31/03/2013

Les potències emergents malden per mostrar unitat

3 min

Barcelona.Un lleó, un elefant, un búfal, un lleopard i un rinoceront. Així va definir el president rus, Vladímir Putin, un caçador apassionat, el grup dels països agrupats sota l'acrònim BRICS -el Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica- poc abans d'iniciar aquesta setmana una cimera a Durban en què van mostrar el seu múscul davant d'un Occident en decadència.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El terme BRIC (Sud-àfrica s'hi va afegir més tard) el va encunyar el 2001 -en ple boom econòmic d'aquests països- l'economista Jim O'Neill, de la consultora Goldman Sachs, però des d'aleshores el panorama mundial ha canviat radicalment. Ni ells són els que eren, ni l'economia mundial no té la bona salut que tenia.

Els cinc països BRICS acumulen més del 40% de la població mundial, gairebé la quarta part de la seva riquesa i els dos terços del creixement econòmic del planeta. Tot un luxe en un món en què la majoria dels països industrialitzats no aconsegueixen esquivar la recessió.

A la seva trobada anual, que aquesta setmana han fet a la ciutat sud-africana de Durban, els BRICS han donat una imatge d'unitat davant els riscos d'un món monopolitzat per les economies occidentals. Però la fotografia dels cinc líders encaixant les mans no amaga que són països diversos i heterogenis, fins i tot irreconciliables en algunes qüestions. Com ho són el lleó, l'elefant, el búfal, el lleopard i el rinoceront del símil que Putin va fer servir.

Com a exemple, l'anunci de creació d'un banc de desenvolupament propi -"Per finançar les infraestructures que necessitem tant", com va explicar dimecres el president sud-africà, Jacob Zuma- és tan poc concret que no se sap ni com es governarà, ni què aportarà cada país en el capital inicial d'aquest organisme (50.000 milions de dòlars), ni on tindrà la seu. "No ho farem en un dia", van reconèixer des del ministeri d'Afers Estrangers rus fa pocs dies.

Una dimensió colossal

"Aquests països tenen alguns interessos polítics i econòmics comuns però la dimensió de la Xina ho distorsiona tot", assegura Jaume Giné, professor d'Esade i autor del llibre Asia marca el rumbo , que posa com a exemple que l'economia sud-africana és disset vegades més petita que la xinesa. A més, "la Xina i l'Índia són dos colossos en plena batalla pel control de l'Àsia i, tot i la interdependència econòmica, hi ha disputes frontereres i recels entre ells", explica Giné.

"Des que va néixer aquest grup de països emergents, el pes de la Xina s'ha disparat", apunta Manel Ollé, professor d'història i cultura de la Xina contemporània a la Universitat Pompeu Fabra. Segons ell, la participació de la Xina als BRICS s'inscriu en l'estratègia de teixir aliances i la lògica diplomàtica que Pequín té com a pròpia i que és "economicista". "No és la necessitat de bastir un front antioccidental -explica el professor Ollé- sinó la voluntat de jugar en diversos escenaris alhora, de ser amic dels països emergents i dels Estats Units".

Més enllà de tancar els serrells del banc que volen que sigui l'alternativa a l'FMI i al Banc Mundial -controlats per Occident-, les diferències de criteri entre els països BRICS es van fer evidents quan l'any 2011 van ser incapaços de consensuar el nom d'una persona que substituís Dominique Strauss-Kahn quan va plegar com a director de l'FMI. I Europa i els Estats Units van imposar la seva candidata, Christine Lagarde.

Ni els sistemes polítics dels BRICS són homologables entre ells -l'Índia és la democràcia més poblada del planeta i la Xina és un règim comunista-, ni les seves economies són comparables -el Brasil, Rússia i Sud-àfrica són grans exportadors de recursos naturals mentre que la Xina i l'Índia són bàsicament importadors-. A més, la crisi econòmica als països rics els ha acabat passant factura -sobretot al Brasil- i les previsions de creixement per a aquests països -que antigament eren molt prometedores per als inversors- són per a aquest 2013 força discretes. L'impuls que els havia unit també s'esvaeix.

"En el fons, els BRICS competeixen entre ells però mantenen una imatge d'unitat en l'escena mundial per fer sentir la seva veu quan arribi l'esperada reforma de l'ONU que ha de convertir aquest organisme en molt més representatiu", conclou Jaume Giné. Quan arribi construir un nou ordre mundial.

stats