El partit de Mandela confia obtenir un sisè mandat a Sud-àfrica

El partit, en el poder des que Nelson Mandela va guanyar el 1994 en els primers comicis lliures, té els sondejos al seu favor però per primer cop ha sentit l’alè de perdre la majoria absoluta

Des d’abans que sortís el sol de l’hivern austral, els sud-africans van formar ahir llargues cues per votar en les eleccions generals, 25 anys després del desmantellament del règim de l’apartheid que encara marca aquest país, un dels més desiguals del món. Kelifoe, un militant del Congrés Nacional Africà (CNA) de pedra picada, confia que un altre cop i per sisena vegada consecutiva els seus conciutadans tornaran a donar una majoria còmoda que permeti a la formació del president Cyril Ramaphosa “acabar amb les reformes que li fan falta al país”. Acaba de fer 32 anys, no ha conegut res més que la democràcia i està convençut que com a ciutadà negre no té cap altra opció que optar per les tres sigles que van lluitar contra el règim supremacista blanc. “El CNA ha girat aquest país com un mitjó”, explica per telèfon.

El partit, en el poder des que Nelson Mandela va guanyar el 1994 en els primers comicis lliures, té els sondejos al seu favor però per primer cop ha sentit l’alè de perdre una majoria absoluta que li ha donat carta blanca al Parlament de Ciutat del Cap. La corrupció estructural que ha corcat el CNA i va expulsar el president Jacob Zuma a mitja legislatura és una de les grans queixes d’una ciutadania farta també de la falta de perspectiva econòmica. La baixada de preus de les matèries primeres ha colpejat una economia centrada en els minerals i ha fet que la desocupació vagi en augment i afecti sobretot la població no blanca (el 90% dels cens).

Anamari és una blanca de Johannesburg que aquest any ha decidit ser voluntària -a l’estil dels interventors- de la Democràcia Alternativa que lidera Mmusi Maimane. “En alguna ocasió havia votat el CNA però ara ja no, és impossible perquè només paguem impostos que no van enlloc”, es queixa. Aquest partit governa a les quatre grans ciutats del país, i aspira aquest cop a treure’s l’etiqueta de formació dels blancs rics.