El general octogenari Michel Aoun, president del Líban després de dos anys i mig sense govern
El líder cristià s'ha aliat amb Hezbollah, tot i que sempre havia lluitat contra la presència siriana al país
BeirutL'exgeneral cristià Michel Aoun, de 81 anys, ha vist complert el seu somni de ser elegit president del Líban, dos anys i mig després que el país es quedés sense cap d'estat. A la 13.55 hora local i després de cinc rondes de votacions, Aoun ha obtingut l'aval del Parlament.
L'excomandant de les forces armades libaneses, que va lluitar durant la llarga guerra civil libanesa contra les forces sirianes, va tornar a Beirut el 2005 després de 15 anys d'exili a França amb el ferm objectiu de ser president.
El líder cristià de l'oposició reconeix que perdona, però no oblida. No oblida que el 1988, el president sortint Amine Gemayel el va nomenar comandant en cap de l'exèrcit libanès i primer ministre del govern provisional. I que quan anava a prendre possessió del càrrec, 20 minuts abans que Gemayel acabés el mandat, el dimitit primer ministre Selim Hoss va assumir la direcció del govern i el va deixar sense el seu somni. A sobre, el 30 d'octubre de 1990 forces sirianes van bombardejar el palau presidencial de Baabda i el comandant maronita es va refugiar a l'ambaixada de França. Allà, va fer una promesa: "L'honor de França és ara en mans d'aquest general". I va jurar que no tornaria "fins que l'últim militar sirià abandonés el país".
Això va ser el 1990. Però avui les coses han canviat molt. De fet, el general Aoun, que va passar gran part de la seva vida lluitant contra la dominació siriana del Líban, s'ha aliat amb Hezbollah malgrat els estrets vincles que aquest grup manté amb Síria i l'Iran, abans els seus enemics.
L'exgeneral maronita defensa els seus vincles amb Hassan Nasrallà, líder de la milícia xiïta libanesa, dient que aquesta aliança "contindrà Síria en comptes de permetre-li tornar a ocupar el Líban", declara a l'ARA Michel de Chadarevian, assessor d'Aoun.
"Al principi no li interessava tant ser president, però com que hi havia tanta obcecació en contra d'ell i les coses es van posar tan difícils... això va fer que es decidís", assegura el portaveu del recent elegit cap d'estat del Líban.
Alguns libanesos el culpen d'haver dividit els cristians en bàndols rivals, mentre que molts altres el qualifiquen d'oportunista per aliar-se amb Hezbollah per aconseguir la direcció de l'estat. Una marea de banderes taronges ha inundat la plaça de Sassine, al bastió cristià d'Ashrafiyeh, al centre de Beirut. El fet que fos més visible el color del Corrent Patriòtic Lliure (d'Aoun) que la bandera blanca i vermella amb el cedre demostra una vegada més la crònica divisió política i confessional que pateix el Líban.
"Hem vingut de Bixarri (feu maronita a les muntanyes del nord del Líban) per donar suport al nostre líder. Aoun és el president que necessita el Líban", proclamava entusiasmat Pierre Bassem, vestit amb samarreta i gorra taronja.
Però fora de l'atapeïda plaça de Sassine n'hi ha que opinen d'una altra manera. "Hem estat més de dos anys sense president i no hi ha hagut cap problema. Ara, després de l'elecció d'Aoun vindran els problemes i les rivalitats entre els líders cristians", alerta Fahed, un taxista cristià que es declara partidari de les Falanges Libaneses ('Kataeb', en àrab), de les forces parlamentàries del 14 de març.
