Internacional 01/09/2016

El cirurgià que va atendre l'Omran: “Sovint cal decidir a qui hem de deixar morir”

Entrevista a Mohamad Abdumuhamadin, metge d'Alep

Cristina Mas
2 min
El petit Omran Daqneesh i la seva germana després de ser rescatats de les runes de casa seva a Alep.

BarcelonaFa 13 anys que es dedica a la medicina i és un dels pocs professionals sanitaris que ha decidit quedar-se als barris rebels d'Alep. És el cirurgià que va tractar l'Omran, el nen de l'ambulància que va colpir el món. Hi hem pogut parlar a través de WhatsApp.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Expliqui la situació a Alep

És molt difícil. Cal que s'aturi aquesta massacre que ens cau del cel. Des de finals del 2013 plouen barrils bomba sobre els civils d'Alep: cada dia veiem massacres que són crims de guerra. Hem vist com una sola bomba matava un centenar de civils. Soc cirurgià i també soc pare. Cada dia tracto dotzenes de criatures: ferits a l'escola, al mercat, als aparcaments, als forns de pa. El règim sirià sempre ataca els llocs concorreguts i sovint més d'una vegada. Els nostres nens es mereixen viure en pau i jugar al carrer com ho fan els vostres.

Com va ser el cas de l'Omran?

L'Omran va tenir molta sort d'arribar a l'hospital amb una petita ferida al crani: la vam rentar i la vam suturar. Vam comprovar que no tenia res més i al cap de dues hores el vam enviar a casa d'un familiar. Però el seu germà va morir uns dies després de l'atac. El món sencer va veure l'Omran en estat de xoc. No plorava, tenia la cara plena de sang i de pols. Aquesta imatge per als mitjans internacionals pot ser sorprenent, però a Síria es repeteix cada dia, amb infants i adults. La gent no entén quin crim han comès perquè els matin o els fereixin.

Treballen al límit

De vegades tenim molts nanos ferits alhora a la sala d'urgències i hem de decidir a qui podem ajudar i a qui hem de deixar morir. Hem de fer un triatge molt ràpid. Cada dia tenim entre 20 i 30 ferits de menys de 16 anys: són una quarta part de tots els que rebem. La immensa majoria de pacients que ens arriben són civils.

Encara té esperança?

Fa cinc anys que vivim en guerra, però en els últims dos mesos, Alep, la segona ciutat de Síria i una de les més antigues del planeta, s'ha convertit en la més perillosa del món. Com ho eren Londres, Berlín o París en la Segona Guerra Mundial. Estem vivint un autèntic holocaust el segle XXI: el règim, Rússia i els seus aliats cometen tota mena d'atrocitats contra els civils. I s'estan fent servir tota mena d'armes prohibides. La gent que es va aixecar pacíficament fa cinc anys reclamant llibertat i justícia es mereix poder viure en democràcia.

stats