiar. Després del seu alliberament, es va llicenciar en dret per la Universitat de Zàmbia.

Aviat va abandonar la pràctica legal per unir-se al moviment d'alliberament a Moçambic, llavors colònia portuguesa, on va conèixer Mugabe, del qual es va convertir en assistent personal i guardaespatlles. Va ser comandant durant la guerra per la independència dels anys setanta. Va ser al costat de Mugabe quan el govern dels blancs va iniciar les negociacions polítiques que van desembocar en el naixement de Zimbàbue el 1980.

Mugabe va recompensar la lleialtat de Mnangagwa elevant-lo a diferents posicions. Va ser ministre de Justícia i Defensa, ministre d'Habitatge Rural i ponent del Parlament, entre altres càrrecs. Quan estava a càrrec de l'Organització Central d'Intel·ligència a mitjans dels anys vuitanta, Mnangagwa va ser acusat d'orquestrar una campanya brutal coneguda com a Gukurahundi (que es tradueix com 'la tempesta precoç que neteja la palla abans de la pluja de primavera'), en la qual van morir milers d'opositors polítics i civils del grup ètnic de Ndebele, una acusació que ell va negar. Ha sigut el node central de la xarxa de relacions que connecten l'exèrcit, les agències d'intel·ligència i el partit governant.

Igual que la seva gran enemiga, Grace Mugabe, Mnangagwa és profundament impopular en algunes zones del país. En els últims anys, Mnangagwa ha intentat reformar el seu passat, i s'ha erigit en defensor de la reforma agrícola i dels esforços per restablir la relació de Zimbàbue amb inversors externs i institucions internacionals, inclòs el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial.



L'any 2014, quan Mugabe va fer fora Joice Mujuru de la vicepresidència en circumstàncies similars a l'acomiadament posterior de Mnangagwa, va defensar la decisió del president. Mujuru va passar a formar un partit d'oposició.

"No és per res que se'l coneix com 'el Cocodril'", diu Fabricius. "No se n'ha anat per formar un altre partit d'oposició o s'ha retirat de la política per fer encara més diners, com molts esperaven", apunta el periodista, sinó que ha esperat el moment per poder substituir el seu excap.

Un cop planejat de fa temps

La relació amb els Mugabe va començar a empitjorar aquest any, després que Grace Mugabe comencés a fer una aposta cada cop més pública per succeir el seu marit. Ella l'acusava de tramar un cop d'estat, i ell l'acusava a ella d'intentar matar-lo.

Encara que la intervenció militar es va posar en marxa amb la seva destitució, hi ha informes que diuen que s'estava planejant des de feia diverses setmanes, amb alts funcionaris militars que consultaven amb oficials sud-africans i xinesos. Els socis de Mnangagwa van rebre garanties de Sud-àfrica que no intervindria mentre l'acció no sortís de les fronteres zimbabueses, segons diu 'Africa Confidential', un diari online.



Els orígens del sobrenom del Cocodril no són clars. Alguns diuen que era nom de guerra de Mnangagwa durant la guerra d'alliberament i d'altres diuen que ve del seu cognom. En una entrevista telefònica, Matemadanda, veterà militar, va elaborar el sobrenom.

"Un cocodril espera pacientment el seu blanc, fingeix ser una roca", va dir. "De vegades penses que no reacciona, o no té cap noció del que està passant. No mostra la més mínima irritació fins al moment òptim, i llavors ataca. I quan ho fa, no falla". Com el seu comandant, Matemadanda diu d'ell: "És una de les persones més educades, més tolerants i que més toca de peus a terra que he conegut".

Més continguts de