PRÒXIM ORIENT
Internacional 08/12/2017

Una nova Intifada a Terra Santa

Diversos incidents violents arran de la decisió de Trump fan témer l’inici d’una nova revolta àrab

Eugeni García Gascón
4 min
Un manifestant en flames fugint de l’exèrcit israelià durant una protesta a l’assentament de Beit El, prop de Ramal·lah.

JerusalemAhir, l’endemà que Donald Trump declarés que Jerusalem és la capital d’Israel, una vaga general i nombroses manifestacions de protesta van tenir lloc als territoris ocupats i a la ciutat santa de Jerusalem. Més d’un centenar de palestins van resultar ferits, incloent-hi un nen de cinc anys, tot i que les forces israelianes van actuar amb certa contenció com a deferència al president nord-americà.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A primera hora de la tarda un camió amb matrícula israeliana va envestir diversos vianants i una vintena d’automòbils a Beit Jala, una localitat cristiana situada al sud de Jerusalem. Una quinzena de persones van resultar ferides. El conductor del camió va ser detingut per la policia israeliana una estona després. Un incident molt semblant a aquest va provocar l’inici de la Primera Intifada fa tres dècades.

Als carrers de les ciutats de Cisjordània i en nombrosos poblets van produir-se protestes i manifestacions complementàries a la vaga que van acabar amb desenes de ferits per foc real, bales de goma i gasos llançats pels soldats. Ahir era un dia fred d’hivern, però milers de palestins van voler participar en les protestes tirant pedres als soldats com era habitual a la Primera Intifada.

Els palestins són conscients que en pocs dies Washington ha amenaçat de tancar l’oficina de la representació diplomàtica de l’OAP a la capital nord-americana i ha declarat la capitalitat de Jerusalem, dos fets que han decebut una mica més els líders palestins i el conjunt de la població de Cisjordània i la franja de Gaza.

Aquesta decepció xoca amb l’entusiasme que regna a Israel. La viceministra d’Afers Estrangers, Tzipi Hotovely, va afirmar que ahir hauria d’haver sigut un dia festiu a l’estat jueu. “El que va dir Trump en el sentit que l’estatut de Jerusalem haurà de decidir-se de comú acord en les negociacions és la posició d’Israel des de fa molts anys”, va dir satisfeta.

El president palestí, Mahmud Abbas, va reunir-se amb el rei de Jordània, Abdal·lah II. El monarca va afirmar que la declaració de Donald Trump sobre Jerusalem “és una violació del dret internacional”. Abbas ha establert contactes amb un munt de líders mundials per contrarestar la declaració, però també per fer callar les crítiques internes dels palestins que creuen que les seves posicions polítiques no porten enlloc una dècada després de succeir Iàsser Arafat.

Els analistes consideren que és difícil valorar si estem a l’inici d’una Tercera Intifada, precisament ara que se celebren 30 anys de l’explosió que va conduir als primers enfrontaments, el desembre del 1987. El líder de Hamàs a la franja de Gaza, Ismail Haniyeh, va demanar un aixecament similar a les dues intifades anteriors, però està per veure si les protestes continuaran en els pròxims dies.

El líder de Hamàs no ha fet una crida de moment a mobilitzar les seves milícies (és a dir, a declarar una guerra contra Israel). L’última guerra a la franja de Gaza va tenir lloc el 2014 i potser l’organització islamista -que va fundar-se paral·lelament a l’esclat de la Primera Intifada- encara no està preparada per a una altra confrontació amb Israel.

Ben entrada la tarda d’ahir, les milícies palestines van disparar fins a tres coets contra Israel des de la franja. Dos van caure a la comarca d’Eshkol i el tercer a la localitat de Sderot, sense causar danys personals. No està clar si són llançaments puntuals per protestar contra la declaració de Trump o si tindran continuïtat en el temps. Habitualment, en aquests casos Israel bombardeja posicions de les milícies a l’interior de la franja.

Per al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, dimecres va ser un dia “històric”, ple de promeses de cara al futur. “Estem en contacte amb altres països que també reconeixeran [la capitalitat de Jerusalem] com els Estats Units, i no tinc cap dubte que, tan aviat com l’ambaixada nord-americana es traslladi a Jerusalem, d’altres també ho faran”, va declarar el primer ministre.

Netanyahu no va esmentar els països amb els quals Israel està en contacte perquè traslladin les seves ambaixades a Jerusalem. Les Filipines i la República Txeca van reconèixer dimecres mateix -poc després de l’anunci de Trump- la capitalitat de Jerusalem, tot i que la República Txeca va referir-se només al sector occidental de la Ciutat Santa i no a Jerusalem Est, ocupat l’any 1967 per Israel.

Les protestes als carrers de Palestina se sumen a les que s’han produït en diversos països de la regió i d’Occident. Està previst que el Consell de Seguretat es reuneixi avui a Nova York per condemnar la declaració de Trump, tot i que és una incògnita saber què passarà: els EUA tenen dret de veto al Consell.

L’ambaixada no es traslladarà d’un dia per l’altre a Jerusalem

El secretari d’Estat dels Estats Units, Rex Tillerson, va assegurar ahir que el trasllat de l’ambaixada nord-americana des de Tel Aviv a Jerusalem “no serà una cosa que passi d’un dia per l’altre”.

“No ho farem ràpid”, va dir el cap de la diplomàcia nord-americana a la premsa durant la cimera ministerial de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) que se celebra fins aquest divendres a Viena.

Tillerson va recordar que el reconeixement de Jerusalem com a capital d’Israel i el corresponent trasllat de l’ambaixada respon a una llei aprovada pel Congrés en aquest sentit signada l’any 1995.

Aquesta llei, però, permet al president dels EUA aquest trasllat si consideren que això encaixa amb els “interessos” del país, un tràmit que s’ha de fer cada sis mesos i que els tres predecessors de Trump van completar regularment.

stats