EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

236.000 M€ per descarbonitzar Espanya

El pla del govern espanyol rep l’aval de Brussel·les, però les elèctriques demanen seguretat jurídica

Fa poc més d’una setmana el fabricant d’automòbils Audi anunciava l’acomiadament de 9.000 treballadors els pròxims anys per l’aposta pel cotxe elèctric. És un efecte de la descarbonització. Però la majoria d’experts creuen que fer desaparèixer les emissions de CO 2 de la indústria, el transport i la generació elèctrica mobilitzarà una gran quantitat de recursos que actuaran com a combustible d’una economia en fase d’alentiment.

El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), elaborat pel govern espanyol amb el vistiplau de la Comissió Europea, preveu unes inversions de fins a 236.000 milions d’euros fins a l’any 2030. Una quantitat gens negligible que tindrà un impacte directe en l’impuls de l’economia -es preveu un increment addicional del PIB el 2030 de l’1,8%-, la creació d’ocupació i la millora de la balança comercial.

La via de l’estalvi és important. “Espanya importa cada dia combustibles fòssils per valor de 130 milions d’euros que, quan arriben, es cremen”, explica Rafael Mateo, conseller delegat d’Acciona Energía. Mateo ho té clar: es pot generar energia sense cremar fusta, carbó, gas o petroli per primer cop des de la Revolució Industrial gràcies a les renovables, una energia pròxima, barata i tecnològicament senzilla.

Els càlculs del govern espanyol són que la descarbonització comportarà una inversió de 236.000 milions d’euros entre el 2021 i el 2030. Es preveu que el 80% d’aquesta inversió la faci el sector privat, mentre que el sector públic -comptant-hi l’Estat, les comunitats i els ajuntaments- mobilitzarà només un 20% del total, uns 47.000 milions d’euros, que han de servir de palanca per impulsar la inversió privada i que s’han de centrar sobretot en l’eficiència energètica -i molt especialment en la rehabilitació energètica del parc d’habitatges, molt envellit-, a més d’actuacions de mobilitat sostenible.

El pla estatal ha sigut ben rebut per molts sectors socials i econòmics, sobretot el de les energies renovables. Però no tothom hi està d’acord al 100%. Antoni Llardén, president executiu d’Enagás, demana que la transició energètica sigui justa perquè “pot tenir costos polítics i socials”. Llardén en posa un exemple: si es prohibeix el dièsel de la nit al dia seria bo per al medi ambient, però podria “trepitjar molts ulls de poll”. Una mesura d’aquesta mena, explica, tindria un gran impacte negatiu en el sector del transport, amb un important cost econòmic i social.

Menys dependència

Tot i les crítiques, el pla del govern espanyol és un dels més ben considerats per la Comissió Europea. L’objectiu de Brussel·les és que el 2030 les renovables aportin un 32% de l’energia final. El pla espanyol té per objectiu arribar al 42% de l’energia final i el 74% de l’energia elèctrica d’origen renovable, amb una reducció del 21% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte a les de l’any 1990.

Si es complís el pla, Espanya reduiria un 15% la seva dependència energètica de l’estranger i passaria del 74% actual al 59%, amb un estalvi en la balança comercial de 75.379 milions d’euros entre el 2021 i el 2030. Això tindria un impacte directe en la butxaca dels ciutadans: el preu de la llum baixaria un 12%.

Les grans elèctriques espanyoles donen suport al pla, tot i que la seva patronal, l’Associació d’Empreses d’Energia Elèctrica, demana un “marc normatiu estable, segur i predictible que ofereixi una rendibilitat raonable”. Per a la patronal elèctrica, això obriria el camí per fer front a les grans inversions que requereix la transició energètica.

La transició en xifres

El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima preveu un augment net de l’ocupació d’entre 250.000 i 364.000 persones a l’any fins al 2030. L’ocupació creixeria un 1,7% i l’atur baixaria entre un 1,1% i un 1,6%. L’ocupació arribaria per les renovables, les xarxes i, a partir del 2025, pel canvi energètic.

Espanya té una gran dependència energètica que castiga la balança comercial a causa de la importació de combustibles fòssils com el petroli i el gas. L’impuls de les renovables generaria un impacte favorable en la balança comercial de més de 75.000 milions d’euros entre el 2021 i el 2030.

Les inversions previstes al Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima, l’estalvi energètic i el canvi en el mix faran augmentar el producte interior brut espanyol entre 19.300 i 25.100 milions entre l’any 2021 i el 2030. Això significa un increment del PIB d’un 1,8% l’any 2030 sobre l’escenari previst.

Pressupostos de carboni a Catalunya

Catalunya té la seva pròpia llei de canvi climàtic, que, tot i els entrebancs al Tribunal Constitucional, preveu arribar a la neutralitat d’emissions el 2050. Per aconseguir-ho, a partir del 2021 hi haurà pressupostos de carboni, que en limitaran les emissions. Però Catalunya va endarrerida en alguns aspectes, com el desenvolupament de les renovables, bloquejades a la pràctica per un decret del 2009, que quedarà derogat aquesta mateixa setmana si el Parlament convalida el nou decret. A més, l’esforç haurà de ser més gran si les nuclears deixen de funcionar el 2035.

Més continguts de