Bolsonaro entra en mode incendiari

Els focs mediàtics del president brasiler donen força a les peticions d’‘impeachment’

Jair Bolsonaro, en estat pur, ha tornat. Descarnat, polèmic, buscant la confrontació i la provocació permanent i amb un discurs nítidament, i sense complexos, d’extrema dreta. És la versió més punyent, la mateixa que mostrava a la campanya electoral fins que va ser apunyalat en un míting a Juiz de Fora (al sud-est del país) el 6 de setembre, en un atac que el va catapultar cap al Palácio do Planalto.

El exabruptes, ara presidencials, inclouen tot l’espectre ideològic del bolsonarime. Va començar insultant els governadors d’esquerres del Nord-est amb un terme despectiu que s’utilitza a Rio de Janeiro per titllar els del nord: paraíba. Ha mentit sobre una periodista del grup Globo, Miriam Leitão, torturada durant la dictadura militar quan tenia 19 anys i estava embarassada, perquè, segons Bolsonaro, era terrorista (en realitat formava part d’un moviment estudiantil). Ha negat que hi hagi fam al Brasil, contradient diversos organismes de l’ONU. S’ha queixat perquè s’han desallotjat finques rurals on es practicava treball en condicions d’esclavitud. Ha negat que la mort d’un líder indígena a l’Amazònia hagi estat un assassinat. Ha ironitzat sobre la mort del pare del president del Col·legi d’Advocats del Brasil, Fernando Santa Cruz, militant d’esquerres, desaparegut a Rio de Janeiro el 1974 i executat per la repressió militar...

Aquesta mateixa setmana ha amenaçat d’empresonar el periodista nord-americà Glenn Greenwald, un dels fundadors de The Intercept, per haver publicat les converses privades entre el jutge Sérgio Moro, ara ministre de Justícia, amb la fiscalia durant l’Operació Lava Jato, que demostren com va interferir en el cas que va portar l’expresident Lula da Silva a la presó.

Mobilitzar la base electoral

El ressorgiment desbocat de Bolsonaro arriba quan el seu govern ha obtingut el principal triomf dels primers sets mesos al poder, amb la tramitació de la reforma del sistema de pensions. Una nova llei restrictiva que imposava el mercat financer, que veia imprescindible per tornar a recuperar la confiança dels inversors en un país estancat i una projecció de creixement del 0,82% enguany. En les últimes dues setmanes, en lloc de potenciar els rèdits econòmics, s’ha dedicat a crear, deliberadament, un incendi mediàtic cada cop que parla. L’objectiu és mantenir la mobilització permanent del seu nucli fidel (entre el 25% i el 30% de l’electorat) a les xarxes socials, alimentant la bipolarització i les fake news sobre les quals va fonamentar el triomf electoral.

“Soc així, aquí no hi ha cap estratègia. Si estigués preocupat amb les eleccions del 2022 no faria aquestes declaracions”, explica Bolsonaro. “L’espiral d’infàmies”, com definia en una editorial Folha de São Paulo, és una agenda pròpia, paral·lela a les prioritats d’un govern neoliberal. Sota la batuta del ministre d’Economia, Paulo Guedes, s’ha posat en marxa el programa més ambiciós de privatitzacions de la història del país: es pretén vendre 132 empreses públiques, per ingressar 100.000 milions d’euros i eixugar el dèficit públic. A més, les retallades socials, que estan castigant la població més pobre, tenen al punt de mira l’educació, un àmbit on en set mesos ja s’han congelat 1.400 milions d’euros.

El mercat financer s’ha blindat de tot el soroll bolsonarista, que ja no té cap mena d’impacte sobre l’humor dels inversors i de la Borsa de São Paulo, que acumula el 2019 guanys superiors al 15% i ha superat, per primera vegada, els 100.000 punts. Encantats pels plans del govern, el CEO d’Itaú, el principal banc privat del país, Candido Bracher, celebra que “les reformes deixen el Brasil en una situació bona com no havia vist mai”.

Bolsonaro, en canvi, sí que embruta el debat polític i enverina una opinió pública perplexa per la manca de visió institucional d’un president desproveït d’empatia amb qualsevol entitat -pública o privada- o persona que no abraci el seu ideari ultra. La degradació de les institucions, en el seu combat contra la vella política, ha posat en alerta la classe política tradicional, ja sigui de dretes o d’esquerres, i el món de l’advocacia. La tesi de l’ impeachment, basant-se en la ingovernabilitat d’un Bolsonaro que creua totes les línies vermelles, ja és debatuda per comentaristes i analitzada per consultores polítiques.

Més continguts de