Internacional 13/08/2018

El nou president de Cuba cultiva una imatge allunyada dels Castro

Miguel Díaz-Canel parla amb els mitjans de comunicació i fins i tot admet errors del govern

Santi Piñol
4 min
Raúl Castro, que continua sent el primer secretari del Partit Comunista, parlant amb el flamant president cubà, Miguel Díaz-Canel.

L’havanaAmb poc més de cent dies com a president de Cuba, Miguel Díaz-Canel s’ha guanyat la fama d’home proper que no té cap inconvenient a l’hora de parlar amb els mitjans de comunicació o la gent del carrer i que fins i tot admet errors del govern. Els mitjans oficialistes comencen a anomenar-lo el Richard Gere de Cuba. Ara bé, no ha pres cap decisió important que suposi un canvi de rumb en la política a l’illa ni s’ha desviat de la línia continuista que s’esperava d’ell. Ahir va començar a Cuba un procés de consulta popular per reformar la Constitució del país. Molts creuen que la nova carta magna serà com el nou president: una simple operació de maquillatge.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A diferència dels seus antecessors, Díaz-Canel considera molt important comparèixer davant els mitjans de comunicació i donar explicacions a la ciutadania. El nou president ha aparegut gairebé diàriament en reunions televisades escoltant els diferents problemes sectorials dels ciutadans i les empreses estatals. Es tracta d’una campanya pensada per guanyar legitimitat entre la població, que a poc a poc es va acostumant a la seva presència.

Durant les seves compareixences, Díaz-Canel fins i tot és capaç de reconèixer antics errors governamentals o problemes que fins ara l’Estat i els mitjans de comunicació del país feien veure que no existien. Per exemple, va alertar del creixent nombre d’accidents de trànsit en els últims mesos i dels problemes de corrupció en algunes estructures de l’Estat. L’accident d’avió del maig passat va ser la seva principal prova de foc: el president no va tenir cap inconvenient a comparèixer en una zona pròxima al lloc on l’aeronau s’havia estavellat i va donar detalls sobre les causes del sinistre, els morts i les actuacions que el govern estava duent a terme.

Rumors a l’illa

Ha arribat a córrer el rumor -alguns opinen que ha sigut difós per les mateixes autoritats- que el president va anar d’incògnit a la famosa gelateria pública Copelia per demanar un gelat com si fos un ciutadà qualsevol. Els empleats de l’establiment van dir-li que s’havien esgotat els del gust que ell volia, però que en podia trobar a la cantonada, perquè allà en revenien. Va ser així com va haver-hi un explote, nom amb què es coneix a Cuba el descobriment d’un cas de corrupció que afecta els directius d’una empresa estatal.

Fins i tot els mitjans de comunicació oficials han notat aquest canvi d’aires i ara s’atreveixen a denunciar deficiències en alguns serveis del país, a diferència del que passava abans, que la propaganda era sempre omnipresent. Parlen obertament dels problemes, però, això sí, sense criticar ni responsabilitzar de manera clara el govern. Al congrés nacional de periodistes, el president de l’esdeveniment va instar els reporters a centrar-se en els problemes del país i tot el que no funciona correctament. I també va obrir la porta a dotar-los de més independència.

Bona part dels cubans valoren positivament la subtilesa dels canvis que s’han fet, malgrat que consideren que el nou president encara té les mans lligades per vella guàrdia del règim i pel grapat de supervivents de l’anomenada generació heroica, entre els quals hi ha el mateix Raúl Castro. Una opinió que comparteix el professor de la Universitat de Texas i exanalista del govern cubà Arturo López-Levy, que destaca que Díaz-Canel té una “legitimitat limitada” que li permet una certa autonomia per impulsar una transició generacional però no pas política, de moment. La percepció general és que, si finalment hi ha una transició cap a un sistema polític diferent, serà només després que morin els vells revolucionaris.

El president també ha intentat acostar-se a la població assistint a esdeveniments culturals i esportius que han sigut molt importants per als cubans. Per exemple, Díaz-Canel va anar al concert de la cantant italiana Laura Pausini, que es va fer molt popular a l’illa durant els anys del Període Especial i que va actuar a l’Havana el passat 26 de juny; i al del grup de reggaeton Gente de Zona, que fins i tot van agrair des de l’escenari la presència de Díaz-Canel al concert. També s’han difós imatges del president jugant a bàsquet i passejant per pobles i ciutats del país. Tot plegat està contribuint a construir una imatge d’home proper i la premsa oficialista fins i tot l’anomena el Richard Gere cubà.

“És la mateixa cançó de sempre, però m’agrada”, diu l’Annia, una dona que pertany al que es podria considerar la nova classe alta cubana i que comparteix generació amb el president. Aquesta classe està formada sobretot per antics treballadors de l’Estat que fa molts anys van fer el salt a empreses estrangeres quan aquestes tot just s’instal·laven a l’illa. Aquesta nova classe benestant és el sector de la població que més creu en el nou president com a impulsor dels grans canvis que consideren que Cuba necessita.

La nova Constitució

Però tota aquesta operació mediàtica té un objectiu principal: vendre la reforma de la Constitució com el començament d’un veritable procés de canvi profund. L’Assemblea Nacional va aprovar l’avantprojecte de reforma el mes passat, i ahir -el dia que Fidel Castro hauria fet 92 anys- va començar un procés de consulta popular que s’allargarà tres mesos i durant el qual uns deu milions de ciutadans estan cridats a fer propostes sobre el projecte.

El nou text constitucional substituirà el del 1976 i està dissenyat per satisfer tant els immobilistes com els que volen canvis profunds, però graduals, al país. La nova Constitució elimina la definició comunista de l’Estat, reconeix la propietat privada, estableix la figura del primer ministre i redefineix el matrimoni com a unió de dues persones sense especificar-ne el sexe, cosa que podria obrir la porta a una eventual legalització del matrimoni homosexual a Cuba. Però el nou text manté el Partit Comunista de Cuba com la força superior al país i tanca la porta a un possible pluralisme polític. Malgrat això, Díaz-Canel espera que la reforma aconsegueixi un suport massiu en el referèndum que s’ha de fer per ratificar els canvis.

stats