El president del Perú dissol el Parlament, de majoria fujimorista, per impulsar reformes anticorrupció

LimaUna crisi política sense precedents en les últimes dècades ha esclatat aquest dilluns al Perú, després que el president Martín Vizcarra dissolgués constitucionalment el Congrés i una facció en rebel·lia votés la "suspensió" del mandatari i promulgués la vicepresidenta Mercedes Aráoz.

La llarga, tensa i convulsa jornada que ha viscut el país ha deixat un munt de ferides polítiques obertes per resoldre, una gran incertesa sobre què passarà en el futur immediat i poques certeses sobre la situació legal i les conseqüències polítiques de moltes de les decisions que es van prendre.

Només ha quedat clara i patent l'alegria i la sensació d'alleujament que la gran majoria població peruana va expressar espontàniament als carrers després que el president anunciés la dissolució del Congrés, un organisme que genera un ampli rebuig.

Què ha passat?

Vizcarra ha dissolt el Congrés i ha convocat eleccions legislatives per al 26 de gener aplicant una norma constitucional que l'habilita a tancar la cambra si aquesta li nega un qüestió de confiança al gabinet presidit per Salvador del Solar.

El president es va pronunciar així després que el Congrés procedís a triar un magistrat per al Tribunal Constitucional malgrat que la moció de confiança estava expressament vinculada a aquest procés d'elecció de jutges, molt qüestionada per les formes i els terminis que es van utilitzar en la tramitació.

Pel president, els congressistes van negar de fet amb aquest acte a donar-li la confiança, tot i que després donessin formalment en un altre tràmit parlamentari el seu suport a la proposta governamental.

El Congrés, dominat pel fujimorisme i els seus aliats de dreta i extrema dreta, ha respost en rebel·lia i ha acusat el mandatari de violar la Constitució per haver dissolt indegudament la cambra. Amb l'absència de gairebé cinquanta diputats que van acceptar la dissolució, la facció restant va votar una resolució per "suspendre" Vizcarra per "incapacitat moral" i nomenar en el seu lloc la vicepresidenta Mercedes Aráoz com a "presidenta en funcions".

Com s'ha arribat a aquesta situació?

Aquesta crisi és el punt àlgid d'un conflicte obert entre el govern i el Congrés des de les eleccions generals del 2016, que van deixar un parlament dominat amb aclaparadora majoria pel partit fujimorista Força Popular i la presidència en mans de Pedro Pablo Kuczynski.

Força Popular va utilitzar el seu poder a la cambra per pressionar el govern i per intentar "governar des del legislatiu", cosa que va suscitar el rebuig de la població. L'escàndol de corrupció de la constructora Odebrecht al país va acabar per costar-li el càrrec a Kuczynski i va portar a l'assumpció del seu vicepresident Vizcarra, que va encarar el càrrec amb la missió d'enfrontar la corrupció que afecta greument tot el país.

Així, Vizcarra va promoure una sèrie de reformes que el van enfrontar amb el Congrés, identificat com un organisme penetrat per la plaga de la corrupció i que per acció o omissió boicotejar diversos intents per modificar normes i prendre mesures contra els corruptes.

Per solucionar el bloqueig polític, Vizcarra va proposar al juliol un avançament electoral per renovar tant la presidència com el Congrés, proposta que no obstant això va ser arxivada sense debat per la comissió de constitució del Parlament, àmpliament dominada pels fujimoristas.

De manera simultània, els congressistes opositors van iniciar un procediment exprés i poc transparent per renovar els magistrats del Tribunal Constitucional.

La qüestió de confiança que va plantejar Vizcarra i que es va debatre avui era precisament per evitar aquesta maniobra.

Què pot passar ara?

La incertesa és molt àmplia. Cap de les parts reconeix l'altra i tot sembla indicar que acabarà a les mans del Tribunal Constitucional, que haurà de dilucidar en últim terme si Vizcarra va fer bé d'interpretar com a denegada la petició de confiança donades les accions preses pel Congrés.

Mentrestant, no sembla que hi hagi interès en desallotjar els congressistes que queden al Congrés. Tampoc hi ha sensació d'inseguretat ciutadana, ni temor a una intervenció militar. Els mitjans de comunicació han actuat tota la jornada amb total llibertat i ho segueixen fent i ningú ha estat detingut.