AMÈRICA LLATINA

La pau a Colòmbia, en joc a les eleccions presidencials

El candidat favorit vol modificar l’acord amb les FARC

Colòmbia elegeix avui president en les primeres eleccions celebrades des de la desmobilització de les FARC. Les dues opcions que s’enfronten són antagòniques: Iván Duque, del Centre Democràtic, és el candidat de la dreta tradicional; Gustavo Petro, del moviment Colòmbia Humana, és l’abanderat de l’esquerra contra la classe política.

Duque és el preferit de les enquestes, que li pronostiquen una victòria àmplia. A la primera volta electoral del 27 de maig va superar Petro per quasi tres milions de vots, ja que Duque va aconseguir 7,5 milions de paperetes (el 39,14%), i Petro, 4,8 milions (el 25,08%).

Independentment del resultat, les eleccions d’avui passaran a la història per ser les primeres celebrades en pau. La primera volta es va guanyar el qualificatiu de “la més pacífica de Colòmbia”, i tot sembla indicar que la jornada d’avui es desenvoluparà amb la mateixa tranquil·litat, ja que l’ELN, l’última guerrilla activa del país, ha anunciat cinc dies de treva amb motiu dels comicis.

Canvi radical

Per a l’analista i subdirector de la Fundació Pau i Reconciliació, Ariel Ávila, el procés de pau, que va culminar amb l’entrega de les armes de les FARC el juny del 2017, “ha tingut resultats impressionants: hi ha llocs on per primera vegada a la història es va votar tranquil·lament”.

El futur d’aquesta pau té un paper central en la contesa. El partit d’Iván Duque és el que va apostar pel no a l’acord amb la guerrilla en el plebiscit de l’octubre del 2016, i molts temen que no apliqui els pactes si arriba a la presidència. Duque ha reiterat que no vol “fer miques” l’acord, però sí que ha deixat clara la seva intenció de modificar-ne parts estructurals.

Ávila assegura que la pau és “irreversible en el sentit que la guerra ha acabat”. En són mostra les insòlites imatges dels antics líders guerrillers votant per primera vegada a la seva vida el passat 27 de maig. De fet, Rodrigo Londoño, conegut com a Timochenko, va arribar a ser candidat presidencial del partit polític hereu de la guerrilla, però es va retirar al març per motius de salut i no va presentar cap candidatura alternativa.

Tot i això, l’analista argumenta que el rumb que prendrà el país en matèria de pau “té diferències fonamentals entre Duque i Petro”. Duque, per exemple, no farà una reforma agrària, “que és un dels baluards del procés”, perquè “tots els sectors que li donen suport s’hi oposen”, argumenta.

Un altre fet que marca la segona volta de les eleccions és la presència de Petro. Mai abans un candidat nítidament d’esquerres havia arribat tan lluny. “Habitualment a Colòmbia els candidats eren persones de les elits, amb algunes diferències, però de les elits al cap i a la fi. Aquesta vegada l’esquerra té possibilitats de guanyar amb un candidat que no és de l’establishment”, explica Ávila.

L’ombra d’Uribe

La irrupció de Petro col·loca el país en una situació de polarització electoral excepcional. Els candidats estan als antípodes ideològics. Iván Duque, de 41 anys i amb una curta trajectòria, és la cara jove de l’uribisme, un corrent polític liderat per l’expresident Álvaro Uribe (2002 - 2010). El govern d’Uribe va ser dels més durs contra la guerrilla i va quedar esquitxat per escàndols com els falsos positius, quan l’exèrcit va assassinar civils d’origen humil i els va fer passar per guerrillers. L’expresident també té investigacions pendents pels seus presumptes vincles amb estructures paramilitars.

Les males llengües asseguren que Duque “és el titella d’Uribe”. Per això a la campanya electoral ha buscat un lema contundent: “Duque és el que és”.

D’altra banda, Gustavo Petro, de 58 anys, és un polític experimentat i exalcalde de Bogotà. Durant la seva joventut va formar part de la guerrilla Movimiento 19 de Abril (M-19), motiu pel qual va estar pres durant dos anys. Uns el veuen com l’oportunitat d’implementar polítiques socials, enfortir els drets de les minories i protegir el medi ambient; altres el veuen com el rostre colombià del socialisme i el populisme que assola Veneçuela.

Amb dos candidats que aixequen enormes recels en la població, la campanya electoral ha encès el debat a les xarxes i als carrers. La crispació es tradueix en desqualificacions entre rivals i una allau de notícies falses. Potser la més sonada és la que assegurava que un eixam d’abelles havia atacat Uribe la setmana passada en un acte de campanya. Alguns dels seus seguidors, entre els quals senadors del Centre Democràtic, no van tardar a insinuar que els insectes havien estat enviats per Petro.

Enmig del soroll i de les passions antiuribistes i antipetristes que mouen els colombians, molts votants de centre, orfes de candidats a la segona volta, opten públicament pel vot en blanc, un fet també nou en la política colombiana.

Amb totes aquestes variables inèdites, avui es dirimirà a les urnes el futur del país amb la pau sobre la taula. Queda una última incògnita per aclarir: per primera vegada, Colòmbia va superar la barrera de l’abstencionisme i el 53% del cens va sortir a votar el 27 de maig. Si el desencant pels dos candidats restants i la febre del Mundial no preval, la fita es podria tornar a repetir avui.

Dos candidats antagònics

Iván Duque

De 41 anys i membre del Centre Democràtic, és el candidat de la dreta tradicional i el preferit a la segona volta. Amb una curta experiència política, molts el consideren el titella d’Álvaro Uribe.

Gustavo Petro

Cap de llista del moviment Colòmbia Humana, té 58 anys i és un polític molt experimentat: va ser alcalde de Bogotà. És l’abanderat de l’esquerra contra la classe política.

Més continguts de