"No estic disposat a pagar el preu d'estar en guerra"

ParísHi ha trànsit, la gent camina de pressa pels carrers i alguns bars i restaurants tornen a alçar la persiana després de no haver-se atrevit a obrir aquest cap de setmana. Però tot i l'aparença, intentar parlar de normalitat aquest dilluns de tornada a la feina és impossible. La plaça de la República i les seves cantonades són plenes de periodistes i de policia, i els propietaris i treballadors dels bars i restaurants del voltant van de bòlit. Fa tres dies que treballen sense parar per atendre periodistes i turistes, però també els ciutadans que s'han anat acostant en un degoteig constant per expressar el seu suport i homenatge a les víctimes dels atemptats.

Mentre es van coneixent nous detalls sobre la investigació, els ciutadans de París tornen a la feina en estat de xoc i assumint, encara més després que França hagi atacat la capital de l'Estat Islàmic, que estan en guerra. "És una sensació que desconec, es fa irreal pensar que estem en guerra, perquè no coneixem el seu significat", diu Arthur Gillet, un jove artista que esmorza en un bistrot d'una cantonada de la plaça de la República.

De tant en tant sona alguna sirena mentre la gent va cap a la feina i es van obrint les botigues i els supermercats. Arthur Gillete era ahir també en un bar a prop de la plaça quan París va recaure en el pànic i ell també es va espantar. "He estat caminant pels carrers tot el cap de setmana amb una sensació ambigua que no sé descriure, estem espantats, però no ens acabem de fer a la idea del que implica que podem ser atacats en qualsevol moment", explica.

Un treballador de l'hotel Crowe Plaza explica que ahir els més espantats semblaven els policies. "Van ser els oficials que en sentir un soroll van començar a córrer per la plaça per saber què era i es va anar estenent el pànic". Es diu Benoit i fa dos dies que està envoltat de càmeres i micròfons i no para de canviar reserves. "Hi havia diverses conferències aquesta setmana i no parem de rebre cancel·lacions, però hi ha cua per tornar a omplir les habitacions", aclareix. "Ja no vol venir ningú, només els periodistes".

Una guerra civil

Creu que encara és pitjor que un "enfrontament bèl·lic entre dos països". "És una guerra civil", diu contundent. Arthur Gillet afirma que encara que els francesos mirin cap a una altra banda "han d'assumir que alguns dels terroristes eren francesos". Per a aquest artista i dissenyador, el problema és també de la societat del país. "Són problemes interns que no veiem o que no volem veure. Encara que siguin persones d'origen àrab són francesos i són joves, i molts ni tan sols han estat mai als països d'origen de la seva família", conclou.

Després d'haver viscut un altre cop la irracionalitat de les corredisses d'ahir, el que li fa més por no és un proper atac, sinó com reaccionarà el país. "Després de 'Charlie Hebdo', la sensació era d'unitat i de solidaritat entre nosaltres i entre els polítics, però aquesta vegada crec que ens estem replegant, ens estem preparant per defensar-nos i també per atacar", diu.

Estar en guerra per a ell no només implica un risc envers la integritat d'una població, sinó perdre uns drets que no està disposat a deixar anar. "Inevitablement aquesta situació ens farà perdre llibertat, i no estic disposat a pagar aquest preu", recalca, però tampoc sap quina seria l'alternativa. Avui treballarà com qualsevol altre dilluns, no vol estar gaire pendent de les notícies fins al vespre. Però s'ha afegit al minut de silenci que les autoritats han convocat a tot el país. De fet, les convocatòries han estat un pèl més llargues. Fins i tot les botzines dels cotxes han emmudit.