El Brasil enfonsarà vaixells i andròmines al mar per atreure turistes
El govern pretén que el país es converteixi en un destí per als bussejadors
BarcelonaEl Brasil no és un paradís per als amants del busseig. El país queda fora de les rutes tradicionals i més concorregudes del turisme de les profunditats marines, que cada any mou milions de persones en un mercat que està en creixement. Les autoritats brasileres, però, es proposen esgarrapar part del pastís d'aquest sector a països del seu entorn més immediat, que atrauen milers de bussejadors cada any. A la bellesa natural del fons marí, al Brasil s'hi afegeix l’atractiu dels vaixells enfonsats que hi ha a les seves aigües. L’estampa és evocadora: és estimulant passejar-se entre naus enfonsades i convertides en hàbitats de peixos i plantes marines per emular el mític Jacques-Yves Cousteau.
Per convertir-se en un destí turístic per als bussejadors, el Brasil enfonsa periòdicament vaixells en desús a les aigües de la costa de Recife, a la banda atlàntica brasilera, fins al punt que a les profunditats de l’oceà s’ha format una mena de cementiri de vaixells enorme per on es pot bussejar. La zona fins i tot s'ha batejat amb el nom de Parc dels Naufragis Artificials, perquè les naus es destrueixen amb explosions controlades que fan que s'enfonsin en pocs segons i dormin per sempre més en la tranquil·litat del fons del mar.
Un històric punt negre
Aquesta àrea, a més, havia sigut tradicionalment un punt negre per a la navegació, l’escenari de naufragis des de l’època colonial. Es calcula que sota les aigües hi ha uns 300 vaixells centenaris i una desena de moderns. Aviat s’enfonsaran uns 25 vaixells més, juntament amb altres andròmines de ferro, com avionetes, estàtues gegants, vagons de tren o cotxes blindats. Amb aquest material, de diferents mides i formes, es pretén ampliar l’oferta del Parc i ampliar l'atracció turística.
Lluny de ser un abocador marítim, els experts assenyalen que els naufragis controlats i creats en àrees concretes es converteixen, amb el pas del temps i l'acció de l’aigua marina, en biòtops i reserves biològiques de vida. Les ferralles passen a ser esculls artificials capaços d’atraure flora i fauna, i un bon refugi per a peixos autòctons. Tot plegat fa que siguin llocs molt desitjats entre els bussejadors i els aficionats a la fotografia marítima. Això sí, abans d’enfonsar un vaixell o un vehicle cal assegurar-se que no queda rastre de combustible al seu interior o algun material que pugui ser nociu o perjudicial per a la vida marítima.
En una recent fira del sector, el president de l’Institut del Turisme del Brasil, Gilson Machado Neto, ha explicat que la idea d’anar ampliant el Parc de Naufragis Artificials de Pernambuco té com a objectiu situar el país en “la ruta turística del busseig”, que té molta importància a la regió del Carib i l'Amèrica Llatina. A més, Machado Neto, un bolsonarista de pedra picada, ha subratllat la idea que els esculls artificials que es crearan acabaran afavorint i desenvolupant el turisme a les regions pròximes, tenint en compte que molts dels submarinistes tenen un alt pressupost i que, de mitjana, passen deu dies en un lloc practicant activitats subaquàtiques.
L’enfonsament de vaixells és una pràctica recurrent a moltes parts del món per fomentar el turisme marítim i de busseig. També a la Unió Europea el sector ha pressionat perquè s’autoritzin naufragis de vaixells en desús. Es tracta de donar una segona vida a aparells creats per navegar, una oportunitat a trossos de ferralla en l’era del reciclatge i la reutilització de recursos.
