El plàstic contribueix al canvi climàtic: emet el mateix que 189 plantes de carbó a l'any

Si segueix creixent, el sector emetrà el 13% del pressupost global de carboni l'any 2050

La contaminació dels oceans no és l'únic problema devastador per al planeta que genera la indústria del plàstic. La producció, el refinament i la incineració de plàstics, i fins i tot les deixalles que queden desateses al mediambient, generen en el seu conjunt unes emissions de gasos d'efecte hivernacle equivalents a les de 189 plantes elèctriques de carbó, segons un estudi publicat pel Centre pel Dret Internacional Mediambiental (CIEL, per les sigles en anglès).

L'informe alerta que amb el creixement previst en el consum i la producció de plàstics, aquestes emissions també creixeran fins a les 2,8 gigatones de CO₂ l'any 2050, l'equivalent a 615 plantes elèctriques de carbó. O el que és el mateix, el plàstic emetrà el 2050 el 13% del pressupost de carboni del planeta, que és el total d'emissions que els científics calculen que es poden fer com a màxim si volem mantenir l'escalfament global per sota dels 2 graus.

" Les emissions massives i en ràpid creixement de la producció i l'eliminació de plàstics posen en perill els esforços globals per mantenir el canvi climàtic per sota d’1,5 graus d’escalfament", alerta Carroll Muffett, president del CIEL. " Des de fa molt temps ha quedat clar que el plàstic amenaça l’entorn global i posa en perill la salut humana. Aquest informe demostra que, a més, el plàstic també posa en risc el clima", afegia.

Els plàstics produeixen emissions de gasos d'efecte hivernacle en tots els estadis del seu cicle de vida. En l'extracció i el transport del petroli utilitzat per produir plàstics emet aproximadament 108 tones mètriques de CO₂ cada any, amb un increment sostingut a causa també de l'expansió del 'fracking' als Estats Units.

El procés de refineria, on la indústria petroquímica obté l'etilè per produir plàstic, s'emet encara més: entre 184 i 213 milions de tones mètriques de CO₂, l'equivalent a 45 milions de vehicles circulant per les carreteres durant un any.

Però el tractament dels residus plàstics no es lliura tampoc de les emissions. La incineració és el tractament que més residus emet, òbviament. Només dels envasos de plàstic, que representen el 40% dels productes plàstics, les emissions globals per la seva incineració són 16 milions de tones mètriques de CO₂.

Un món de plàstics

Fins i tot els residus plàstics que queden abandonats en el mediambient, i que van a parar majoritàriament als oceans del planeta, segueixen emetent gasos d'efecte hivernacle a mesura que es van degradant de manera natural, sobretot metà, un gas menys quantiós que el CO₂ però que té un efecte 21 cops superior en l'escalfament global.

L'estudi del CIEL afegeix, a més, que els microplàstics que ja estan presents en tots els racons dels oceans també afecten el canvi climàtic perquè interfereixen amb la capacitat del mar de captar CO₂. Els oceans del planeta han capturat fins ara un terç de les emissions de CO₂ produïdes per l'ésser humà, cosa que alleugereix l'efecte hivernacle d'aquest gas en l'atmosfera.

Però "la pol·lució per plàstics al mar pot reduir la capacitat del fitoplàncton de captar carboni" i també pot "reduir el metabolisme, la capacitat reproductiva i la supervivència del zooplàncton responsable de transferir aquest carboni al fons del mar", cosa que afecta el cicle natural del carboni en la natura i té també efectes devastadors en els ecosistemes marins, diu l'informe.

L'Àsia no vol (ni pot) ser l'abocador del món