Internacional 17/05/2016

Els polonesos temen el ‘Brexit’

Fins a 65.000 autònoms i 22.000 empreses, pendents de com afectarà la feina dels immigrants comunitaris

Quim Aranda
3 min
Parada de menjar polonès al mercat de Covent Garden.

LondresEl Brexit és la fi del món. Parafrasejant Marx, un fantasma que recorre Europa. El president nord-americà, Barack Obama, es va pronunciar a finals d’abril a favor que la Gran Bretanya continuï dins de la Unió Europa. La setmana passada David Cameron, primer ministre britànic; Mark Carney, governador del Banc d’Anglaterra, i Christine Lagarde, directora del Fons Monetari Internacional, van amenaçar amb les deu plagues d’Egipte si els britànics decideixen sortir de la UE en el referèndum del 23 de juny. Però l’altra part ho pinta tot de color de rosa.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Incertesa és la paraula clau. No hi ha precedents. Per tant, les conseqüències -negatives o positives, tant per a la UE com per a la Gran Bretanya i el món- són imprevisibles. De moment, la mitjana de les enquestes publicades fins al dia 11 mostra un frec a frec: 46% a favor, 43% en contra. I un 11% en terra de ningú.

Les grans declaracions que omplen titulars -“perill de guerra a Europa”, “recessió sense precedents”, “control de la immigració”- amaguen una altra incertesa. La que viuen molts immigrants comunitaris al Regne Unit, tres milions, que poden veure’s afectats per una decisió sobre la qual no poden pronunciar-se. El gruix el formen els polonesos. El neguit està relacionat sobretot amb els seus negocis.

És el cas de Tomasz Wolowiec, de 37 anys. Cada setmana importa des de Polònia dues tones de carn: pollastre, porc sense processar i tot el que se’n deriva en forma d’embotit. Abasteix els quatre establiments de delicatessen que ha obert al nord-est de Londres des del 2006, el més recent fa només un mes i mig.

Un altre tipus d’importació és la que fa Wojciech Lipinski, de 53 anys: finestres i portes. Les sash windows tan habituals de les illes Britàniques són entre un 30% i un 40% més barates a Polònia que al Regne Unit. “La qualitat és la mateixa, de pi o de roure”, sosté a casa seva, al costat del Brunswick Park, al nord de la ciutat. Cada any n’instal·la quasi 200.

¿El made in Poland, es tracti d’aliments o de manufactures, es pot veure amenaçat pel Brexit? La possibilitat és llunyana. Però hi ha l’ombra de la incertesa. “Si no puc portar el gènere de Polònia, o si hi ha més burocràcia o més taxes, el negoci se’n ressentirà”. Lipinski exhibeix un argument semblant: “No és el mateix fer un pressupost per 9.000 euros, incloent-hi el transport de les portes o finestres des de Polònia, que fer-lo per 15.000, si les finestres són fetes al Regne Unit”.

La companyia Cymes, de Wolowiec, és una més de les 22.000 que, segons la cambra de comerç britànico-polonesa, s’han creat d’ençà del 2004, quan Polònia va entrar a la UE. Lipinski és un més dels 650.00 autònoms registrats a l’organització, una petita part de tots els que treballen al país.

Canvi de percepció

La percepció sobre els polonesos, i en general sobre els treballadors de l’est d’Europa, “canvia arran de la crisi econòmica”. Ho diu Alina Rzepnikowska, de 34 anys, que s’acaba de doctorar a la Universitat de Manchester amb una tesi en què compara la representació de la diàspora del seu país en la premsa britànica i en l’espanyola. “El Brexit ha tingut un gran impacte en la seva qualitat de vida. Alguns mitjans emeten missatges molt negatius”.

Rzepnikowska creu haver detectat cap a polonesos i europeus de l’Est un “racisme que no es reconeix com a tal, inacceptable cap a l’emigració anterior, de la Commonwealth”. Per què? Segons Rzepnikowska, perquè “els polonesos i els europeus de l’Est són blancs, culturalment cristians”. També perquè des del govern i des dels sectors més contraris a la Unió s’ha insistit que l’emigració ha vist en els beneficis socials del Regne Unit un Eldorado que els cridava.

Però la investigadora Holly Porteous, de la Universitat de Glasgow, demostra, a partir d’enquestes, que menys del 5% dels nouvinguts demanen ajudes socials. Wolowiec hi està d’acord: “No vaig venir aquí pels beneficis. I és molt difícil accedir-hi si no tens feina”.

stats