ESCALFAMENT GLOBAL

Les onades de calor i els incendis, petjades del canvi climàtic

Els esdeveniments extrems d’aquest estiu seran més habituals en el futur

Califòrnia lluita aquests dies contra una onada d’incendis forestals descontrolats que han deixat ja nou desapareguts, cinc morts i desenes de milers d’hectàrees arrasades, entre les quals algunes zones del Parc Natural de Yosemite. Les altes temperatures que han propiciat aquests focs formen part de l’onada de calor intensa que està assolant bona part de l’hemisferi nord aquest juliol, des del Japó fins al Canadà, passant per tot el nord d’Europa.

La falta de pluges i les temperatures de rècord registrades fins i tot a l’Àrtic (33 graus a Lapònia, per exemple), sumades als forts vents en algunes zones, han generat unes condicions que han conduït a incendis devastadors a Suècia, Califòrnia, Rússia i també Grècia. Malgrat la mà humana darrere d’alguns dels focs, com a Grècia i a Califòrnia -on ahir es va detenir un sospitós d’haver-lo començat-, les condicions climàtiques els han fet especialment destructius. I aquestes condicions, de fet, també tenen darrere la mà de l’home.

I és que, tot i les reticències habituals dels experts a vincular directament un esdeveniment climàtic amb l’escalfament global, el consens científic a l’hora d’atribuir els fets d’aquest estiu al canvi climàtic és cada cop més gran. Ahir un estudi de l’Atribució Meteorológica Mundial (WWA, en anglès), que és una agrupació de científics de les principals universitats i instituts especialitzats en canvi climàtic dels EUA, França i Holanda, hi veia una clara correlació. Després d’analitzar a fons les dades meteorològiques, la WWA conclou que el canvi climàtic provocat per les emissions de gasos d’efecte hivernacle ha duplicat les probabilitas que hi hagi onades de calor com les que experimenta avui el nord d’Europa. “Amb l’augment de les temperatures globals aquestes onades de calor esdevindran cada cop menys excepcionals”, afegeix l’informe.

També el reputat científic climàtic Michael Mann, de la Universitat Estatal de Pennsilvània, assegurava ahir a The Guardian: “No hauríem vist aquests extrems si no hi hagués canvi climàtic”. “Estem veient com es compleixen les nostres prediccions. Com a científic això em referma, però com a ciutadà del planeta Terra és pertorbador veure que no s’han pres les accions necessàries per evitar-ho”, admetia.

La directora executiva de Greenpeace International, Bunny McDiarmid, se sumava a les veus d’alarma i veia clar que els incendis i onades de calor d’aquests dies “apunten el canvi climàtic com factor clau”. “I tot això quan encara estem per sota d’un grau d’escalfament global des de l’era preindustrial -deia-. No ens atrevim ni tan sols a imaginar què podríem experimentar si les temperatures pugen més enllà dels 1,5 o 2 graus fixats a l’acord de París”, tal com les previsions científiques diuen que passarà a finals de segle.

L’onada de calor ha sigut especialment mortal al Japó, on s’han perdut més de 85 vides a causa de les altes temperatures i s’ha arribat a un rècord històric del país amb 41 graus a Kumagaya. Només uns dies abans, prop de 200 persones havien mort en les fortes inundacions a Hiroshima, i ahir els meteoròlegs alertaven que un tifó s’acostava a l’illa. El diagnòstic sembla clar, i més si es té en compte que una de les poques certeses científiques, segons els meteoròlegs de l’ONU, és que el canvi climàtic fa més freqüents els esdeveniments climàtics extrems.

Robert Vautard, climatòleg francès de la WWA, va més enllà i assenyala les temperatures extremes d’aquest juliol a l’Àrtic com un “senyal inequívoc”: “Aquest estiu és el futur”.

Més continguts de