Croàcia anirà a segona volta per a les eleccions presidencials

El socialdemòcrata s'imposa però els sondejos donen la victòria el 5 de gener a l'actual presidenta

L'ex primer ministre socialdemòcrata Zoran Milanovic ha sigut el candidat més votat a les eleccions presidencials de Croàcia d'aquest diumenge però, com que no ha superat el 50% dels sufragis, haurà d'enfrontar-se en una segona volta a la conservadora Kolinda Grabar-Kitarovic, que opta a un segon i últim mandat. Amb tot, les enquestes apunten que el progressista ho tindrà difícil per imposar-se a les urnes el 5 de gener.

Milanovic ha obtingut el 31,4% dels vots, enfront del 27,8% de la candidata conservadora, segons dades oficials quan s'ha escrutat ja gairebé el 39% de les paperetes. Força més despenjat del que li auguraven els sondejos previs, amb el 22,3% dels sufragis, ha quedat Miroslav Skoro, un popular cantant que es presentava com a independent però amb el suport de diverses formacions de la dreta ultranacionalista i l'extrema dreta.

Croàcia vota amb la pressió de la ultradreta

Malgrat no ser-hi, Skoro jugarà un paper important si es confirma el duel entre Grabar-Kitarovic i Milanovic, ja que molts dels vots que ha obtingut passaran a la candidata conservadora, que durant la campanya ha tingut més d'un detall amb l'electorat més ultra. En aquest sentit, Grabar-Kitarovic ha participat fins i tot en homenatges de condemnats per crims de guerra amb un discurs molt dur contra la minoria sèrbia del país que han fet reviure vells fantasmes de la guerra.

En canvi, Milanovic ha mantingut un tarannà més conciliador, demanant durant la campanya una Croàcia "normal", sense intolerància, odi ni corrupció. En els seus cinc anys al capdavant del govern de Zagreb, entre el 2011 i el 2016, es van ampliar els drets dels homosexuals i de la minoria sèrbia.

Amb els resultats d'avui, l'1 de gener Croàcia començarà el seu primer semestre de presidència rotatòria de la Unió Europea sense conèixer encara qui estarà al capdavant de la presidència, un càrrec bàsicament protocol·lari. La importància dels comicis, però, és que s'analitzaran com un termòmetre sobre el malestar d'una població farta dels escàndols de corrupció política que ha d'emigrar per trobar sous i condicions millors.