ANÀLISI

Les presidencials de la pandèmia

La pandèmia i les protestes antiracistes han capgirat una campanya que Trump va engegar amb bon peu

Un Donald Trump somrient i pletòric celebrava la seva absolució de l’ impeachment el febrer passat a la Casa Blanca mostrant el diari Washington Post amb el titular: “Trump absolt”. El president nord-americà no només va aconseguir treure’s de sobre una llosa per la seva reelecció, sinó que va augmentar la seva popularitat. Amb l’economia en popa i un atur sota mínims, i el fet que, històricament, ser president titular és un gran avantatge per guanyar les eleccions, Trump encarava amb bon peu la campanya.

Tot es va capgirar amb l’aparició d’un nou coronavirus i la seva ràpida propagació. La pandèmia del covid-19 ha pertorbat els Estats Units i el món i ha canviat profundament la naturalesa de l’elecció presidencial: des de com es fa campanya fins a com es vota o quins temes preocupen als ciutadans. Per primer cop en tres anys, el covid-19 va desplaçar Trump dels titulars. Fins llavors, s’havia mantingut omnipresent en la política i ineludible pels nord-americans en el seu dia a dia.

Trump, que primer va minimitzar el virus –tot i que en privat admetia la seva gravetat al periodista Bob Woodward–, va córrer a fer rodes de premsa diàries sobre la pandèmia quan l’augment de casos va causar confinaments, va saturar els hospitals i va enfonsar l’economia. Quan els morts es van començar a apilar, el president va tenir el suport dels nord-americans, però va durar poc. La seva gestió lenta de la crisi i declaracions polèmiques com la seva proposta d’injectar-se lleixiu a les venes com a possible remei al covid o l’afirmació que l’ús de la mascareta era una elecció personal van evidenciar el seu pobre lideratge en aquesta qüestió.

Protestes racials

El seu rival en l’elecció, l’exvicepresident Joe Biden, que es va imposar a les primàries demòcrates tot i l’ascens inicial del senador progressista Bernie Sanders, ha trobat en la crisi del covid, i també en les protestes racials sorgides arran de la mort del ciutadà negre George Floyd a mans d’un policia, dues oportunitats per subratllar les seves diferències de lideratge i capacitat de gestionar les crisis de salut, econòmica i justícia racial que viu el país. Aquesta estratègia el reforça, ja que en un principi l’únic missatge de Biden era “restaurar l’ànima del país”. Un lema que ressona entre votants moderats però que molts creien insuficient per guanyar.

La pandèmia ha marcat i segueix marcant la campanya, malgrat els esforços de Trump de centrar-la en el seu missatge de “llei i ordre” i, fins i tot, després de la mort de la jutge del Suprem, Ruth Ginsburg, que ha desencadenat una batalla al Senat per la seva successió. Cada cop és més possible que la nit electoral acabi sense un clar guanyador. El covid està provocant un augment del vot per correu sense precedents i, per tant, s’espera que el recompte duri setmanes o mesos i que, en el pitjor dels casos, acabi en una crisi constitucional de dimensions desconegudes.