DRETS HUMANS
Internacional 24/02/2018

Les noves esclaves sexuals d’Itàlia

El tràfic de nigerianes que són forçades a prostituir-se augmenta un 600% en només dos anys

Francesca Mannocchi
7 min
Les noves esclaves sexuals d’Itàlia

Asti (itàlia)Quan cau la nit la Fatima surt al carrer amb condons i tríptics, preparada per unir-se a les unitats d’emergència als carrers d’Asti, al nord d’Itàlia, on intenta convèncer dones i nenes que abandonin la prostitució i denunciïn els torturadors que les amenacen.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La Fatima sap com parlar amb elles, ja coneix algunes de les noies. N’hi ha que no volen abandonar la prostitució: tenen por. D’altres són noves a la zona. “Cada vegada són més joves”, diu la Fatima mentre les mira des de la finestra del cotxe mig despullades al carrer, amb pantalons curts i talons de vertigen, malgrat el gèlid hivern de les nits piemonteses. Surt del vehicle i s’apropa a les noies, algunes d’elles li diuen “germana”. D’altres semblen indiferents a la seva mà, una mà que intenta ajudar-les. Però la Fatima sempre té la paraula adequada, perquè ella mateixa va patir l’infern del tràfic sexual abans que elles.

Abans de començar a treballar com a mediadora cultural a l’associació italiana PIAM (Projecte d’Integració i Acollida dels Migrants), la Fatima va haver d’alliberar-se dels mateixos explotadors que avui forcen altres noies als carrers.

L’arribada a Europa

La Fatima va arribar a Itàlia des de Ghana l’any 2008. L’esclavitud sexual i el tràfic de persones funcionaven de manera diferent fa deu anys: els contrabandistes donaven passaports falsos a les noies. La Fatima, amb aquest passaport, va viatjar a Dubai, Pristina, Tessalònica i la República Txeca. Des d’allà, els contrabandistes li van comprar un bitllet a Milà, on finalment l’esperava la seva madam.

L’endemà de la seva arribada a Itàlia la Fatima ja era al carrer a prop d’un cementiri, amb un deute de 45.000 euros. L’única manera de pagar-lo era, com feien altres noies, venent el seu cos al carrer. Se sentia enganyada i estava espantada fins que una dona s’hi va acostar i li va donar un tríptic amb un número d’emergència. La dona li va dir: “No et preocupis, truca’ns i t’ajudarem”. Així que la Fatima va esperar tota la nit en una ciutat desconeguda, amb l’única esperança que aquell número de telèfon no fos una decepció més.

En aquest número de telèfon hi van respondre Alberto Mossino i la seva dona, la Princess, que van portar la Fatima a un centre d’acollida. La Fatima va denunciar la xarxa que l’havia obligat a prostituir-se i va obtenir un permís de residència per raons socials. Avui viu amb els seus dos fills, que van arribar fa sis anys des de Ghana: una noia solitària que estudia i un noi aficionat al rugbi, que juga i entrena els nens d’Asti.

Des de la finestra de casa seva, la Fatima veu un dels apartaments gestionats pel PIAM, on s’allotgen noies víctimes de tràfic sexual. Ella les vigila a la nit per assegurar-se que ningú s’acosta a l’habitatge per fer-los xantatge o forçar-les a tornar al carrer. I també es manté vigilant al matí, per assegurar-se que es lleven a temps per assistir a les classes d’italià.

La quantitat de diners que produeix l’esclavitud sexual és impressionant. Segons l’OIM (sigles en anglès de l’Organització Mundial per a les Migracions), prop del 80% de les dones que van arribar per mar el 2016 des de les costes de Líbia fins a Europa van anar a parar al negoci de la prostitució. Encara no hi ha dades del 2017, però el fenomen, segons els implicats en el sector, està assumint dimensions preocupants.

Segons un informe recent de l’ONG Terres des Hommes, a més, el nombre de dones joves i nenes nigerianes que arriben a Itàlia augmenta constantment -de 5.000 el 2015 a 11.000 el 2016-. Del 2014 al 2016 el nombre de dones que van passar per les xarxes de tràfic a través de Líbia va créixer un 600%, segons l’OIM.

La Fatima i la Princess són exemples a seguir per a les noies a les quals intenten salvar. La Princess, la fundadora de PIAM, té 43 anys i es va separar dels seus tres fills l’any 1999. Es van quedar a Akwa Ibom, a Nigèria, mentre ella, amb un passaport fals i també una falsa promesa d’una feina digna, va arribar a Itàlia, on va descobrir que havia de tornar 45.000 lires a la seva madam.

La van amenaçar de mort amb una arma i la van apunyalar dues vegades, fins que una nit l’Alberto, que treballava com a DJ, li va preguntar si volia caminar prop del mar. La Princess no confiava en ell, però aquell home finalment la va ajudar a pagar el seu deute i avui és el seu marit i la persona amb qui intenta salvar altres noies del carrer.

“Convèncer aquestes noies de deixar la prostitució i denunciar-ho no és gens fàcil -diu la Fatima-. S’avergonyeixen, tenen por que la seva família descobreixi el que s’han vist obligades a fer i, alhora, temen per la seguretat dels seus éssers estimats. Estem parlant de traficants i madams sense escrúpols”.

