Internacional 26/01/2022

Part d'un coet de Space X impactarà contra la Lluna després de set anys perdut a l'espai

La secció segona d'un Falcon 9 que es va enlairar el 2015 caurà el 4 de març sobre la part oculta de la Lluna

3 min
Coet Falcon 9 de l'empresa SpaceX

BarcelonaUna part d'un coet Falcon 9 de l'empresa Space X que es va llançar a l'espai l'any 2015 va camí de xocar contra la Lluna el 4 de març, segons càlculs dels científics que segueixen els objectes que orbiten la Terra.

El coet es va llançar el febrer de 2015 amb la missió de posar en òrbita un observatori climàtic de l'agència oceànica i atmosfèrica dels Estats Units (NOAA), el Deep Space Climate Observatory. El satèl·lit de la NOAA va ser enviat amb èxit al punt on s'havia d'estacionar, quatre cops més lluny que la Lluna, però la secció segona del coet Falcon 9 va quedar extraviat en un punt massa allunyat del nostre planeta, cosa que feia que no tingués prou energia per fer el viatge de retorn, però tampoc se'n podia allunyar per la força gravitatòria del sistema Terra-Lluna.

Això ha fet que quedés orbitant la Terra durant set anys, però ara sembla que la seva trajectòria va directa cap a la Lluna. S'estavellarà contra el nostre satèl·lit natural el 4 de març, segons els càlculs de diversos astrònoms, alertats en un primer moment per Bill Gray, que elabora software per localitzar i seguir els objectes que orbiten la Terra.

"És el primer cas no intencionat [d'impacte de ferralla espacial sobre la Lluna] del qual tinc constància", deia Bill Gray en el seu post a Project Pluto . La NASA ja va fer impactar un aparell de forma deliberada el 2009 sobre la Lluna, per estudiar els materials que emergien de la col·lisió i el cràter que deixava. Ara la col·lisió de les restes del Falcon 9 pot oferir també dades als científics sobre això. "Serà una prova gratis, tot i que probablement no veurem l'impacte (serà a l'altra cara de la Lluna) i no és una àrea particularment interessant", diu Gray, i explica que la prova de col·lisió que va fer la NASA va ser al pol sud de la Lluna, "on pot haver-hi gel dins dels cràters".

La secció de coet que caurà sobre la part més llunyana de la Lluna pesa unes quatre tones mètriques i hi arribarà a una velocitat de 2,5 quilòmetres per segon. Els dos satèl·lits que orbiten la Lluna, el Reconnaissance Orbiter de la NASA i el Chandrayaan-2 de l'Índia, no podran veure tampoc l'impacte perquè queda lluny de la seva posició i, segons Gray, "no ho consideraran prou important" per gastar energia per moure'ls cap allà.

Més enllà de l'interès científic relatiu que té l'impacte, el cop del Falcon 9 no s'espera que generi cap problema en el nostre satèl·lit natural, més enllà d'haver d'empassar-se una nova peça de porqueria espacial humana . Les diverses expedicions a la Lluna ja van deixar alguns residus sobre la superfície lunar, i ara s'hi sumarà aquesta nova deixalla.

A l'espai ja hi ha més de 23.000 peces de ferralla espacial més grans de 10 centímetres, segons el recompte de la NASA, que estima també que hi ha mig milió de restes més petites de 10 centímetres i fins a 100 milions de peces minúscules. La concentració més gran de ferralla es troba a entre 750 i 1.000 quilòmetres de distància de la Terra. A principis del 2020 es calculava que hi havia més de 8.000 tones mètriques de material orbitant la Terra. Però això va ser abans que, el novembre passat, Rússia fes una prova de míssil contra un dels seus propis satèl·lits i generés 1.500 peces més de deixalles espacials.

Bill Gray, el científic que ha alertat del futur impacte del Falcon 9, segueix de prop els moviments d'una dotzena d'objectes que estan en òrbites altes de la Terra, prop de l'òrbita de la Lluna, i ho fa, diu, "sobretot perquè els companys que busquen asteroides sàpiguen on són i els ignorin". "En teoria, si se'ls dona prou temps, aquests objectes o bé impactaran contra la Terra o contra la Lluna, o guanyaran energia al passar sobre la Lluna i seran expel·lits cap a orbitar el Sol, com va passar amb el coet de la Chang'e 2 (sonda lunar xinesa) l'estiu passat", escriu l'expert.

stats