Com Portugal està controlant els rebrots de coronavirus

Posa en marxa un "exèrcit de rastrejadors" per testar i buscar contagis

El coronavirus repunta a Portugal just quan el país torna a recuperar el ritme perdut el 13 de març al tancar totes les escoles i universitats. L’alegria de la recuperació de terrasses, oci i el tràfec habitual en ciutats i pobles s’ha vist aigualida per brots molt localitzats que han obligat a decretar quarantenes selectives. 

L’àrea més castigada és Lisboa i la seva àrea metropolitana, que registra el 85% dels més de 300 contagis diaris, tot i que dimarts es va arribar als 400. Malgrat l’alerta, els epidemiòlegs i el mateix govern ja donaven per descomptat que hi hauria rebrots d’aquesta magnitud perquè la ciutadania té ganes de carrer i minimitza els riscos, després de mesos d’estar tancada a casa.

“No és un situació preocupant i s’ha d’explicar en el context del conjunt del país”, afirma Alexandre Abrantes, sotsdirector de l’Escola de Salut Pública de la Universitat NOVA de Lisboa, que subratlla que “no han augmentat els casos greus, es manté la mortalitat i l’índex de transmissió és inferior a u". Això significa que no hi ha "transmissió comunitària", apunta Elisabete Ramos, presidenta de l’Associació Epidemiològica de Portugal (AEP). Pugen els positius però “es donen més altes i els ingressos es redueixen cada dia”, afegeix aquesta especialista.

Bona estratègia

Les “bones” notícies que han de fer alleugerir pors i tensions, diuen aquests dos experts consultats, és que l’estratègia que ha donat tan bons resultats en aquesta epidèmia a Portugal funciona. “Es fan molts tests, potser massa i tot”, assenyala Abrantes, per a qui aquestes cerques actives i proves massives són una de les grans lliçons que es poden extreure de la infecció.

Veient com la transmissió i la mortalitat es disparava a Itàlia i a Espanya, el govern d’António Costa no va esperar que hi haguessin morts i, quan el 18 de març els contagis sumaven una setantena, va decretar l’estat d’alarma, tot i que “els ciutadans ja havien deixat de moure’s dies abans”, matisa l’epidemiòloga Ramos en referència a les dades aportades per la posició dels telèfons mòbils. Això ja va reduir la velocitat de la transmissió, però després d’alguns dies d’escassetat de kits l’ordre va ser clara: prova, prova, prova. Localitzar ràpidament els contactes dels casos diagnosticats per aïllar-los. En tota la pandèmia, els hospitals no s'han col·lapsat, malgrat les retallades que el sector va patir pel rescat financer però, segons Abrantes, sanitat pública i privada han anat tots a una.

Portugal regularitza els immigrants per garantir el seu accés a la sanitat

Amb la maquinària de vigilància engreixada, quan es detecta un nou cas o brots com el de Lisboa actua “un exèrcit de rastrejadors” que contacten amb les persones que han tingut relació directa amb un contagi, afirma la responsable de l’AEP. La feina es coordina amb els professionals sanitaris de primària i d'aquesta manera es deixen els hospitals exclusivament per als casos greus. A Portugal s’han fet més d’un milió de tests PCR, cosa que significa “trenta proves per identificar un positiu”, diu Ramos. “Com més tests es fan més casos es troben”, constata Abrantes.

Visibilització de les desigualtats

L’altra de les “lliçons” és que el coronavirus es fa fort entre els més desafavorits de la societat perquè, senzillament, hi estan més exposats. Els brots de Lisboa s’han focalitzat a barris amb una alta immigració i treballadors amb ingressos molt baixos, feines precaritzades, i que viuen en pisos sense una bona ventilació ni prou espai per mantenir una mínima distància de seguretat. “El coronavirus ha fet visible una gran desigualtat que no volíem veure”, subratlla l’epidemiòloga, per a qui no són aquests repunts els més greus. La setmana passada una festa il·legal de 200 persones a la localitat de Lago, a l’Algarve, va deixar una vuitantena de contagis i va posar en alerta la regió, que es prepara per rebre els primers turistes. “Aquí està el veritable risc, de comportaments evitables”, sosté Ramos.

Portugal ha restablert ja els vols internacionals, però va demanar expressament fins a l’1 de juliol la reobertura de la frontera terrestre amb Espanya. Aquest també serà el dia en què aterrin els primers vols procedents de països de fora de Schengen. “Haurem d’estar atents al Brasil”, adverteix Abrantes, que subratlla les estretes relacions amb l’antiga colònia i el fet que ara és un dels epicentres a nivell mundial. Per a l’especialista en salut pública, Portugal ha de fer vida normal aquest estiu amb totes les restriccions plantejades i tenir present que l’objectiu principal és “protegir la gent gran” i per això apel·la a la “responsabilitat” de famílies i personal de les residències per ser molt estrictes.