Els 'pirates' islandesos no podran formar govern

La formació antisistema triplica els escons però queda en tercer lloc, per sota del que preveien les enquestes

El  Partit Pirata d'Islàndia ha aconseguit triplicar la representació parlamentària a les eleccions d'ahir ( de 3 a 10 escons) però s'ha quedat per sota del que preveien les enquestes, i no podrà formar govern.

La formació alternativa que defensa la transparència, la privacitat i les llibertats ha quedat en tercer lloc en les legislatives anticipades per la renúncia del primer ministre,  Sigmundur David Gunnlaugsson, esquitxat per l'escàndol dels 'papers de Panamà'.

La jove formació antisistema, que havia canalitzat la desafecció amb els partit tradicionals, s'ha quedat amb el 14,5% dels sufragis, amb el resultat definitiu, lluny del 20% que li auguraven alguns sondejos. Queda en tercer lloc, al darrere dels guanyadors, els conservadors del Partit per la Independència (30% dels vots, 21 escons), que es podran mantenir al poder, amb un resultat millor del que havien previst les enquestes. En segon lloc han quedat l'Esquerra Verda, amb el 15,9% dels vots i 16 escons.

El guanyador,  Bjarni Benediktsson, serà probablement designat per formar govern, tot i que, com fins ara, haurà de buscar socis per aconseguir la majoria parlamentària, que està al llindar del 32 escons. Benediktsson havia estat acusat a l'abril de tenir una empresa a Panamà, però es va mantenir malgrat les fortes protestes que van fer caure el primer ministre.

Els 'pirates' havien arribat abans de les eleccions a un acord per formar un govern d'esquerres de coalició amb els verds, el socialdemòcrates, i un partit de centre, però junts no arriben als 32 escons necessaris. Els guanyadors tampoc en tindran prou de revalidar l'acord de govern amb el Partit Progressista i hauran de buscar un tercer soci, probablement el nou partit centrista, Regeneració.

Credibilitat

" El Partit Pirata ha perdut la campanya perquè no ha aconseguit guanyar-se la credibilitat. Per exemple, un dels seus candidats, Smari McCarthy, va mentir sobre la seva titulació universitària, se'l va filmar jugant amb pistoles a l'Afganistan i s'ha sabut que va 'hackejar' ordinadors de periodistes. Fins i tot va dir que li agradaria tenir un atur del 40% o el 50% perquè la gent tingués més temps lliure!", explica a l'ARA Hannes Hólmsteinn Gissurarson, professor de ciència política de la Universitat d'Islàndia. També recorda que Birgitta Jónsdóttir, cara visible de la formació, "va ser molt brusca en els debats amb la resta de líders polítics, cosa que no va agradar a gaire gent".

L'economia ajuda els conservadors

Tot i la profunda crisi política que viu el país des que el 2008 els dos principals bancs de l'illa van caure en la bancarrota arrossegats per la crisi financera internacional de Lehman Brothers, l'economia ha estat el millor aval per als conservadors. La petita illa de 330.000 habitants viu ara un boom impulsat pel turisme, té plena ocupació i un creixement del 4,3% aquest any. Tot i que molts economistes dubten que aquesta tendència duri, els electors han tornat a fer confiança a la formació que sempre ha governat el país amb l'excepció del govern del 2009 sorgit de la crisi.

Els menys beneficiats per la millora conjuntural de l'economia, els joves, tampoc no s'han sentit atrets a les urnes per la perspectiva de tenir el primer govern 'pirata' d'Europa: la participació ha estat del 79,2%, el nivell habitual a Islàndia.

"El resultat indica que els islandesos no han volgut un govern d'esquerres, sens dubte perquè Islàndia viu ara un increment del 8,5% en el poder adquisitiu, la plena ocupació està acabant amb el deute i està a punt d'aixecar els controls de capitals [establerts amb la crisi bancària]", diu el politòleg.

Més continguts de