ÀSIA

L’obesitat dels monjos tailandesos, un problema d’estat

Els obsequis culinaris que els fan els ciutadans, amb massa sucre, els malmeten la salut

El Buda, en la seva feliç reencarnació, sovint està representat amb un somriure alegre i una gran panxa. Aquest model de plenitud sembla cada vegada més estès a Tailàndia, on als monjos budistes els ha crescut tant la cintura que els funcionaris de Salut han emès una advertència a escala nacional.

El juny passat el departament de Salut del país va demanar als fidels que oferissin almoines més sanes als monjos, que cada matí surten dels temples per recórrer els carrers recol·lectant menjar, tal com marca la tradició budista. Amporn Bejapolpitak, director general de Salut, també va suggerir que els monjos haurien de fer més activitat física, per exemple netejant els temples.

L’obesitat ha arribat a un nivell alarmant a Tailàndia, el segon país d’Àsia, després de Malàisia, que té més gent amb sobrepès. Un de cada tres homes és obès, mentre que més del 40% de les dones tenen un sobrepès significatiu, segons l’enquesta de salut del país. De fet, i tal com apunta un estudi de la Universitat de Chulalongkorn, gairebé la meitat dels monjos són obesos i més del 40% tenen el colesterol alt, el 25% la pressió arterial elevada i un de cada 10 és diabètic. “L’obesitat en els nostres monjos és una bomba de rellotgeria”, diu Jongjit Angkatavanich, professor d’alimentació i nutrició a la facultat de ciències de la salut de Bangkok. “Molts monjos pateixen de malalties que sabem que en realitat es poden prevenir”.

Culpa de les begudes ensucrades

Quan els investigadors van començar a estudiar els hàbits alimentaris dels monjos tailandeos van quedar desconcertats. Consumien menys calories que la població general, però molts estaven grassos. Un dels principals motius són “les begudes ensucrades”, diu el professor Jongjit. Els monjos tenen prohibit menjar després del migdia, i per mantenir l’energia molts depenen de begudes molt edulcorades, com les begudes energètiques.

Els devots budistes tailandesos creuen que oferir almoina els garanteix un bon karma en aquesta vida i en la següent, i que dona bona sort als familiars morts. Però aquests regals benintencionats tenen conseqüències en la salut. “Refrescos, sucs envasats, dolços i molts altres aliments comprats en botigues són plens de glutamat monosòdic i són baixos en proteïnes i fibra”, explica Jongjit. Alguns fidels encara honoren els monjos a l’antiga, com és el cas de Vilawan Lim, una veïna de Bangkok que fa més d’una dècada que ofereix menjar casolà als monjos. “La salsa picant d’avui és la seva preferida”, explicava la Vilawan mentre barrejava xili, all, llima i pasta de gambes en un brou picant servit amb verdures. “Realment no hi entenc, de l’obesitat dels monjos, però veig que el que ve al matí a casa és bastant gros i sembla que ha empitjorat de salut últimament”, deia Wilawan.

Pla per millorar la salut

El professor Jongjit dirigeix també el projecte Nutrició saludable - monjo sa, que té com a objectiu millorar l’estil de vida dels monjos educant-los en nutrició i activitat física. El programa pilot del 2016, que va involucrar 82 monjos, va aconseguir fer-los reduir el pes i el colesterol. Ara el projecte publica receptes perquè els fidels budistes puguin utilitzar-les per preparar menjars saludables i econòmics. Alguns suggeriments inclouen arròs integral amb una petita quantitat de proteïnes i moltes verdures -tot i que el menjar tradicional tailandès barreja una mica de carn i peix, la cuina moderna utilitza molt més greix i sucre-. El projecte anima els monjos a seguir un registre de les seves activitats físiques diàries i a fer exercicis com ara caminar pel temple durant almenys 40 minuts al dia per compensar el ritme tranquil dels seus deures monàstics. Els monjos han explicat als investigadors del projecte que per culpa de les túniques tan folgades que porten no s’adonaven que guanyaven pes. El professor Jongjit i el seu equip van buscar una solució i van idear un cinturó amb nusos per indicar on creien que s’havia de situar una cintura saludable. També els va proporcionar una cinta mètrica dividida en quatre colors per indicar el volum de la panxa.

En un país on el 90% són budistes, assenyalar les debilitats de la comunitat, que fa poc ha patit escàndols sexuals i de corrupció, pot ser complicat. Per això el professor Jongjit hi treballa amb un to positiu, i explica: “Mirem de fer una cosa que sigui funcional i no els perjudiqui l’autoestima. És commovedor veure com comparen jugant els nusos del cinturó i veuen si han guanyat pes i l’han de reduir”. Phra Maha Boonchuay Doojai, exdirectora d’un col·legi budista de Tailàndia, diu que una de les lliçons apreses és que “com més bona salut tenim, millor podem servir la gent”.