El full de ruta de París es queda coix en el curt termini
La primera revisió dels (insuficients) compromisos per reduir CO2 encara trigarà cinc anys
ParísEl 22 d'abril del 2016, la seu de l'ONU a Nova York acollirà la signatura formal de l'Acord de París contra el canvi climàtic, aprovat ahir en la ja històrica Cimera de l'ONU pel Canvi Climàtic a París, la COP21. El text entrarà en vigor el 2020, però un dels propòsits de la cimera que s'ha quedat pel camí ha estat el de fixar objectius a curt termini.
El mateix text de l'acord reconeix que els compromisos per retallar emissions de CO2 presentats fins ara per 187 països (Veneçuela hi va sumar els seus ahir mateix, en l'últim dia de cimera) "són encara insuficients per assolir l'objectiu límit de mantenir l'escalfament global per sota dels 2 ºC". Per això, molts països reclamaven fer una revisió a l'alça d'aquests plans al més aviat possible. Finalment, però, l'acord no en fixa cap abans del 2020 i per a aquella data tampoc tothom ho haurà de fer.
L'acord només estipula que els països que hagin presentat compromisos que fixen objectius per al 2025, com els Estats Units (que s'han compromès a retallar el 26% de les seves emissions de CO2 el 2025, respecte del 2005), sí que hauran de presentar uns compromisos nous el 2020 i després cada cinc anys. I com que l'acord també estipula que cada nou pla ha de ser "una progressió" respecte de l'anterior, els força a fer que els nous compromisos siguin més ambiciosos.
Però per als estats que s'han fixat objectius per al 2030, com la UE o la Xina, es diu que l'any 2020 hauran de "confirmar o actualitzar" aquests compromisos, de forma que no se'ls obliga a revisar-los a l'alça. Per a aquests països, l'obligació d'anar més enllà amb compromisos més ambiciosos no arribaria fins al cap cinc anys, el 2025, quan haurien de presentar un nou pla.
Es fixa per al 2023 un primer inventari o recompte de les emissions de tots els països i de l'estat dels seus compromisos, per fer-ho després també cada cinc anys.
"Ens preocupa especialment que aquest procés de revisió arriba massa tard, perquè amb el que tenim ara sobre la taula no aconseguim evitar els 2 ºC", remarca la coordinadora de polítiques climàtiques d'Oxfam, Isabel Kreisler. Però admet que el nou acord és "més inspiracional que resolutiu" i representa un "impuls moral" del procés de reducció d'emissions que ha de conduir cap a un món sense combustibles fòssils.
En nom del consens global, els negociadors de París han evitat marcar fites obligatòries molt estrictes, més enllà de presentar uns plans estatals i revisar-los cada cinc anys amb un major grau d'ambició. La confiança és que, tal com ha passat a la Cimera de París, on 186 països han presentat els seus plans sense estar forçats a fer-ho, el mateix procés de canvi portarà molts estats a involucrar-se en la lluita sense necessitat d'un mandat obligatori.
Kreisler també es queixa que els negociadors hagin marxat de París sense posar-se d'acord en una revisió a l'alça dels compromisos de finançament. L'acord ratifica el compromís de 100.000 dòlars anuals que ja es va fixar a Copenhaguen per al 2020, i només estipula que "abans del 2025" s'haurà de fer una cimera per "fixar un nou repte quantificat col·lectiu des de la base dels 100.000 milions de dòlars anuals".
