La primera escola de l’Amèrica Llatina per a infants i joves transgènere
El centre experimental rep el suport dels pares però no de les autoritats
Santiago De Xile“Valorem les diferències”, “Treballem en equip”, “No tolerem la violència”. Les normes de l’escola Amaranta Gómez es poden llegir al mural de l’entrada del recinte, penjat sobre un banc pintat de ratlles blau cel i rosa, els colors que llueix la bandera de l’orgull transgènere.
Ubicada a la seu d’una comunitat de veïns del centre de Santiago, l’escola és la primera a Xile i en el conjunt de l’Amèrica Llatina que acull nens, nenes i adolescents trans que en molts casos s’han sentit exclosos del sistema educatiu tradicional. També hi arriben infants que conviuen amb alguna discapacitat.
Peculiaritats destacades
A l’Amaranta Gómez els lavabos es diferencien per edat i no per sexe; no hi ha tapa als wàters perquè les noies trans puguin orinar amb facilitat i es distribueixen compreses i copes menstruals als nois trans que les necessitin. No es donen deures per fer a casa, s’hi imparteixen assignatures com ioga, biodança, teatre i art, i l’ensenyança es basa en la pedagogia Waldorf, que posa èmfasi en la creativitat, les relacions personals i l’empatia, a través de l’avaluació per objectius i sense notes numèriques.
L’escola, que va obrir les portes l’abril del 2018 amb 6 estudiants, avui supera la quarantena i té llista d’espera. L’alumnat es divideix en dos grans grups, de 6 a 11 anys i de 12 a 17. Una quinzena de professors voluntaris s’encarreguen d’impartir les diferents assignatures. Nicolás Cádiz té 23 anys, estudia l’últim any de la carrera de pedagogia en anglès i és el tutor d’un dels grups. “Aquests nens i nenes tenen accés al sistema educatiu tradicional, però se’ls reprimeix molt i no se’ls deixa ser com són”, explica el docent, que forma part d’un equip que també té psicopedagogs, psicòlegs i treballadors socials.
Amaranta Gómez és una activista mexicana que s’autodefineix com a muxe, un concepte procedent de la cultura indígena zapoteca, de l’estat d’Oaxaca, que es refereix a les dones transgènere i als homes que assumeixen identitats i rols femenins. A l’escola, Amaranta Gómez s’ha convertit en un referent per als joves per la seva trajectòria social i política. “Ensenyem coses tan fonamentals com conèixer els nostres drets, ser conscients de què significa ser transgènere a la societat actual i aixecar la veu davant les injustícies”, explica la directora, Evelyn Silva, que també és mare d’una nena trans. “Existeix una lluita política i social pels drets de les persones transgènere, i això és una qüestió que nosaltres treballem”, afegeix.
Per ara l’escola és un projecte autogestionat que s’impulsa des d’una fundació. Tot i que el ministeri d’Educació hi ha mostrat interès, de moment el centre no té cap reconeixement oficial. Això implica que els estudiants no tenen accés a beques d’alimentació, transport ni llibres de text, i que han de presentar-se per lliure als exàmens de certificació escolar oficial. Les famílies fan una aportació simbòlica de 10.000 pesos mensuals, uns 13 euros, i la resta es financia a través de subvencions. Per això una de les urgències dels impulsors és trobar una fórmula que permeti garantir-ne la sostenibilitat.
Divisió dins el col·lectiu
Des de la direcció de l’escola critiquen, però, la falta de suport de part de les organitzacions de la diversitat sexual xilena, que consideren que els infants transgènere haurien d’anar a una escola convencional. El debat divideix el col·lectiu, però per a Evelyn Silva la postura és més que clara: “Si en una comunitat de 800 alumnes ets l’únic nen o nena trans, aquests temes no s’aborden”, sosté. La directora destaca la necessitat de treballar les emocions dels nens i acompanyar-los en el procés: “Ser trans va més enllà d’un canvi de gènere, implica canvis de rols i d’emocions que tenen un cost per als nens quan van a un col·legi tradicional”.
A l’Amaranta Gómez hi ha alumnes que han après a llegir als 10 anys, després de fer el seu trànsit de gènere. Però més enllà de la millora en els aprenentatges, el que l’escola ha representat per a ells és un espai segur i allunyat de discriminacions i prejudicis.
