La primavera a l'hivern (o la revolució)
L a mare del màrtir de la revolució de Tunísia, el jove venedor de fruites Mohamed Bouazizi, l'home que amb la seva immolació va desencadenar la Primavera Àrab, va ser condemnada aquest divendres a quatre mesos de presó. La senyora Manoubia Bouazizi havia estat detinguda el dia 13 per una baralla verbal amb un jutge i un procurador del tribunal de Sidi Bouzid mentre feia les gestions burocràtiques per cobrar els diners que l'estat ha promès als parents dels "màrtirs de la revolució". La filla de Manoubia Bouazizi i germana del màrtir, Leila, ha explicat que va ser una provocació: una persona que no es va identificar com a funcionari del tribunal les va increpar abans d'entrar a la sala on les esperava el jutge, i la mare s'hi va enfrontar. Segons Leila Bouazizi, tota la família, que compten amb la simpatia popular, pateixen la persecució d'algunes persones i institucions de l'antic règim i reben nombroses amenaces.
La senyora Bouazizi no haurà de complir la pena en el cas que no reincideixi, però ja ha passat una setmana a la presó de dones de Gafsa, la mateixa presó on va anar a parar Faida Hamadi, la policia que va ser acusada d'agredir el màrtir i prendre-li el carretó i la balança de pesar la fruita aquell 17 de desembre del 2010, el dia que Bouazizi, cansat d'humiliacions, cansat de malviure, va comprar una ampolla d'aiguarràs, va caminar fins a situar-se davant de l'ajuntament, es va tirar l'ampolla per sobre, va encendre un llumí i, amb aquell foc que li va consumir la vida, va provocar -probablement sense proposar-s'ho- l'incendi que es va estendre per tot el país, i de Tunísia va avançar cap als països veïns.
Ben Ali va provar d'apaivagar la revolta popular provocada per la immolació de Bouazizi visitant-lo a l'hospital (i tancant a la presó Faida Hamadi). Però la imatge surrealista d'un home enguixat i immobilitzat sota la mirada del dictador, que comenta la jugada amb els sanitaris-cortesans -diuen que Bouazizi ja estava mort i el guix era la seva mortalla-, no va servir per frenar la ira popular. Dues setmanes després Ben Ali i la seva família fugien del país per refugiar-se a l'Aràbia Saudita, després que a l'avió en què viatjaven no se'l deixés aterrar a França, on sempre havien rebut reverències.
Coincidint amb la condemna de la mare de Bouazizi, un tribunal militar d'El Kef, al nord del país, va sentenciar Ben Ali a cadena perpètua per "complicitat" en la mort de 43 persones que van caure sota les bales durant les manifestacions a la regió -a tot el país van morir 300 persones-. Provoca una sensació estranya la comparació entre la condemna de la mare de Bouazizi i la de Ben Ali. El primer viu tranquil·lament a l'Aràbia Saudita i els seus advocats estan regatejant si retornen a Tunísia part de la fortuna que té a Suïssa -potser uns 49 milions d'euros, una propina dels diners que va guanyar com a cap d'Estat.
La senyora Bouazizi s'enfronta al poder per una pensió de 60,59 euros mensuals. Ens la podem imaginar, amb el seu mocador al cap, la calor de juliol, la manera de caminar cansada d'una dona gran, una dona malalta que ha hagut de matinar per fer les gestions a la ciutat de Sidi Bouzid, a cinc hores de la casa on viu ara, a La Marsa, un poble situat a l'extraradi de la capital. El dia que la vaig visitar em va ensenyar el ram de roses que li havia regalat una delegació líbia en reconeixement a la seva aportació -la vida del fill- a la revolució. Em va dir que a França volien posar el nom Bouazizi a un carrer i que l'havien convidat a Nova York. Però que no tenia diners per acabar el mes. Manoubia Bouazizi, detinguda preventivament durant una setmana, condemnada a quatre mesos de presó per aixecar la veu a un funcionari. Zine El Abidine Ben Ali, condemnat a cadena perpètua. Assegut entre coixins en un palau, llegint l'Alcorà, mentre la seva dona, Leila Trabelsi, la regenta , dicta Ma vérité [La meva veritat]. I la gent ho compra.
