SALUT PÚBLICA
Internacional 07/02/2018

La nova epidèmia inesperada a l’Àfrica: l’obesitat

El menjar porqueria és una de les causes del sobrepès

Jeffrey Gettleman
3 min
Dues dones amb sobrepès passejant per la ciutat sud-africana de Durban, a la costa est del país.

Nairobi (kènia)Mentre camina pel seu humil barri, Valentine Akinyi ha d’aguantar burles:“Elefant, elefant, elefant”. S’ha acostumat als insults, admet, tot i que li fan mal. “Qui voldrà casar-se amb mi?”, pregunta. Fins fa poc era complicat trobar gent amb un cos com el d’Akinyi, que amb 1,75 metres d’alçada pesa 129 quilos. Akinyi és obesa. A l’Àfrica, el continent més pobre del món, la malnutrició està obstinadament estesa i milions de persones pateixen fam perpètua, amb malalties que hi estan associades. Sovint viuen en països amb llargues guerres, però també en països on la vitalitat de l’economia també ha comportat cintures més amples. Les taxes d’obesitat a l’Àfrica subsahariana s’estan disparant més ràpidament que en qualsevol altre lloc del món, i això està provocant una crisi de salut pública.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A Burkina Faso, la prevalença de l’obesitat entre adults ha augmentat un 1.400% en quatre dècades. A Ghana, el Togo, Etiòpia i Benín s’ha incrementat més d’un 500%. Vuit de les vint nacions del món on més ràpid creixen aquestes taxes són africanes, segons l’Institut d’Avaluació i Mètrica de la Universitat de Washington. Tot plegat forma part d’un terratrèmol que està sacsejant l’Àfrica, ja que el ràpid creixement econòmic transforma tots els aspectes de la vida, inclosos els problemes de salut que afecten la ciutadania.

Molts africans mengen més menjar porqueria, bona part d’importació. També fan menys exercici, ja que abandonen el camp, més actiu, per viure a la ciutat, més sedentària. Els preus dels cotxes també són més assequibles, i una onada d’importació de motos fa que menys treballadors caminin per anar a la feina.

Pitjor que la sida

L’obesitat pot ser una batalla especialment dura a l’Àfrica per altres motius. D’una banda, els que de joves van patir malnutrició -encara un greu problema- són més propensos a engreixar-se quan tenen accés a molt de menjar i corren més el risc de ser obesos perquè el metabolisme es frena per mantenir calories. I, de l’altra, els sistemes de salut africans estan dirigits a la lluita contra altres malalties, com la sida, la malària, la tuberculosi i les febres tropicals, tradicionalment els grans assassins de l’Àfrica. Així que queden pocs recursos per a les malalties no transmissibles. “Això és, probablement, una epidèmia mai vista, probablement pitjor que la del VIH dels 90”, apunta el cardiòleg kenià Anders Barasa, referint-se a l’obesitat i les malalties relacionades. “Però canviar el sistema de salut per atendre les malalties relacionades amb l’obesitat és com fer girar un gran petrolier”. A Kènia, un dels països més desenvolupats del continent, hi ha una quarantena de cardiòlegs per a un país de 48 milions de persones. Als Estats Units n’hi ha un per cada 13.000 habitants.

Els professionals de la salut diuen que les persones que creixen privades de nutrients, com passa amb milions d’africans, tenen més risc de ser obesos. Durant el temps de fam, un dels mecanismes de defensa del cos, segons alguns experts, consisteix a frenar el metabolisme per mantenir les calories.

Nancy Kunyiha, una dels grans endocrinòlegs de Kènia, recorda que quan va començar a exercir els seus col·legues no entenien que es preocupés per la diabetis. Ara, però, la del tipus II, lligada a l’obesitat, també és una epidèmia en expansió, segons la revista The Lancet. La taxa d’obesitat de Kènia és gairebé d’una de cada deu persones. Encara està molt per sota dels països industrialitzats, però s’ha més que duplicat des del 1990 i comença a ser una preocupació social.

Akinyi admet que llegeix tots els articles que troba sobre “malalties de l’estil de vida”, ja que sovint parlen de l’obesitat i la hipertensió. Tots li recomanen aprimar-se, però no s’ho pot permetre. És pobra i mare soltera amb tres fills, així que el sou només li arriba per comprar aliments processats, com xips, i no pot adquirir ni verdura fresca ni peix. Ni tampoc anar al gimnàs.

stats