Internacional 09/06/2022

"Estem a punt de perdre moltes més vides i extremitats": Ucraïna fa front a una onada d'amputats

Les fàbriques locals han de triplicar torns per cobrir la demanda de pròtesis i el govern ucraïnès no aconsegueix cobrir els costos

Erika Solomon / The New York Times
3 min
Una dona Ucraïnesa sense cames

Lviv (Ucraïna)Vladislav Tkatxenko fa una ganyota, agafa la barra d’equilibri i s'aboca endavant amb cura. Aleshores perd l’equilibri i la cama metàl·lica, ficada dins de la seva antiga bota de combat, pica a terra. Sense desanimar-se, s’aixeca i avança, mirant decididament el seu reflex en el mirall. “En la seva ment, ja torna a ser allà, amb els seus companys”, diu Viktoria Olikh, especialista en pròtesis, darrere seu. Ella està ajudant Tkatxenko, de 25 anys, a adaptar-se a la nova extremitat que espera que el porti de tornada al camp de batalla.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Tkatxenko va perdre la cama esquerra el segon dia de la invasió russa d'Ucraïna, quan un obús d'artilleria va caure i li va esquinçar la cuixa dreta deixant una xarxa de cicatrius vermelles fosques. Ell va ser un dels primers del que els metges ucraïnesos temen que sigui una onada devastadora d'amputacions a mesura que les forces ucraïneses empenyen per recuperar territori i s'intensifiquen els combats a l'est. Aquesta expectativa ha generat un reforç del subministrament d'extremitats protèsiques a Ucraïna des de l'estranger.

"Les xifres fan por"

Però Nagender Parashar, propietari d'una empresa de pròtesis amb seu a Kíiv, està preocupat. "Ja n'hi ha centenars. Les xifres fan por", diu, referint-se al nombre de soldats ucraïnesos que han perdut algun dels seus membres. "Estem a punt de perdre moltes més vides i membres". Parashar, que va arribar a Ucraïna des de l'Índia als anys noranta, va estudiar informàtica abans d'engegar un negoci d'importació de pròtesis. Insatisfet per la qualitat de les importacions de la Xina i amb ganes de perfeccionar el seu ofici, va començar a desmuntar i tornar a muntar extremitats artificials alemanyes i japoneses d'última generació.

En aquests dies, no només proporciona adaptadors per a extremitats fetes a l'estranger, sinó que també fa els seus propis components en una fàbrica de Kíiv, incloent-hi els genolls hidràulics. Els ucraïnesos han adquirit experiència en la ciència i l'art de les pròtesis per necessitat. Després que Rússia es va apoderar de la península de Crimea el 2014 i les ferides de guerra es van multiplicar, el conflicte va impulsar molts especialistes a buscar formació a les millors institucions del món. Però produir extremitats protètiques, un esforç complex i d'alta tecnologia, és car.

El govern ucraïnès, que finança l'assistència sanitària al país, no ha pogut fer-se càrrec de tots els costos. Com a resultat, alguns fabricants de pròtesis han fet fallida. D'altres, com l'empresa de Parashar, encara estan esperant els pagaments. No obstant això, Parashar va dir que està ampliant la producció a la seva fàbrica de Kíiv, passant a torns dobles i triples.

Els voluntaris internacionals també estan ajudant a omplir el buit. Antonina Kumka, una canadenca nascuda a Ucraïna, va fundar l'Ukraine Prosthetic Assistance Project quan va començar el conflicte a Crimea el 2014. Amb el suport de l'organització benèfica nord-americana Prosthetika, està connectant metges ucraïnesos mitjançant videoconferència amb especialistes de tot el món. També està animant els fabricants de pròtesis a l'estranger a fer donacions. "No volem finançament per enviar pacients a l'estranger; necessitem que ens donin components –explica–. Els especialistes d'Ucraïna ho poden fer aquí. Costa menys i és millor per al pacient".

Pressa per tornar al front

Però molts pacients, Tkatxenko inclòs, recelen de les pròtesis ucraïneses. Els preocupa que els metges locals estiguin anant molt lents en acabar les seves pròtesis perquè ho fan de forma gratuïta. "Vaig pensar que vindria aquí, i que al cap d'un o dos mesos em tornaria a unir a la lluita", va dir. "Però ara veig que serà un procés llarg". Olikh ha intentat fer-li entendre que cal tenir paciència, que el seu cos necessita temps per curar-se. La zona de l'amputació d'una extremitat canvia de forma i mida en els mesos posteriors a una lesió traumàtica, un procés que s'ha de deixar acabar de manera natural, explica. Amb l'esperança d'animar-lo, Olikh li lliura un genoll hidràulic fet per Parashar perquè l'inspeccioni. S'afegirà a la seva cama metàl·lica, li diu, un cop camini de forma estable. Ell se'l mira i remira. El tipus de genoll tant és, diu, sempre que l'ajudi a assolir el seu objectiu: "Tornar amb els meus germans i lluitar".

© Copyright The New York Times

stats