El poble de Calàbria que desafia el racisme de Salvini

RomaFa 20 anys un professor de primària d’una petita localitat perduda al sud d’Itàlia va tenir la idea de repoblar el seu municipi oferint una casa abandonada als immigrants que arribaven a les costes italianes fugint de la guerra i de la fam. El model Riace -així es diu aquest petit poble- va ser un èxit fins a la formació del nou govern italià, el juny passat. La croada contra la immigració del ministre de l’Interior, Matteo Salvini, amenaça d’acabar amb un projecte reconegut per la seva capacitat per revitalitzar una localitat gairebé abandonada a través de l’acollida.

A finals dels anys noranta Riace, famosa per l’insòlit descobriment el 1972 de dues estàtues de bronze del període grec, s’estava quedant buida. Des dels anys seixanta molts veïns del poble van emigrar a Europa, el Canadà o els Estats Units a la recerca d’un futur que aquesta terra castigada per la Màfia i la desocupació no els podia oferir. Un dia Domenico Mimmo Lucano també va fer les maletes i va marxar al pròsper nord d’Itàlia, però no va trigar gaire a tornar a Calàbria. “Riace estava agonitzant i vaig començar a pensar què podia fer per recuperar el meu poble, també des del punt de vista del patrimoni urbà i cultural. Malauradament no teníem mitjans per poder-ho fer fins que va tenir lloc el desembarcament”, explica a l’ARA Lucano, alcalde des de fa 14 anys d’aquest petit poble calabrès.

Primer desembarcament

El juliol del 1998 una embarcació amb un centenar de refugiats a bord va arribar a una platja prop de Riace. Homes, dones i nens kurds que fugien de la guerra es van trobar de sobte en una localitat de tot just 400 habitants. Lucano, que llavors era un jove professor de química, va decidir ocupar-se’n juntament amb alguns amics. Va fundar l’associació Ciutat Futura i amb els refugiats va començar a arreglar les cases abandonades. Hi van organitzar tallers, els van ensenyar un ofici, els van oferir una feina en l’agricultura, van obrir negocis... Alguns es van quedar a Riace només uns mesos; d’altres encara hi viuen.

En aquest temps Riace ha desenvolupat un sistema d’economia social copiat per molts altres pobles italians. Com els anomenats bons Riace, una mena de moneda local que es pot utilitzar en algunes botigues del poble i en la qual Lucano va imprimir les imatges del Che Guevara, Martin Luther King i Gandhi.

L’alcalde recorda amb orgull que fa uns anys un delegat del govern va contactar amb ell per preguntar-li si podia acollir 400 immigrants. L’Ajuntament de Milà havia accedit a fer-se càrrec de només 20 persones, i Riace, tota sola, en va allotjar 200. Avui al poble hi viuen més de 1.500 habitants, una quarta part dels quals són estrangers de 26 nacionalitats.

El 1994 Lucano va ser elegit alcalde de Riace per primera vegada. I el 2016 la revista Time el va seleccionar com una de les 50 persones més influents del món, al costat del papa Francesc i la cancellera alemanya Angela Merkel, per haver retornat la vida al seu poble a través d’un model exemplar d’acollida de refugiats. “Només soc una persona que volia fer alguna cosa per la meva terra. El desembarcament va ser del tot inesperat i vam reaccionar amb humanitat”, diu sense voler donar-hi importància.

Amenaces de Salvini

Però el model de Riace està en perill. El vicepresident i ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, li ha declarat la guerra. “A l’alcalde de Riace no li dedico ni mig pensament. Zero. És un zero”, va dir el també líder de la xenòfoba Lliga mentre anunciava una retallada en la partida pressupostària dedicada a la immigració. “Té raó -li respon Lucano-. Soc un zero perquè estic amb els zeros, amb els últims”.

L’alcalde no s’hi resigna, tot i que reconeix que el finançament està bloquejat i les crítiques des del govern de Roma no hi ajuden. L’any passat la fiscalia va obrir una investigació contra Lucano per presumpte frau de diners públics, suborn i abús de poder. “Han construït una imatge falsa de mi per denigrar el missatge polític que demostra que l’acollida [d’immigrants] és possible. Però hem tingut la solidaritat internacional”, es defensa.

Fa només tres mesos la Lliga va obtenir uns resultats històrics a les eleccions generals i Salvini va ser elegit senador precisament a la circumscripció de Calàbria. Lucano explica l’èxit d’aquesta formació històricament separatista de la regió de la Padània -que, segons les últimes enquestes, és el primer partit a Itàlia en intenció de vot- gràcies a “una campanya mediàtica que considera la immigració el pitjor mal de la societat”, diu. Han aconseguit transmetre el missatge que tots els problemes de la sanitat, la seguretat i la falta de feina estan lligats a l’arribada d’immigrants que envaeixen el territori. És una política completament contrària a la història de Riace dels últims 20 anys”, lamenta.

Suport barceloní

L’agost passat va sorgir una iniciativa a favor de l’alcalde i el poble de Riace que ja ha rebut el suport de nombrosos polítics i intel·lectuals, com l’escriptor Roberto Saviano. Fins i tot l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va enviar un missatge de solidaritat a Lucano.

“Al llarg dels anys he vist que les persones que venen no volen abandonar la seva terra, ho fan perquè és l’única opció que tenen. Nosaltres també som responsables del seu èxode: els venem armes i els explotem, i després els tanquem els ports. Els hem obligat a estar en aquesta posició de Tercer Món”, denuncia l’alcalde Lucano. “Però aquest petit poble ha demostrat que no és veritat que la gent té por d’una invasió, al contrari: Riace ha renascut amb persones vingudes de fora”.