Són els mateixos que van forçar la Blessing a la prostitució. Avui la Blessing té 22 anys. A Nigèria, a Benin City, treballava com a secretària en una oficina. Parla un anglès perfecte. “El meu pare es va gastar els pocs diners que tenia perquè el meu germà i jo estudiéssim. Volia una feina segura per a nosaltres i que els cuidéssim a ell i a la meva mare. L’hi vaig agrair, perquè sé que van fer enormes sacrificis en un país on la corrupció i el delicte arruïnen la vida de les persones”, explica.

Tot va canviar de sobte. El seu cap va deixar de pagar-li durant set mesos. “Cada mes em deia: «Espera i confia en mi». I vaig confiar-hi i vaig esperar”. Però un dia, un dels clients de l’oficina on treballava la Blessing li va dir: “És una llàstima que encara siguis a Nigèria, puc ajudar-te a marxar. Conec persones importants i puc assegurar-me que arribis als Estats Units. T’ajudaré a trobar una feina allà”. La Blessing tenia por, però la por a la pobresa i l’esperança d’una vida millor la van convèncer.

Promeses falses i enganys

Va confiar en aquell home, que, aprofitant la seva ingenuïtat, la va convèncer que l’acompanyaria a Lagos i allà li compraria un bitllet d’avió per anar a Europa i després als EUA. “Hi ha un amic meu que t’ajudarà a trobar una feina”, li va assegurar. En canvi, la Blessing es va trobar dins un cotxe que la portava al Níger. “Vaig descobrir aquella nit que no hi havia vol, em va dir que viatjaríem força temps en cotxe. Em vaig trobar al Níger, el telèfon no funcionava, i les sospites i la desesperació creixien dins meu”. La Blessing va començar a demanar explicacions i aquell home que fins llavors s’havia mostrat generós i comprensiu es va convertir de sobte en agressiu i amenaçant. “T’estaràs a Líbia un temps”, li va dir. Un cop a Líbia va portar la Blessing a una casa de cites als afores de Trípoli. Allà l’esperava una dona nigeriana d’uns 40 anys. Era la seva madam.

La Blessing va començar a plorar, les mateixes llàgrimes que ara li rodolen per les galtes mentre relata el que va viure a Líbia. “Em van forçar a prostituir-me i vaig passar nou mesos en aquella casa bruta, enmig d’infeccions de tot tipus. Hi havia dies que havia de trobar-me amb cinc homes, un dia van ser vuit. Mai vaig veure ni un dòlar per aquells llargs mesos de prostitució, em van dir que era la manera de pagar el meu viatge des de Nigèria, però aquells mesos no s’acabaven mai. Jo era esclava, ja no era una persona. I encara avui aquella brutícia i la vergonya d’aquells dies no m’han abandonat”.

La Blessing, malauradament, és només una de les mil històries de dones víctimes del tràfic nigerià que estan atrapades a l’infern libi, utilitzades com esclaves per les màfies nigerianes, sovint amb la connivència de les milícies líbies que controlen els centres de detenció del país.

Mentre parla, avui per fi segura, la Blessing agafa les mans de la Fatima, que s’ha convertit en la seva protectora. A Líbia la Blessing va ser testimoni de moltes atrocitats. Un dia va implorar a la seva madam que la deixés marxar per anar a Europa amb una barca de goma. La Blessing no sabia què es trobaria a Itàlia i sabia que el viatge era molt perillós. Però també sabia que era la seva única possibilitat d’escapar-se d’aquell infern. La seva madam li va dir que per pagar el bitllet de la barca de goma hauria de prostituir-se un mes més. I així ho va fer. Fins que un dia finalment va poder marxar.

Quan va arribar a Sicília, la Blessing havia de trucar a una dona nigeriana, la madam local. Però va estripar la nota amb el número de telèfon i va denunciar a la policia tot el que havia patit a Líbia. “El més dur, un cop salvades -diu la Fatima-, és restaurar la seva confiança i la confiança en elles mateixes: van ser víctimes de rituals de vodú a Itàlia, Nigèria o Líbia. Tenen por de represàlies. Els diuen que si no paguen el deute, les seves famílies patiran”.

Un xantatge que perdura

Aquest tipus de xantatge manté les noies atrapades als carrers durant anys. Moltes d’elles veuen com els seus deutes es dupliquen o es tripliquen i, a més, no poden trucar a la seva família, perquè és precisament la família qui les va fer marxar. Ara la Blessing està estudiant per convertir-se en mediadora cultural, perquè vol posar la seva experiència al servei de les moltes víctimes que continuen arribant a Europa des de Líbia. “El teu cos es converteix en propietat d’una altra persona, deixes de sentir-te humana i et converteixes en un objecte. Hi ha un moment que deixes de viure, i salvar-te d’aquesta mort virtual costa molts anys -afirma la Blessing-. Treballar amb aquestes noies per a mi vol dir demostrar-los que poden tornar a la vida”.

stats