Obama, un ós que se sent tancat a la Casa Blanca… o un hàbil publicista?

Es tornen més freqüents les escapades del president, que ha arribat a comparar-se amb un "ós de circ que es vol alliberar de les cadenes". Alguns analistes creuen que es tracta de simples exercicis de màrqueting

El seu innocent passeig del mes passat no semblava un preludi de res, però els senyals de claustrofòbia de Barack Obama s'han multiplicat des d'aleshores, amb escapades cada vegada més freqüents que denoten el cansament que li produeix la rutina de ser president dels EUA. Que un dels homes més poderosos del món es compari amb un ós de circ que es vol alliberar de les cadenes pot resultar sorprenent, però després de més de cinc anys sotmès a l'esclavitud de les agendes i les escortes, Obama sembla tenir una set cada vegada més gran d'aire lliure i, sobretot, d'espontaneïtat.

"L'ós s'ha escapat!", va proclamar el mandatari durant un imprevist passeig a peu pels voltants de la Casa Blanca a finals de maig. La frase la va repetir dilluns passat, quan va caminar fins a un cèntric Starbucks per anar a buscar un te al costat del seu cap de gabinet, Denis McDonough, sense avisar el grup de periodistes que segueix cadascun dels seus moviments i desconcertant fins i tot alguns dels seus ajudants, que intentaven sense èxit esbrinar cap a on anava.

Dimarts li va venir de gust fer una hamburguesa i es va saltar l'agenda per tal d'escapar-se, al costat del secretari d'Educació, Arne Duncan, a un restaurant dels afores de la capital. Va ser llavors quan els analistes van començar a preguntar-se si Obama experimentava una seriosa al·lèrgia a l'acurat guió que regeix la seva vida, especialment ara que s'arrisca a convertir-se en un 'lame duck' ('ànec coix'), expressió amb què es coneix el mandatari al qual ja ningú presta atenció perquè la seva presidència s'acosta al final.

"Pot ser això, o pot ser simplement que se sent més relaxat, perquè ja no té una reelecció al davant. Últimament es queda fins més tard en els actes socials i es relaciona més amb membres del Congrés", ha dit una experta en comunicació política a l'American University, Dotty Lynch. Segons el portaveu de la Casa Blanca, Josh Earnest, el que porta Obama a voler escapar són "els mateixos instints que sent qualsevol persona, la necessitat de sortir, estirar les cames, fer un cafè a la tarda o quedar a dinar amb un amic". "Aquests són els instints naturals d'un ésser humà, que en aquest cas resulta que és el president dels Estats Units. No té el luxe de satisfer aquests instints tan sovint com la resta de nosaltres", assenyala Earnest al diari 'The New York Times'.

Màrqueting?

Ara bé, no tothom té clar que les escapades d'Obama siguin tan espontànies com sembla. De fet, totes aquestes escapades acaben amb el president tenint converses amb ciutadans del carrer, a més de les inevitables fotografies amb nadons. Molts analistes, entre ells Lynch, consideren que aquests passejos del 'ciutadà' Obama porten el segell de l'equip de comunicació de la Casa Blanca. Dit d'una altra manera, es tracta de sortides orquestrades per donar una imatge de senzillesa i normalitat, molt del gust dels nord-americans. Lluny de ser espontànies, serien un exemple més de màrqueting. "Permeten que es difonguin imatges en vídeo dels passejos. No en tinc proves, però això sembla el resultat d'un pla", va anotar l'acadèmica.

Earnest destaca que Obama "s'ho passa molt bé podent estrènyer les mans de la gent i conversant-hi", una imatge de president proper que sembla especialment útil en plena campanya per a les eleccions legislatives de novembre, on els demòcrates es juguen el control del Senat.

"Forma de tortura"

En qualsevol cas, Obama no és el primer president a trencar la rigorosa coreografia del Despatx Oval: Bill Clinton acostumava a sortir a córrer cada matí –i aturar-se a menjar una hamburguesa–. Richard Nixon va arribar a escapar-se una matinada del 1970 per veure el monument a Lincoln amb el seu ajudant, l'espanyol Manolo Sánchez. "La presidència moderna és una forma peculiar de tortura. Vas curt de son, no tens privacitat, estàs forçat a fer discursos tota l'estona i constantment et demanen que prenguis decisions difícils", diu Alexandra Petri, columnista del 'Washington Post'.

"I Obama no para de dir que és un ós, la qual cosa fa que em preocupi sobre si pateix la crisi dels 50 o sent una claustrofòbia molt forta, o potser les dues coses. A vegades ens queixem quan s'agafa vacances, però potser n'hi fan falta", ha afegit Petri.

Si una cosa té clara Obama és que això és precisament el que farà poc després de deixar Casa Blanca: "Estaré en una platja en algun lloc, bevent d'un coco", va assegurar dimarts.

Més continguts de